Fa ja alguns anys, quan tot just començava els cursos de doctorat i m’havia llançat a la descoberta de la comunicació, de la interacció i de les transcripcions, vaig engolir i resumir diverses obres de La Doctora Kerbrat-Orecchioni. Com que se’m donava millor el francès que l’anglès, aquesta autora em va ajudar a superar algunes matèries que amb el meu anglès haguessin perillat. Sembla que encara és força vigent, per la qual cosa us el deixo.
Una abraçada
El dilluns dia 11 de gener els reis ens va portar la presència a Barcelona d’una de les patums europees en temes d’educació i, especialment, un dels promotors de l’ensenyament per competències. Vull agrair sincerament a l’ICe que fes l’esforç de portar-lo i d’organitzar un seminari en el qual es van poder contrastar moltíssimes idees al voltant del tema de l’educació.
No en faré un resum perquè tinc la sensació que bona part de les seves afirmacions es poden trobar en articles publicats a la xarxa, però en destacaré algunes que vaig trobar especialment dignes de reflexió:
a) Un currículum per competències ben elaborat hauria de contribuir a una escola més justa i més eficaç. Va comentar que molts dels currículums reals no han acabat d’assolir aquest objectiu. Cas paradigmàtic: al Québec van aturar la reforma al final de primària.
b) Tenint en compte que el formador es troba enmig de les indicacions ministerials i la realitat del professorat i, considerant, a la vegada, que tota reforma comporta una gran quantitat de dilemes, el formador s’ha de situar en un punt on faci possible impulsar les noves idees i on la seva identitat i sentit comú no quedin malmesos. Això implica posar la taula els dilemes inherents a les reformes i formar en aquests dilemes. No es pot ignorar el qüestionament del professorat.
Cal col·laborar en la reconstrucció de les raons per canviar o per no canviar, tot revisant el camí que ha conduït a la reforma, sense carregar-se-la a priori, escoltant el professorat.
c) Com que no hi ha un dispositiu de formació per competències (FxC) operatiu per transmetre, els formadors han d’acompanyar el professorat en el seu procés de millora.
d) Definir coneixement suposa un repte tan complex com definir competència.
e) en molts països no està clar per quina raó s’ha fet aquesta reforma. Hi podrien haver-hi raons si els polítics les entenguessin i tinguessin el valor d’exposar-les. Segons ell, l’explicació és que la FxC ha de millorar la formació de les classes que van adreçades al mercat laboral, les afavoreix, fet contestat per les classes mitjanes que no volen que l’espai que ocupen actualment sigui ocupat per aquestes classes populars. Aquest augment de la democratització de l’educació entra en conflicte amb les classes mitjanes. Aquesta seria l’explicació política del conservadurisme de l’escola. cal explicar-ho als professors en formació.
f) les competències no són una cessió al món del treball ja que no es tracta de competències executives. La intel·ligència del treball suposa pensament i decisió, supera el treball present.
No totes les competències són d’ordre pràctic, donar sentit a la vida, ser saludable són competències gairebé invisibles.
g) problema del temps a l’escola per plantejar situacions complexes des del començament de la formació. Cal alleugerir els coneixements acumulats als 15 anys. De totes maneres remarca la importància que al currículum hi continuïn havent coneixements ben estructurats. Creu que 1/3 del temps s’hauria de dedicar al treball per projectes i a la resolució de problemes.
h) Hi ha una gran dificultat per escair quines situacions socials complexes s’han de plantejar a l’escola: per exemple, sobreviure a l’atur. Això el fa parlar de competències eufemístiques, simulacions barroeres del que es trobaran a la vida.
i) Ensenyar és crear situacions d’aprenentatge.
j) el repte de la formació a molts països és aclarir el rol d’aquesta figura. Hauria de passar de ser una funció que es realitza ocasionalment a ser un ofici. En aquest sentit parla del dol que ha de fer el professor que deixa de ser ensenyant per passar a ser formador. Suposa un canvi d’identitat per superar l’angoixa de la legtiimitat.
g) Va ser molt interessant l’esforç que va fer per posar sobre la taula les 14 preguntes que s’haurien de fer els membres d’un equip de formació per treballar en la direcció d’una cultura comuna de formació. No cal consens sinó identificar els objectes de divergència.
en fi, que ja em puc morir, sobretot ara que entenc el francès i em posen traducció simultània…
Arriba un nou any, una nova dècada (encara no vaig entendre gaire allò del canvi de segle ara fa deu anys), i vull aprofitar una coseta que he fet amb els nanos per desitjar-vos el millor 2010. Intentarem seguir al peu del canó una temporadeta més…
Molts petons…
Qui no coneix El fil de les clàssiques?. El millor bloc de cultura clàssica que circula per la blogosfera. NO US EL PERDEU!!!!
El fil de les clàssiques és una bonica metàfora de la grandesa i la misèria de la nostra professió. Per una banda, som capaços de crear artefactes increïblement imaginatius i amb un potencial formatiu que escapa a qualsevol teoria o instrucció oficial. El fil de les clàssiques és més que un projecte, és més que un bloc, és més que la interacció entre les bones pràctiques clàssiques i la introducció de les noves tecnologies, és més que el socioconstructivisme pedagògic de què tants omplen powerpoints, és més que competència comunicativa i audiovisual, és més que atenció a la diversitat, en fi, dir-ne innovació és insultar aquest giny, ja que va mil milles més enllà del 99’9% d’artefactes presumptament innovadors que m’han presentat tècnics joiosos. I, a sobre, ho és tot alhora, “a lo bestia” que dèiem de petits, sense concessions.
I d’aquí ve la misèria, la dificultat extrema de treballar amb aquests artefactes un cop s’ha fet la feinada brutal de crear-los i consolidar-los. Hores i més hores que cada cop reclamen hores i més hores, en una espiral infinita que no acaba mai. Aferrats al fil, estirem i estirem, caminem i caminem però no trobem mai el descans de la sortida. Com més va, més demana. I a sobre, xtecblocs!, espero que mai arribi el dia que la Margalida digui, “treballava amb un il·luminat que creia que això d’xtecblocs era fantàstic… i mireu…” la fantàstica col·laboració dels que sempre estan disposats a engrescar-te i deixar-te a l’estacada.
Jo ja no sé si felicitar la Margalida i dir-li que s’aturi una miqueta, que reposi, que el que tenim al Fil no ens ho acabaríem amb cinc vides, però vaja, com molt bé mana la màxima de la nostra professió, que faci el que cregui, que ho farà igual i a mi bé m’estarà. Tinc més sort que la majoria dels que fan comentaris, jo puc treballar amb la Margalida al Cristòfol Ferrer- i no sé un borrall de llatí ni de grec- i això és un d’aquells luxes que un només gaudeix pocs cops a la vida.
Per molts anys!!!
Si una cosa bona tenen els bacteris, és que et donen temps per buscar i endreçar l’ordinador. Vés per on, he trobat això que vaig preparar fa 12 anys per a una alumnes de Batxillerat ( o COU?). Tot i que hi ha alguna cosa que no queda clara, per exemple el punt 5, on simplement volia que fessin un resum esquemàtic capítol pr capítol, potser algú se’n podrà aprofitar.
Una abraçada