Dos anys de “El fil de les clàssiques”

Qui no coneix El fil de les clàssiques?. El millor bloc de cultura clàssica que circula per la blogosfera.  NO US EL PERDEU!!!!

El fil de les clàssiques és una bonica metàfora de la grandesa i la misèria de la nostra professió. Per una banda, som capaços de crear artefactes increïblement imaginatius i amb un potencial formatiu que escapa a qualsevol teoria o instrucció oficial. El fil de les clàssiques és més que un projecte, és més que un bloc, és més que la interacció entre les bones pràctiques clàssiques i la introducció de les noves tecnologies, és més que el socioconstructivisme pedagògic de què tants omplen powerpoints, és més que competència comunicativa i audiovisual, és més que atenció a la diversitat, en fi, dir-ne innovació és insultar aquest giny, ja que va mil milles més enllà del 99’9% d’artefactes presumptament innovadors que m’han presentat tècnics joiosos. I, a sobre, ho és tot alhora, “a lo bestia” que dèiem de petits, sense concessions.

I d’aquí ve la misèria, la dificultat extrema de treballar amb aquests artefactes un cop s’ha fet la feinada brutal de crear-los i consolidar-los. Hores i més hores que cada cop reclamen hores i més hores, en una espiral infinita que no acaba mai. Aferrats al fil, estirem i estirem, caminem i caminem però no trobem mai el descans de la sortida. Com més va, més demana. I a sobre, xtecblocs!, espero que mai arribi el dia que la Margalida digui, “treballava amb un il·luminat que creia que això d’xtecblocs era fantàstic… i mireu…” la fantàstica col·laboració dels que sempre estan disposats a engrescar-te i deixar-te a l’estacada.

Jo ja no sé si felicitar la Margalida i dir-li que s’aturi una miqueta, que reposi, que el que tenim al Fil no ens ho acabaríem amb cinc vides, però vaja, com molt bé mana la màxima de la nostra professió, que faci el que cregui, que ho farà igual i a mi bé m’estarà. Tinc més sort que la majoria dels que fan comentaris, jo puc treballar amb la Margalida al Cristòfol Ferrer- i no sé un borrall de llatí ni de grec- i això és un d’aquells luxes que un només gaudeix pocs cops a la vida.

Per molts anys!!!

 

Aquest article ha estat publicat en ENLLAÇOS COMENTATS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *