Plantes hort

De planta del mes

Nom científic: Prunus dulcis.
Família: Rosàcies.
Origen: Àsia.

Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar als 10 m d’alçada.
La seva escorça és rugosa i molt esquerdada.
Les fulles són simples, amb el marge dentat i en forma de llança; fan 10-12 cm de longitud i 1-2 cm d’amplada. Són de color verd apagat.

Floració:

Floreix durant els mesos de febrer i març.
Les flors són blanques o rosades i surten abans que les fulles.
Fruit: El fruit (ametlla) està recobert d’una pell (clofolla) que cau quan madura i s’asseca.
Dins la closca hi ha la llavor, molt apreciada pel seu poder energètic i nutritiu.
Hi ha més de 50 varietats d’ametlles, la majoria comestibles; però també hi ha varietats amargues.

Reproducció:

Es reprodueix per empelt. Hàbitat: És un arbre que suporta bé la sequera i que en canvi li perjudica un excés d’aigua.

Altres informacions:

De l’ametlla s’extreu un oli que es fa servir en perfumeria i medicina. També se’n pot fer begudes com la llet d’ametlla.
Nutrició: Ametlles

El fruit de l’ametller és l’ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d’hidrats de carboni, un 5,7% d’aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d’ametlles, tant l’amarga com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust. Ambdues contenen ferments anomenats emulsina, que poden des compondre l’amigdalina i sintetitzar àcid cianhídric.

S’ha de tenir en compte que l’ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics i aquelles persones que prenen drogues o segons quins medicaments que modifiquen la quantitat de sucre han de vigilar la quantitat de ametlla que prenen. Pel mateix fet, s’ha de tenir en compte que tenen un alt valor energètic, i poden produir un augment de pes (cada 100g d’ametlla conté uns 2160J).
Usos Gastronomia: Panellets

Amb l’ametlla picada es fan salses: romesco, salvitxada o salsa pels calçots, xató, salsa mossona, salsa balandra, salsa de nadal, etc. i s’usa com ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola.

S’utilitzen per a les postres de músic. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, típiques postres de Nadal.Si trossejam les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint aigua i posteriorment colant el liquid, es crea l’orxata d’ametlles. Són bàsiques a les tortades, amargs, carquinyolis, panellets, menjar blanc i altres dolços.

Se’n poden fer licors, per exemple l’amaretto, sintetitzat a partir d’ametlles amargues, o orxata d’ametlles. La llet d’ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.
Relacions sexuals

Segons algunes cultures populars, es pot utilitzar com a aliment afrodisíac.

Salut

Des d’antic s’han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d’altres. Les seves propietats principals són les d’emol·lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). La llet i l’oli d’ametlles també s’ha usat, com a aplicació externa, per a la cura de la pell.

En medicina l’oli d’ametlles s’usa pel tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l’estrenyiment. L’oli de la variant amargant és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser obtingut sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta.A més la llet d’ametlles (del Prunnus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients.
Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius

Hi ha una variant d’aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla). El fruit de l’espècie de l’ametller, Prunus dulcis var. dulcis , és predominantment dolç, però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre.

Els fruits de la varietat amara de l’espècie Prunus dulcis són sempre amargants. L’ametlla amargant és lleugerament més ampla i curta que la de l’ametlla dolça i conté la meitat de l’oli fixat de les ametlles dolces . També conté l’enzim emulsina, el qual en presència d’aigua, actua com un glucòsid soluble anomenat amigdalina que dóna glucosa, cianur i oli essencial d’ametlles amargants el qual és benzaldehid pràcticament pur. Les ametlles amargants proporcionen de 4–9 mg de cianur d’hidrogen per cada ametlla.L’extracte de les ametlles amargants s’havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals.La intoxicació es dóna per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfíxia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil. Altres ametlles amargues, però, no són tòxiques i s’usen sovint a la gastronomia, en especial per a postres i licors.

Les al·lèrgies a l’ametlla són bastant freqüents, i causen inflamació del llavi, rostre i fins i tot pot arribar a tancar la gargamella.
(Fonts: plantes del nostre entorn, Viquipèdia)

De planta del mes

NOM: Escarola, Escarola, Endive.
Cichorium endivia
FAMILIA: Compostes
PLANTACIÓ: Tardor- hivern
ORIGEN: Europa i Àsia
RECOL·LECCIÓ: De 80 a 150 dies
TEMPERATURA: Adaptable, però li van més bé les baixes temperatures
OBSERVACIONS: A l’interior desenvolupa un cor blanc bastant compacte que redueix el característic sabor amarg de les fulles, al mateix temps que aporta un punt picant d’allò més refrescant.
Lleuger sabor amarg.
Es fa servir sobretot en amanides.
Hi ha varietats de fulla llisa i ampla, així com varietats de fulla arrissada.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Aigua 94 %
Hidrats de carboni 4 % (fibra 1 %)
Proteïnes 1,5 %
Lípids 0,2 %
Potassi 390 mg/100 g
Sodi 30 mg/100 g
Fòsfor 56 mg/100 g
Calci 58 mg/100 g
Ferro 2 mg/100 g
Vitamina C 13 mg/100 g
Vitamina A 2 mg/100 g