L'hort escolar de l'escola Sant Martí d'Arenys de Munt
Archive for gener, 2014
HEM COLLIT I NETEJAT
011 anys
Avui hem baixat a l’hort a netejar-lo d’herbes i a collir uns enciams i unes escaroles.
L’ALZINA
011 anys
 |
| De planta del mes |
Nom científic
Quercus ilex.
Família
Fagàcies.
Origen
Països mediterranis.
Descripció
Arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una gran i densa capçada. La seva escorça és clivellada i és de color marró fosc.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.
 |
| De planta del mes |
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el•líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .
Floració
Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors masculines pengen i són grogues i abundants; les flors femenines són petites i estan aïllades o en grups de dos.
Fruit
 |
| De planta del mes |
El fruit (la gla) és arrodonit i allargat (2-3 cm).
Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames que no punxen. El seu fruit com el d’altres plantes del gènere Quercus es diu: aglà, gla o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o “barret”) les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.
Reproducció
Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges. Es tracta d’una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol•len al vent i les femenines són solitàries i d’elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.
Hàbitat
Suporta bé la sequera i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500 m d’altura. És molt resistent i rebrota després dels incendis.
Altres informacions
L’alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí il?c?na o ?l?c?na, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ball??a.
Les glans són molt apreciades com a aliment dels porcs.
La fusta és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d’eines. També s’utilitza per fer carbó vegetal. La fusta de l’alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc). També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.
Tradicionalment s’ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya.
La mel monofloral d’alzina, que és bastant apreciada comercialment, s’obté en realitat de les plantes amb flors de l’alzinar, ja que les flors de l’alzina no donen nèctar sinó només pol•len. Alguns paràsits de l’alzina, concretament uns àfids, secreten una substància ensucrada que les abelles també recullen i en fan mel. És un tipus de que s’anomena mel de melada (per diferenciar-la de la mel de flors obtinguda del nèctar de flors).
Un altre àmbit d’ús és la química (destil•lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, l’home cultiva l’alzina com a arbre ornamental.
A Catalunya hi ha 2 varietats d’alzines: l’alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l’alzina de fulla curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).
També hi ha el garric (Quercus coccifera) que presenta forma d’arbust amb les fulles i les cúpules de les glans punxents.
Un altre arbre similar és l’alzina surera (Quercus suber) de l’escorça del qual s’extreu el suro.
 |
| De planta del mes |
(Fonts: Herbari, plantes i arbres del nostre entorn, arbres de Catalunya, viquipèdia)
LES BLEDES
0 |
| De planta del mes |
Bledes, Acelgas, Chard
Beta vulgaris
FAMILIA
Quenopodiàcies
PLANTACIÓ
Durant tot l’any, ideal, la primavera.
ORIGEN
Regió mediterrània
RECOL•LECCIÓ
La recol•lecció de la bleda pot fer-se de dues formes, bé recol•lectant la planta sencera quan tingui una grandària de 0,75Kg de pes, o bé recol•lectant manualment les fulles a mesura que aquestes van tenint una grandària òptima.
TEMPERATURA
La bleda és una planta de clima temperat. Les temperatures estan compreses entre un mínim de 6º C i un màxim de 27º a 33º C, amb un mitjà òptim entre 15º i 25º C.
OBSERVACIONS
La bleda és un vegetal bell de fulla gran, amb tiges planes amples que semblen les de l’api. Les fulles constitueixen la part comestible i són grans de forma oval; té un pecíol o penca ample i llarg, que es perllonga als llimbs; el color varia, segons varietats, entre verd fosc fort i verd clar. Els pecíols poden ser de color crema o blancs. Els llimbs de les seves fulles es diuen penques, tenen un que s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges i penques, es consumeixen cuites.
Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor a terra i algunes parts lleument amargues. La bleda conté una quantitat enorme de vitamina A i és alta en sodi (sal.) La planta que en té més. La bleda també és sorprenentment alta en altres minerals, com calci, ferro, magnesi, fòsfor i potassi.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Aigua 88 %
Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%)
Proteïnes 2%
Lípids 0,4 %
Sodi 20 mg/100 g
Potassi 200 mg/100 g
Calci 110 mg/100 g
Ferro 3 mg/100 g
Fòsfor 30 mg/100 g
Vitamina C 20 mg/100 g
Vitamina A 330 micrograms/100 g
(Fonts: el llibre de l’hort)
FEINES PEL MES DE GENER
111 anys
CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES BÀSIQUES
Part central de l’hivern que es caracteritza encara pels dies curts, però que a poc a poc es van allargant augmentant les hores de llum solar fins a 9-10 hores. Se solen assolir les temperatures més baixes de l’hivern que provoquen gelades que poden ser importants. Si coincideixen les temperatures baixes amb un ambient sec els anys causats a les plantes poden ser molt greus. És el que s’anomena gelada negra.
Acostuma a ser un mes força sec, amb poques pluges, amb un predomini del temps anticiclònic que provoca l’estancament de boires a les parts fondes de l’interior. Quan les temperatures baixen de 0º C aquestes esdevenen en gebradores provocant
efectes negatius en la vegetació si aquesta situació persisteix durant dies.
FEINES A L’HORT
Plantarem cebes, enciams, escaroles, bledes, alls,….
Recol•lectarem cols, bròquils, bledes, porros, apis…
 |
| De neteja finals de gener |
Es preparen els terrenys per fer la sembra de primavera.
Es pot posar palla al terra per evitar que aquest es glaci.
CAMPS, BOSCOS I PRATS
 |
| De fotos per al mesos hort |
És època per tallar branques dels arbres, és a dir podar, sobretot les xucladores. Recol•lecció de l’oliva.
Continua la collita de mandarina i taronja.
S’inicien les empeltes, sempre que les temperatures siguin baixes però sense arribar a les gelades.
Època per plantar arbres.
AL JARDÍ
És una bona època per plantar rosers sempre que no hi hagi ni fortes glaçades ni pluges abundants.
Som en plena època de floració dels pensaments que s’han sembrar a finals de l’estiu.
És temps de podar hortènsies i rosers i arbres de fulla caduca excepte aquells que floreixen a l’hivern o principis de la primavera com l’arbre de l’amor, la forsítia i el lilà.
AL VIVER
És l’època de fer esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca (estaques sense fulles).
En zones de clima més temperat podem començar a preparar els llavorers per sembrar a finals de mes tomàquets, pebrots i albergínies per tenir a punt el planter a finals de gener o principis de març. En zones de clima més fred esperarem al mes de
febrer. Es recomana fer aquestes feines a l’hivernacle o en un lloc ben assolellat i càlid.
També podem preparar llavorers per sembrar cols d’estiu, escaroles, porro, camamilla i violers.
ALTRES FEINES
Podem plantar fruiters i arbres de fulla caduca a arrel nua, és a dir, sense terra. Cal escollir del viver on els comprem els exemplars sans i ben formats.
S’han de tallar els xucladors que surten de la base i les branques seques de l’avellaner.
Si tenim algun presseguer cal fer un tractament preventiu de la malaltia fúngica de l’arrufat amb cua de cavall o amb un fungicida de coure si la malaltia ha estat més greu l’any anterior.
Sovint, si ens trobem en un lloc humit, els troncs dels arbres poden presentar molses i líquens que caldrà retirar-los amb un raspall per evitar afectacions.
Si hem sembrat adob verd a la tardor ara és el moment per segar-lo i incorporar-lo a la terra per tenir-la ben fertilitzada de cara a la primavera.
Aprofitarem el mes de gener per airejar la terra al voltant dels fruiters i posar compost nou. Per fer aquesta feina apartarem abans l’encoixinat orgànic de fulles o trinxat de poda.
Hem de començar a controlar la presencia de cargols i llimacs entre els conreus i estar alerta els dies de pluja i els dies de nits més humides.
En zones d’hivern més rigorós utilitzarem l’encoixinat de palla que protegeix la terra i evitar així que les gelades afectin les arrels i l’activitat microbiana.
Cal fer un inventari de les eines, revisar el seu estat, arreglar les que estan malmeses o comprar-ne alguna si es creu necessari.
PER APRENDRE’N I OBSERVAR
És l’època de pol?linització de l’avellaner, els dies secs i amb aire la beneficien.Podem observar com les inflorescències masculines en forma d’ament es vanallargant i obrint per anar alliberant el pol·len. Les flors femenines, molt petites, les podrem observar amb una lupa de ma.
A l’hivern els ocells no migradors tenen seriosos problemes per trobar aliment.
Podem construir i instal·lar menjadores per alimentar-los i, al mateix temps, poder-los observar des d’un amagatall.
Fonts (el llibre de l’hort i SCJOGIP)
L’ORTIGA
011 anys
per Ernest
a Plantes hort
Aquest any, a més de fer uns articles sobre les feines a l’hort i al camp, també farem un article d’una planta del nostre hort, una herba o planta espontània i un arbre. Aquest mes de gener farem com veieu l’ortiga, les bledes i l’alzina.
 |
| De planta del mes |
Descripció:
Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l’hivern. Als Països Catalans les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran, i Urtica urens, més xica. Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l’entrada dels corrals, suporten molt el fred i són molt difícils d’eliminar amb herbicides o llaurant, ja que tenen estolons.
Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys, i malgrat que el seu aspecte s’assembla força a les veritables ortigues no tenen pèls urticants.
Usos
Les ortigues han tingut ús com a fibra tèxtil i com aliment, ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s’han de collir amb guants o paper de diari.
Popularment les fregues amb plantes d’ortigues es consideren un remei contra l’artrosi o els dolors musculars com la torticoli.
En la medicina científica també s’ha comprovat una certa acció dels preparats d’ortiga contra l’artritis.
En agricultura ecològica una decocció d’ortigues s’empra com adob nitrogenat i com insecticida.
Altres informacions
En tractar-se d’una planta cosmopolita i l’única amb la característica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del món.
Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oració, o bé es manté la respiració.
Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l’agrella, del gènere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es considera popularment que curen la inflamació provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l’àcid dins el cos només tenen un lleuger efecte emolient).
Medicinalment l’ortiga també és astringent, homeostática, anti-arterioescleròsica, galactògena,…
(Fonts: plantes del nostre entorn, herbari Montnegre, botanical-online.com)
Comentaris recents