Plantes hort

De hort

NOM: Lechuga, Lettuce. Lactuca sativa
FAMILIA: Compostes
PLANTACIÓ: Tot l’any.
ORIGEN: No està gaire clar sembla que de l’India
RECOL•LECCIÓ: 20-90 dies
TEMPERATURA: Clima fresc, les altes temperatures no li van gaire bé.

De hort

COMPOSICIÓ QUÍMICA:
Aigua 95 %
Hidrats de carboni 1,5 % (fibra 1 %)
Proteïnes 1,5 %
Lípids 0,3 %
Potassi 180 mg/100 g
Sodi 10 mg/100 g
Fòsfor 25 mg/100 g
Calci 40 mg/100 g
Ferro 1 mg/100 g
Vitamina C 12 mg/100 g
Vitamina A 0,2 mg/100 g
OBSERVACIONS:En el seu estat silvestre són plantes petites i de sabor amarg, però la selecció de l’home al llarg del temps a propiciat gran varietat de saborosos enciams. L’enciam iceberg és potser el més popular. És un enciam de cap que també és baix en valor nutritiu i sabor. L’enciam de fulla i la romana proporcionen sabor cruixent i són excel•lents seleccions per a amanides i entrepans. El valor nutritiu de l’enciam és diferent depenent de la seva varietat. L’enciam en general proporciona una petita quantitat de fibra, alguns carbohidrats, un poc de proteïna, i una mínima quantitat de greix.

De hort

AQUESTES TRES VARIETATS DE LES FOTOGRAFIES SÓN LES QUE NOSALTRES PLANTEM AL NOSTRE HORT.
1.- ENCIAM DE ROURE
2.- ENCIAM “MARAVILLA”
3.- ENCIAM FRANCÈS

De plantes del mes 2014-2015

Tenim tot l’hort ple de margalls.  El margall (Hordeum murinum) és una herba de la família gramínies, molt comuna a les vores de camins, parenta de l’ordi (Hordeum vulgare) cultivat. El margall bord té una sola espiga d’uns 10 o 12 cm de longitud, constituïda d’espícules arestades. L’orientació de les arestes facilita a l’espiga sencera, o més sovint a una part d’ella, clavar-se com una fletxa a la roba o entre els pèls d’un mamífer i així transportar lluny les granes. Les fulles del margall bord són llargues i planes, de 2 a 8 mm d’amplada, toves i pubescents. El margall bord és una herba anual de primavera.

De plantes del mes 2014-2015

De planta del mes

El FENÂS és un gènere de plantes de la família de les poàcies. Les fulles surten de la base de la planta, i són molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps és sec, formant un tub, per tal d’oferir menys superfície a l’evaporació. És un hemicriptòfit. És una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears. Només esdevé rara a l’extrem sud del País Valencià.En general, distribuïda a tota la Mediterrània occidental i també al sud de Grècia.És l’espècie dominant dels fenassars,que són prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sòl.
És o era utilitzada com aliment pels animals.