Plantes hort

ELS DE P3 TAMBÉ PLANTEM

0

Els de p3 hem anat a l’hort a plantar enciams i cebes.

HEM COLLIT FAVES

0

Avui hem fet una collita de faves impressionat.

De hort març 2

CIRERER (d’en Roca) Varietat d’Arenys de Munt

0
De planta del mes

Nom científic: Prunus avium.
Família: Rosàcies.
Origen: Europa i Àsia Oriental.
Descripció: Arbre caducifoli que pot arribar fins als 15-25 m d’alçada.La seva escorça és llisa, de color marró vermellós que es desprèn en tires. Les fulles són simples, amb el marge dentat irregularment i amb forma allargada i oval; fan de 7-12 cm de longitud i 3-5 cm d´amplada. Són de color verd lluent per davant i amb petits pèls pel darrera. A la tardor agafen colors groguencs o vermellosos. El pecíol fa uns 4 cm i té dues petites glàndules que semblen berrugues.
Floració: Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són blanques, surten amb les primeres fulles i omplen tot l’arbre.
Fruit: El fruit (cirera) primer és de color verd, però es torna d’un vermell viu quan madura. Es cull durant el mes de juny.
Reproducció: Es reprodueix per empelt.
Hàbitat: Resisteix molt bé el fred. Li agraden les terres ben drenades i també una posició ben il•luminada i airejada.
Altres informacions: Hi ha diverses classes de cirerers (garrafal, picota, …), tots ells cultivats a la terra baixa. A la muntanya mitjana se’l troba com a arbre espontani.
La fusta del cirerer és utilitzada per fer mobles i revestiments. Ben tractada agafa un color vermell.
Les cireres són molt apreciades pel seu gust. Es mengen crues, confitades i se’n fan licors.
El dia 24 de juny té lloc la FIRA DE LA CIRERA D’EN ROCA. Abans de parlar-ne, però, ens anirà bé conèixer quelcom de la història de la fruita que dóna nom a la Fira:
A les darreries del segle XIX, l’abandó del conreu de la vinya en el nostre poble, a causa del estralls produïts per la fil•loxera, va desenvolupar un seguit de noves professions, entre les quals destacà la de minaire. A Arenys de Munt aquest treballadors encarregats d’extreure la preuada aigua del cor de la terra, amb el seu bon treball, van agafar nom més enllà de les nostres contrades i van tenir encàrrecs fins i tot de més al nord dels Pirineus. Va ser en aquest desplaçaments a terres llunyanes quan els arenyencs conegueren una varietat de cirerers que donava una fruita molt equilibrada de gust i dotada d’una textura diferent a la de la cirera autòctona. La seva importació a Arenys de Munt va ser l’inici del que avui s’ha convertit en una gran zona productora de cireres d’en Roca, les cireres que porten el cognom de la nissaga de minaires que van portar els primers empelts.
Fa molts anys, doncs, uns magnífics cirerers van arrelar a la nostra terra, i avui les actuals generacions, a més de mantenir la tradició productora, han sabut reeixir en el vessant comercial de la fruita, un vessant que, acompanyat del gastronòmic i del lúdic, té la seva màxima expressió en la FIRA DE LA CIRERA D’EN ROCA.

De planta del mes

És un plaer visitar Arenys de Munt en aquells dies de començament d’estiu, quan la formidable cuirassa vegetal que conformen les frondoses copes dels arbres de la riera, ens protegeix de les calors i ens permet passar unes tardes agradables. És un plaer, doncs, visitar la Fira de la Cirera quan a aquesta bonança climàtica s’hi afegeix el colorit de les parades i el xiuxiueig de les converses reposades dels vilatans que passegen.
(Font: Plantes del nostre entorn i Ajuntament d’Arenys de Munt)

EL LLETSÓ

0


El lletsó, lletsó d’hort o llicsó (Sonchus oleraceus) és una planta de la família de les asteràcies. Originalment es trobava a Àfrica del nord, Àsia i Europa, però actualment s’ha estès arreu del món. A Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià és força comú fins als 1500 metres d’altitud.
Gastronomia
És una planta de fulla comestible. El terme oleraceus (del llatí olus = verdura o hortalissa)fa referència al fet que aquesta planta era utilitzada a la cuina. Es cultivava a la Grècia antiga, a l’antiga Roma i a tota Europa a l’Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans de anar a lluitar contra el brau de Marató. Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum es troba limitat a unes poques zones.

Molt comú i abundant, el lletsó es conrea fàcilment i és una planta molt agraïda, produint fulles grans i tendres en qualsevol terreny amb només una mica d’irrigació. Hi ha qui prefereix les fulles tendres quan la planta és menuda, però a qui li agrada el regust lleugerament amarg per combinar amb altres fulles. En plantes grans cal utilitzar les fulles de tiges més altes.

El lletsó forma part encara de la dieta de l’illa de Creta on es mengen les fulles crues en amanida, o les fulles i tiges saltejades amb oli d’oliva, bullides o com a ingredient de coques tapades. A Grècia la fulla de lletsó és popular com a ingredient de les amanides conegudes amb el nom d’horta i per a barrejar amb les fulles d’altres herbes en amanides crues, especialment durant l’hivern.

Els lletsons són també un dels ingredients principals del preboggion o prebugiún, una barreja d’herbes que és una de les especialitats de la cuina de Ligúria i que s’utilitza per farcir raviolis i pansoti.

Al País Valencià creixen sovint com a mala herba entre els tarongers; tradicionalment s’utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses.Actualment hi ha qui utilitza lletsons de manera esporàdica, sobre tot combinats amb altres fulles,però moltes de les receptes tradicionals s’han perdut. De qualsevol forma, afegir unes fulles de lletsó a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l’enciam comercial. El lletsó és així mateix força estimat per les aus salvatges, i també pels pardals domèstics, como ara els psitàcids.

Ecologia

El lletsó d’hort és freqüent en camps humits, camps de conreu, camins i horts. Floreix especialment a la primavera, encara que es pot trobar florit quasi bé tot l’any a cultius de regadiu com blat, fruites, etc. o bé a cultius de secà com vinyes. Les fulles d’aquesta planta agraden molt als conills.

En alguns llocs del món es considera una planta invasora, es comporta sovint com a ruderal i també com a mala herba a jardins i horts. És difícil de distingir amb la Sonchus tenerrimus per això es creu que s’ha pogut originar a partir d’aquesta.

Fitxer:Sonchus oleraceus Sturm49.jpg

(Gravat antic)

Es pot confondre amb altres plantes similars no comestibles com el xenixell. Cal comprovar si la tija és tubular i relativament tendre. Quan hom trenca la tija surt una quantitat moderada de saba lletosa que va donar origen als noms comuns de la planta en català.

Farmacologia

La forma galènica en la que es troba és:

En brots
Amanida (si les fulles són toves)
En infusions

Antigament, era molt típic preparar aigua de lletsó a les farmàcies per utilitzar-les per tots tipus de mals però a partir de segle XVIII es va considerar poc útil i no es va tornar a fer.

Per usos medicinals es recull a la tardor i per parts, primer es recullen les fulles i després l’arrel, es mantenen a l’ombra fins que s’assequen. Finalment, s’airegen les fulles i l’arrel s’exposa al sol. Les fulles són les que contenen més saba, la qual conté tots els seus components.
Composició química

flavonoides
vitamina C
apigenòsid
cinaròsid
isocinaròsid
hiperòsid
kenferol
linaròsid
luteolòsid
crepidiàsid A

Usos medicinals

Aquesta planta s’ha fet servir per combatre la grip, els refredats, les afeccions genitourinàries, per la gota, hipertensió arterial, edemes, retencions de líquids i en ús tòpic: dermatitis i otitis.
Accions farmacològiques

Diürètica
Carminatiu
Antipirètica
Antioxidant
Colagoga
Emenagoga
Galactogoga
En ús tòpic com a cicatritzant, antiinflamatori i analgèsic.

(Fonts: Viquipèdia, l’hort, herbari corredors i el montnegre)

TORNEM A FER COLLITA

0

Hem collit ja tots els alls tendres, els porros, els enciams i les escaroles. Hem fet una repassada a les faveres i a les pesoleres. Per cert, tenyir les bledes va anar fatal. No es van tenyir gens. La propera vegada el que farem serà plantar bledes de colors.

De hort març 2
De hort març 2
De hort març 2

PROVEM DE TENYIR LES BLEDES

0

Estem fent experiments amb aigua al cicle. Com tenim tots els estris per la classe i aprofitant que hem collit bledes amb unes penques molt maques i blanques estem mirant de veure si les podem fer més atractives per menjar tenyint-les de colors. Esperearem uns dies a veure que passa.

De Destil·lació

CANVIEM FLORS A L’HORT

0

A més a més de les remeieres, que ens ajuden a atreure els insectes per a la pol·linització; també plantem flors per a alegrar la vista i atreure més insectes, avui hem plantat domirfoteques.

AVUI TOCA COLLITA

0

Hem baixat a l’hort i hem collit: pèsols, alls tendres, enciams, escaroles, cebes per amanir, cols, bledes i les faves segurament ja les podrem començar a collir la setmana vinent.

LA MIMOSA

0
De planta del mes

Nom científic: Acacia dealbata.

Família: Mimosàcies (Lleguminoses).

Origen: Austràlia.

Descripció:       

Arbre perennifoli que fa uns 10-12 m d’altura. La capçada és ampla. L’escorça és llisa i de color gris marronosa. Les fulles són compostes, bipinnades, amb els folíols molt petits (2-5 mm de longitud). Per l’anvers són de color verd blavós i pels revers tenen petits pèls.

Floració:

Floreix a l’hivern, durant els mesos de gener a març. Les flors són molt abundants i es disposen en glomèruls a les puntes de les branquetes. Són rodones i de color groc brillant.

Fruit:          

El fruit és un llegum d’uns 6-8 cm de llarg, de color marró rogenc, lleugerament corbat. Dins hi ha 5-6 llavors.

Reproducció:

Es reprodueix per llavors.

Hàbitat:

Viu en sòls humits, tot i que resisteix bé la sequera. Li agrada molt estar ben assolellada. Al ser una esècie ornamental només es troba en llocs on ha estat plantada.

Altres informacions:

Cal destacar l’esplèndida floració que fa enmig de l’hivern; per aquesta raó ha estat plantada en jardins particulars i en alguns parcs públics, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més extès és la jardineria pel color de les seves flores i el nombre d’aquestes, oferint conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s’obté del seu tronc d’alt contingut en tanins.

També se n’obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.

A causa del deu potencial colonitzador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, ha estat cataloga al Catàleg Español d’Espècies exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, del 14 de novembre, estant prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

LA RAVENISSA GROGA

0
De planta del mes

La ravenissa groga (en el nostre cas la Diplotaxis Virgata) és una de les herbes de la família de les brassicàcies més comuna a la major part de Catalunya. Pot ser biennal o perenne, fa de 20 a 80 cm d’alt i és erecta i ramificada. Té les fulles pinnatisectes o pinnatipartides, amb els segments fortament dentats, i cobertes de pèls rígids, sobretot als nervis. Les flors, agrupades en raïms terminals, tenen 4 pètals de color groc viu i un peduncle d’una llargada similar a la de la resta de la flor. Floreix de febrer-març a novembre. Els fruits són síliqües primes, de 2 a 4,5 cm de llarg, amb inflaments que recorden un collar de perles, i amb una sola renglera de llavors petites.

De planta del mes

Viu en llocs assolellats, sobre terres més o menys remogudes , marges, vorals dels camins, camps sense conrear,… i tolera bé la sequedat. Tot i que és freqüent a les vinyes i els oliverars, no pot ser considerada una herba clarament arvense (lligada als conreus), perquè també creix als codolars dels rius i altres llocs de sòl pedregós, sobre la terra remoguda que s’origina quan els arbres són arrencats pel vent o la neu, etc. Està distribuïda principalment per la part occidental de les zones mediterrània i submediterrània, però falta a l’oest i a la major part de la meitat sud de la península Ibèrica i, a les Balears, tan sols s’ha trobat a Formentera i en alguns illots d’Eivissa. No és present al nord d’Àfrica i, a Itàlia, tan sols se la troba al nord.
(Fonts Herbari del Montnegre i florsentorn.blogspot.com)

Go to Top