De planta del mes

Nom científic

Quercus ilex.

Família

Fagàcies.

Origen

Països mediterranis.

Descripció

Arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una gran i densa capçada. La seva escorça és clivellada i és de color marró fosc.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.

De planta del mes

La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el•líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .

Floració

Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors masculines pengen i són grogues i abundants; les flors femenines són petites i estan aïllades o en grups de dos.

Fruit

De planta del mes

El fruit (la gla) és arrodonit i allargat (2-3 cm).
Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames que no punxen. El seu fruit com el d’altres plantes del gènere Quercus es diu: aglà, gla o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o “barret”) les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.

Reproducció

Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges. Es tracta d’una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol•len al vent i les femenines són solitàries i d’elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.

Hàbitat

Suporta bé la sequera i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500 m d’altura. És molt resistent i rebrota després dels incendis.

Altres informacions

L’alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí il?c?na o ?l?c?na, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ball??a.
Les glans són molt apreciades com a aliment dels porcs.
La fusta és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d’eines. També s’utilitza per fer carbó vegetal. La fusta de l’alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc). També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.
Tradicionalment s’ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya.

La mel monofloral d’alzina, que és bastant apreciada comercialment, s’obté en realitat de les plantes amb flors de l’alzinar, ja que les flors de l’alzina no donen nèctar sinó només pol•len. Alguns paràsits de l’alzina, concretament uns àfids, secreten una substància ensucrada que les abelles també recullen i en fan mel. És un tipus de que s’anomena mel de melada (per diferenciar-la de la mel de flors obtinguda del nèctar de flors).

Un altre àmbit d’ús és la química (destil•lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, l’home cultiva l’alzina com a arbre ornamental.

A Catalunya hi ha 2 varietats d’alzines: l’alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l’alzina de fulla curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).
També hi ha el garric (Quercus coccifera) que presenta forma d’arbust amb les fulles i les cúpules de les glans punxents.
Un altre arbre similar és l’alzina surera (Quercus suber) de l’escorça del qual s’extreu el suro.

De planta del mes

(Fonts: Herbari, plantes i arbres del nostre entorn, arbres de Catalunya, viquipèdia)