PLANTES DEL NOSTRE HORT
LES BLEDES
De planta del mes |
Bledes, Acelgas, Chard
Beta vulgaris
FAMILIA
Quenopodiàcies
PLANTACIÓ
Durant tot l’any, ideal, la primavera.
ORIGEN
Regió mediterrània
RECOL•LECCIÓ
La recol•lecció de la bleda pot fer-se de dues formes, bé recol•lectant la planta sencera quan tingui una grandària de 0,75Kg de pes, o bé recol•lectant manualment les fulles a mesura que aquestes van tenint una grandària òptima.
TEMPERATURA
La bleda és una planta de clima temperat. Les temperatures estan compreses entre un mínim de 6º C i un màxim de 27º a 33º C, amb un mitjà òptim entre 15º i 25º C.
OBSERVACIONS
La bleda és un vegetal bell de fulla gran, amb tiges planes amples que semblen les de l’api. Les fulles constitueixen la part comestible i són grans de forma oval; té un pecíol o penca ample i llarg, que es perllonga als llimbs; el color varia, segons varietats, entre verd fosc fort i verd clar. Els pecíols poden ser de color crema o blancs. Els llimbs de les seves fulles es diuen penques, tenen unque s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges i penques, es consumeixen cuites.
Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor a terra i algunes parts lleument amargues. La bleda conté una quantitat enorme de vitamina A i és alta en sodi (sal.) La planta que en té més. La bleda també és sorprenentment alta en altres minerals, com calci, ferro, magnesi, fòsfor i potassi.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Aigua 88 %
Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%)
Proteïnes 2%
Lípids 0,4 %
Sodi20 mg/100 g
Potassi 200 mg/100 g
Calci110 mg/100 g
Ferro3 mg/100 g
Fòsfor 30 mg/100 g
Vitamina C 20 mg/100 g
Vitamina A 330 micrograms/100 g
(Fonts: el llibre de l’hort)
L’ESCAROLA
![]() |
De planta del mes |
NOM: Escarola, Escarola, Endive.
Cichorium endivia
FAMILIA: Compostes
PLANTACIÓ: Tardor- hivern
ORIGEN: Europa i Àsia
RECOL·LECCIÓ: De 80 a 150 dies
TEMPERATURA: Adaptable, però li van més bé les baixes temperatures
OBSERVACIONS: A l’interior desenvolupa un cor blanc bastant compacte que redueix el característic sabor amarg de les fulles, al mateix temps que aporta un punt picant d’allò més refrescant.
Lleuger sabor amarg.
Es fa servir sobretot en amanides.
Hi ha varietats de fulla llisa i ampla, així com varietats de fulla arrissada.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Aigua 94 %
Hidrats de carboni 4 % (fibra 1 %)
Proteïnes 1,5 %
Lípids 0,2 %
Potassi 390 mg/100 g
Sodi 30 mg/100 g
Fòsfor 56 mg/100 g
Calci 58 mg/100 g
Ferro 2 mg/100 g
Vitamina C 13 mg/100 g
Vitamina A 2 mg/100 g
ALLS I ALLS TENDRES
![]() |
De planta del mes |
All, Ajo, Garlic
Allium sativum
FAMILIALiliàcies.
PLANTACIÓ
Sembrar en desembre gener. L’all és una hortalissa resistent i fàcil de cultivar..
ORIGEN
Centre d’Àsia, des d’on va passar a Egipte, Grècia, Roma ia la resta d’ Europa. Els espanyols el van portar a les Amèriques.
RECOL•LECCIÓ
Tendres: 2 mesos després de plantar-los. Cabeces: Juny
TEMPERATURA
Per a obtenir unes bones cabeces d’alls es precís que la planta passi varies setmanes a baixes temperatures.
OBSERVACIONS
Arriba a fer entre 30 i 40 cm d’alçada. Las fulles de l’all son macisses, a diferència de les de la ceba que son buides.
Fulla radical, llargues, alternes, comprimides i sense nervis aparents.
L’all normalment no es deixa florir, però de vegades, quan es forma la flor, es troben uns bulbs petits, quereprodueixen la planta com si fossin dents.
Les seves flors són blanques i rodades, tancades abans de la floració en unes càpsules membranoses amb una punta allargada que s’obre longitudinalment en el moment de la floració. Arrel bulbosa que se denomina “cabeça” en la que se troben 10- 12 “dents”.
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Aigua 70%
Hidrats de carboni 23% (fibra 1%)
Proteïnes 5%
Lípids 0, 3%
Potassi 400 mg/100 g
Sodi 30 mg/100 g
Fòsfor 140 mg/100 g
Calci 14 mg/100 g
Ferro 1, 5 mg/100 g
Vitamina C 11 mg/100 g
Vitamina A 60 micrograms/100 g
Vitamina B1 0, 2 mg/100 g
![]() |
De hort |
NOM: Lechuga, Lettuce. Lactuca sativa
FAMILIA: Compostes
PLANTACIÓ: Tot l’any.
ORIGEN: No està gaire clar sembla que de la India
RECOL•LECCIÓ: 20-90 dies
TEMPERATURA: Clima fresc, les altes temperatures no li van gaire bé.
![]() |
De hort |
COMPOSICIÓ QUÍMICA:
Aigua 95 %
Hidrats de carboni 1,5 % (fibra 1 %)
Proteïnes 1,5 %
Lípids 0,3 %
Potassi 180 mg/100 g
Sodi 10 mg/100 g
Fòsfor 25 mg/100 g
Calci 40 mg/100 g
Ferro 1 mg/100 g
Vitamina C 12 mg/100 g
Vitamina A 0,2 mg/100 g
OBSERVACIONS:En el seu estat silvestre són plantes petites i de sabor amarg, però la selecció de l’home al llarg del temps a propiciat gran varietat de saborosos enciams. L’enciam iceberg és potser el més popular. És un enciam de cap que també és baix en valor nutritiu i sabor. L’enciam de fulla i la romana proporcionen sabor cruixent i són excel•lents seleccions per a amanides i entrepans. El valor nutritiu de l’enciam és diferent depenent de la seva varietat. L’enciam en general proporciona una petita quantitat de fibra, alguns carbohidrats, un poc de proteïna, i una mínima quantitat de greix.
![]() |
De hort |
AQUESTES TRES VARIETATS DE LES FOTOGRAFIES SÓN LES QUE NOSALTRES PLANTEM AL NOSTRE HORT.
1.- ENCIAM DE ROURE
2.- ENCIAM “MARAVILLA”
3.- ENCIAM FRANCÈS
Deixa un comentari