Archive for gener, 2015

CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES BÀSIQUES

Part central de l’hivern que es caracteritza encara pels dies curts, però que a poc a poc es van allargant augmentant les hores de llum solar fins a 9-10 hores. Se solen assolir les temperatures més baixes de l’hivern que provoquen gelades que poden ser importants. Si coincideixen les temperatures baixes amb un ambient sec els anys causats a les plantes poden ser molt greus. És el que s’anomena gelada negra.
Acostuma a ser un mes força sec, amb poques pluges, amb un predomini del temps anticiclònic que provoca l’estancament de boires a les parts fondes de l’interior. Quan les temperatures baixen de 0º C aquestes esdevenen en gebradores provocant
efectes negatius en la vegetació si aquesta situació persisteix durant dies.

FEINES A L’HORT

Plantarem cebes, enciams, escaroles, bledes, alls,….
Recol•lectarem cols, bròquils, bledes, porros, apis…

De neteja finals de gener

Es preparen els terrenys per fer la sembra de primavera.
Es pot posar palla al terra per evitar que aquest es glaci.

CAMPS, BOSCOS I PRATS

De fotos per al mesos hort

És època per tallar branques dels arbres, és a dir podar, sobretot les xucladores. Recol•lecció de l’oliva.
Continua la collita de mandarina i taronja.
S’inicien les empeltes, sempre que les temperatures siguin baixes però sense arribar a les gelades.
Època per plantar arbres.

AL JARDÍ

És una bona època per plantar rosers sempre que no hi hagi ni fortes glaçades ni pluges abundants.
Som en plena època de floració dels pensaments que s’han sembrar a finals de l’estiu.

És temps de podar hortènsies i rosers i arbres de fulla caduca excepte aquells que floreixen a l’hivern o principis de la primavera com l’arbre de l’amor, la forsítia i el lilà.

AL VIVER

És l’època de fer esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca (estaques sense fulles).

En zones de clima més temperat podem començar a preparar els llavorers per sembrar a finals de mes tomàquets, pebrots i albergínies per tenir a punt el planter a finals de gener o principis de març. En zones de clima més fred esperarem al mes de
febrer. Es recomana fer aquestes feines a l’hivernacle o en un lloc ben assolellat i càlid.
També podem preparar llavorers per sembrar cols d’estiu, escaroles, porro, camamilla i violers.

ALTRES FEINES

Podem plantar fruiters i arbres de fulla caduca a arrel nua, és a dir, sense terra. Cal escollir del viver on els comprem els exemplars sans i ben formats.
S’han de tallar els xucladors que surten de la base i les branques seques de l’avellaner.
Si tenim algun presseguer cal fer un tractament preventiu de la malaltia fúngica de l’arrufat amb cua de cavall o amb un fungicida de coure si la malaltia ha estat més greu l’any anterior.
Sovint, si ens trobem en un lloc humit, els troncs dels arbres poden presentar molses i líquens que caldrà retirar-los amb un raspall per evitar afectacions.
Si hem sembrat adob verd a la tardor ara és el moment per segar-lo i incorporar-lo a la terra per tenir-la ben fertilitzada de cara a la primavera.

Aprofitarem el mes de gener per airejar la terra al voltant dels fruiters i posar compost nou. Per fer aquesta feina apartarem abans l’encoixinat orgànic de fulles o trinxat de poda.
Hem de començar a controlar la presencia de cargols i llimacs entre els conreus i estar alerta els dies de pluja i els dies de nits més humides.
En zones d’hivern més rigorós utilitzarem l’encoixinat de palla que protegeix la terra i evitar així que les gelades afectin les arrels i l’activitat microbiana.
Cal fer un inventari de les eines, revisar el seu estat, arreglar les que estan malmeses o comprar-ne alguna si es creu necessari.

PER APRENDRE’N I OBSERVAR

És l’època de pol?linització de l’avellaner, els dies secs i amb aire la beneficien.Podem observar com les inflorescències masculines en forma d’ament es vanallargant i obrint per anar alliberant el pol·len. Les flors femenines, molt petites, les podrem observar amb una lupa de ma.

A l’hivern els ocells no migradors tenen seriosos problemes per trobar aliment.
Podem construir i instal·lar menjadores per alimentar-los i, al mateix temps, poder-los observar des d’un amagatall.

Fonts (el llibre de l’hort i SCJOGIP)