La importància dels paradigmes o visió majoritàriament acceptada del món i la ciència en un moment i un context concret. Es a dir, la importància dels factors social i històric en el desenvolupament del coneixements científics i en la creació i interpretació de fets i teories són algunes de les principals aportacions de Thomas Kuhn. I amb ell la possibilitat, davant de la dificultat d’explicar anomalies, del canvi de paradigma i de la forma d’interpretar un fenòmen concret. Ell ho exemplificava amb la il·lusió òptica de l’ànec-conill.
Podeu trobar un resum de les fases del progrés científic segons Kuhn a l’IES Capdellevant o al portal Filoxarxa, d’on he tret el diagrama de l’esquerra.
Al web de Xavier Vilaseca o a la mateixa wikipedia, les trobareu una mica més detallades, juntament amb pinzellades de la biografia.
Per contextualitzar a Kuhn, podeu llegir un article de Salvador Queralt sobre la vessant social de la ciència. També podeu fer una ullada a la presentació de diapositives de Josep Maria Altès, que parla de la ciència i els seus mètodes.
[slideshare id=621849&doc=03-la-cincia-1222540131600201-8]
