Olimpíada de Filosofia de Catalunya

Benvolgudes i benvolguts:

Ens plau comunicar-vos la confirmació un cop més que tindrem Olimpíada aquest curs, adoptant, per descomptat, les mesures de seguretat necessàries. Creiem que davant d’aquest temps fosc i estrany que vivim, cal no defallir en oferir a l’alumnat l’oportunitat d’enfrontar-se amb les armes pròpies de la filosofia i sense desànim, a favor d’un nou horitzó. El tema serà Llibertat o seguretat?

Teniu en aquesta mateixa web, una entrada anterior, un seguit de preguntes que poden orientar la preparació del tema i també trobareu material relacionat amb la pel·lícula de La taronja mecànica.

Aquestes són les novetats o dates claus amb què podeu comptar ja:

• El preu d’inscripció per aquest curs baixarà considerablement: 5 euros per alumne i un màxim de 30 euros (amb el màxim de 8 alumnes per centre). La raó és que la final estatal es farà virtual aquest curs. La data està per determinar però serà similar a edicions anteriors.
• Concurs nou, específic de Catalunya: Lliurament de cartells (bases adjuntes): del 18 al 26 de novembre.
• Dates d’inscripció dels centres: de l’1 de desembre al 19 de gener.
• Formació/presentació pel MEET de les diverses modalitats, els recursos de la nostra web, criteris d’avaluació, etc. el 10 de desembre a la tarda (entre les 17 i les 20 hores). Podrà assistir qui pugui i vulgui, encara que està dirigida especialment per aquell professorat que desitgi tenir la possibilitat de certificar 30 hores de formació (la resta de condicions per obtenir el certificat són similars a les de l’any passat).
• Proves escrites (en línia) i límit per enviar les fotografies i vídeos filosòfics: dijous 25 de febrer.
• Final catalana (en línia o en el CCCB si les condicions epidemiològiques fossin favorables): dissabte 20 de març.

Esperem que l’avançament de les novetats per aquesta edició us puguin ajudar a organitzar-vos millor i a il·lusionar-vos com nosaltres en preparar amb l’alumnat el tema candent que us proposem en coordinació amb l’OFE.

CONCURS DE CARTELLS

Us desitgem molta salut i ànims per aquest curs.

1-. Pot haver-hi llibertat sense seguretat?
2-. La seguretat preval per damunt de la llibertat?
3-. És la seguretat una excusa per retallar llibertats?
4-. La seguretat col·lectiva està per sobre del dret a la privacitat?
5-. La llibertat i la seguretat són un binomi incompatible?
6-. Té més valor la llibertat individual que la seguretat col·lectiva?
7-. La seguretat és una condició necessària de la llibertat?
8-. Més llibertat implica menys seguretat?
9-. És possible la seguretat sense que hi hagi llibertat?
10-. S’ha de coartar la llibertat en nom de la seguretat?
11-. És possible ser lliure en una societat hipersegura?
12-. Ser lliure implica seguretat?
13-. Trobar-nos en una societat segura anul·la la nostra llibertat?
14-. La llibertat de premsa pot impedir la seguretat informativa?
15-. La cerca de seguretat és un impediment per a la llibertat?
16-. Es pot desenvolupar la seguretat d’una persona sense llibertat?
17-. És compatible el rastreig digital, el big data, amb la llibertat?
18-. Les mesures presses sota el paraigüa de la seguretat afavoreixen el final de l’estat de dret i el sorgiment d’estats totalitaris?
19-. Preval el dret de la seguretat sobre el de la llibertat?
20-. És millor garantir la seguretat a l’accés a les necessitats bàsiques de la ciutadania a la seva llibertat?
21-.Sota l’excusa de la seguretat s’amaga el control absolut de les persones i dels moviments socials?
22-. Hem d’acceptar restriccions en la nostra mobilitat a canvi d’una existència més segura?
23-. És lícit posar en perill la seguretat d’algú per fer-ho lliure?
24-. Acceptaries eliminar la democràcia si això evités patir una nova guerra civil?
25-. Cediries el teu dret de sufragi a canvi d’una pau perpètua mundial?
26-. Té límits la llibertat d’expressió?
27-. Cal sacrificar la teva llibertat per la seguretat dels altres?
28-. Viuries de manera segura i confortable a costa de la teva llibertat?

El nostre company Damián Cerezuela Frías ha compartit al web de Cinerosos
material didàctic de la pel·lícula “A Clockwork Orange” (La naránja mecánica) que us pot servir per preparar l’olimpíada d’enguany. Podeu consultar el material a:
A Clockwork Orange: Llibertat versus seguretat (Olimpíada 2021)
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Per fi tothom pot gaudir en diferit, gràcies al suport tècnic del CCCB, de les magnífiques defenses orals finalistes de l’Olimpíada que va tenir lloc a l’Auditori del CCCB el passat 7 de març. Va ser tot un plaer intel·lectual poder assistir-hi.

Recordem que les finalistes en la categoria de Fotografia varen ser: Carla Carreras Palau (Institut Milà i Fontanals, Vilafranca del Penedès), amb la fotografia: “Fill vermell del destí” i Júlia Jiménez Recio (Institut Sunsi Móra, Canet de Mar) amb la fotografia: “Amor ideal”.

Els finalistes en la categoria de Dissertació varen ser: Carlos Barata Benítez (Col·legi La Salle, Girona) i Raquel Novel Ortega (Col·legi SIL, Barcelona).

Els finalistes en la categoria de Vídeo varen ser: Abel Batalla Ferrés (Institut Front Marítim, Barcelona) i Guillermo Rueda Garijo (Institut Baix a mar, Vilanova i la Geltrú).

Per últim, les finalistes en la categoria de Dilema varen ser: Sara Ait Daud (Institut Milà i Fontanals, Vilafranca del Penedès) i Ainhoa Belmonte Blanca (Institut Manuel Vázquez Montalbán, Sant Adrià del Besós).

Les guanyadores (Júlia Jiménez Recio, Raquel Novel Ortega i Ainhoa Belmonte Blanca) i el guanyador (Guillermo Rueda Garijo) encara estan pendents de representar a Catalunya a la final espanyola posposada per la crisi sanitària. Continuarem informant quan es concreti i es confirmi definitivament la data i el com.

Aprofitem per desitjar-vos a tothom unes bones i molt saludables vacances!

El passat 7 de març a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es va celebrar la final de la VII Olimpíada de Filosofia amb les defenses orals dels finalistes.

El Jurat va estar format per la Susana Arias, Cap de Mediació del CCCB; l’ Edgar Gili, professor de Filosofia i coordinador del Màster de Professorat de Filosofia de la UB; i la Jèssica Jaques, professora d’Estètica i de Teoria de les Arts i responsable acadèmica del Doctorat Picasso de la UAB.  L’acte va ser presentat per l’Àlex Mumbrú, professor de Filosofia de la UB i assistit tècnicament per Ferran Wesello, tots dos membres de l’equip organitzador de l’Olimpíada.

En la modalitat de Fotografia, els finalistes van ser:

• Carla Carreras Palau de l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès, Fotografia: Fill vermell del destí.
•  Júlia Jiménez Recio de l’Institut Sunsi Móra de Canet de Mar, Fotografia: Amor ideal.

En la modalitat de Dissertació:

• Carlos Barata Benítez del Col·legi La Salle de Girona.
• Raquel Novel Ortega del Col·legi SIL de Barcelona.

En la modalitat de Vídeo:

• Abel Batalla Ferrés de l’Institut Front Marítim de Barcelona.
• Guillermo Rueda Garijo de l’Institut Baix a mar de Vilanova i la Geltrú.

En la modalitat de Dilema Moral:

• Sara Ait Daud de l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.
• Ainhoa Belmonte Blanca de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià del Besós.

Les guanyadores i el guanyador (destacats en negreta) representaran a Catalunya a la final espanyola, que tindrà lloc els dies 24 i 25 d’abril a Santiago de Compostela. Moltes felicitacions a tots ells, als estudiants que van arribar a la final i també als que no ho van fer. Gràcies al professorat per respondre a la proposta de l’Olimpíada un any més i consolidar l’única convocatòria d’abast català i amb projecció espanyola i internacional que s’ofereix per a la participació dels alumnes de filosofia de secundària. Comptem amb vosaltres per continuar endavant!

Les fotografies i els vídeos realitzats pels participants els podreu veure en els apartats corresponents d’aquet blog. També podeu veure el reportatge fotogràfic a la pàgina de Facebook de l’Olimpíada. Més endavant penjarem els vídeos de la jornada, gràcies al suport tècnic del CCCB.

L’Olimpíada Internacional de Filosofia que aquest 2020 celebra la seva 28ena edició a Lisboa del 21 al 24 de maig ja té tema: Persona i identitat.

Per participar a la fase de selecció s’ha d’escriure un breu assaig sobre el tema en una llengua que no sigui oficial al país d’origen ni sigui la llengua materna de l’alumne. Així, un alumne espanyol no pot escriure en castellà , ni en anglès o francès si és la seva llengua familiar. La selecció dels dos alumnes que formaran part de la delegació espanyola la realitza l’Institut de Filosofia del CSIC.

La inscripció és gratuïta, però la despesa del viatge a Lisboa dels estudiants seleccionats va a càrrec del propi estudiant o del seu centre. La data límit d’inscripció és el 27 de febrer de 2020.

Per formalitzar la inscripció cal enviar un missatge a filoolimpiadainternacional.cat@gmail.com expressant el vostre interés. Rebreu un arxiu que haureu d’emplenar amb les dades de l’alumne, del professorat de filosofia i del centre. També rebreu orientacions concretes sobre les característiques de l’assaig i de la presentació que l’ha d’acompanyar.

La data límit d’enviament dels assajos serà el 3 de març a la mateixa adreça. Des de l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya farem l’enviament a l’Institut de Filosofia del CSIC.

Si voleu consultar més informació sobre l’Olimpíada internacional podeu consultar la seva página web http:https://www.ipo2020lisbon.com

Us animem a participar  per optar a la possibilitat de gaudir d’aquesta experiència filosòfica i vital amb joves de tot el món.

En la desena i última sessió del curs, a càrrec de la Núria Sara Miras Boronat, professora de Filosofia Política de la UB, es va tractar el mite de l’amor romàntic i d’altres que, a criteri de la ponent, fan mal. Va partir de la consideració de mite com a creença no fonamentada en un marc pragmatista, segons el qual els mites formen part de la visió del món de les persones que els creuen. Des d’aquesta primera perspectiva va aborar la denúncia que el feminisme i l’antiracisme fan d’estereotips, de creences que perjudiquen la vida dels individus que les sostenen.

La ponent es va basar tant en la definició que feia el conegut investigador Joseph Campbell en la seva entrevista “El poder del mite”, recollida en un llibre amb el mateix títol. Campbell, un dels experts mundials en mitologia comparada, exposa com el mite estructura la vida individual i social en un ordre simbòlic. De la mà de Wittgenstein, la ponent va completar aquesta perspectiva amb la d’un tercer Wittgenstein, el de Sobre la certesa, on es troba la caracterització de mitologia en un sentit pragmàtic.

Seguidament es va abordar l’aplicació d’aquesta caracterització a alguns mites contemporanis i especialment nociu per a les dones des de la crítica feminista, com el mite de l’amor romàntic. No us explicarem més. Aquí podeu trobar la seva presentació.  La sessió va resultar interessant i va provocar diverses intervencions dels assistents.

Aquest dimarts, el professor Miguel Candel va oferir als assistents la penúltima sessió de contingut d’aquest curs. La sessió tenia com a objectiu pensar el vincle entre mite, història i política. Alhora, també volia reflexionar fins a quin punt eren necessaris els mites per fonamentar la societat. Abans de començar, però, el ponent va voler fer una definició breu de mite, i per fer-ho es va recolzar en Del mite al logos (Vom Mythos zum Logos, 1940) de Wilhem Nestle. El mite, va acabar resumint, seria una narració amb principi i final, que es fonamenta sobretot amb imatges, més que no pas amb conceptes racionals. D’on sorgeix la necessitat de crear mites? Una barreja, va dir, de curiositat i de por: un desig per entendre la naturalesa i una necessitat de calmar l’angoixa que ens causen les inseguretats del món. El mite interpreta els fets que ens envolten i personalitza les forces impersonals.

El mite apareix en tota faceta humana en la qual l’home necessita situar-se, encaixar-se: son imatges semi-inconscients que ens serveixen per dissoldre les tensions a les que ens veiem sotmesos diàriament. Per això, deia Candel, durant tota la història el mite ha jugat un paper: tan en la religió com en la política. El propi llibre del Gènesi no deixa de ser res més que una col·lecció d’històries, narracions, elements que donen estructura narrativa a un món que se’ns escapa. Tot i això, la religió —va puntualitzar el ponent— no només té una raó de ser teòrica, explicativa, sinó que també té una vessant pràctica: de gestió de les regles de la societat. Els líders religiosos fan una elaboració de les imatges inconscients del poble per tal de donar una explicació i fer possible una vida en comú.

Amb el pas dels anys, la part explicativa dels mites ha anat perdent força. Els avanços de la ciència han fet possible substituir les imatges explicatives per explicacions racionals. Tot i això, la ciència segueix sense tenir res a dir en l’àmbit de la pràctica: en l’ètica, la política… La política, segueix sent un àmbit en què l’home necessita situar-se constantment. Davant de la vida, els individus generen formes semi-inconscients d’explicar el tot, certs estereotips de la vida social, imatges parcials i fermament defensades. El polític pren una actitud estudiada respecte aquestes representacions. El populista, va posar com a exemple actual, és aquell que fa de la simplificació el valor fonamental, algú que sempre es justifica en la urgència per tal d’evitar tenir una actitud racional, enraonada, respecte els altres punts de vista.

Els mites ens han acompanyat durant tota la història. Però, seran sempre necessaris per tal de fonamentar la nostra societat?

Amb una Aula Magna a vessar, els alumnes —estudiants de 4rt fins a Batxillerat— esperaven entre nervis i rialletes l’hora en què el seu grup pugés a fer les preguntes. La sessió es va separar en tres parts: tres curts cinematogràfics que animaven els tres torns de preguntes. Ester Jordana, la filòsofa convocada aquest any, esperava impacient rere l’escriptori, amb la Natàlia al costat, intentant calmar el rumor de la sala.

El primer vídeo a ser projectat va ser Por activa y por passiva, de Rodrigo Cortés. El vídeo presentava un grup de nens fent una paròdia dels debats que trobem als mitjans multimèdia: desqualificacions, poca voluntat d’escolta, xivarri. Després de projectar aquest curt van pujar els primer quatre alumnes, dels instituts Pablo Picasso i López Vizcuña. Les preguntes van anar de l’augment de l’extrema dreta a les eines contra la demagògia, de la influència dels pares sobre les opinions del fills fins a la voluntat totalitzadora que molts polítics semblen voler imposar. Fetes les preguntes, Jordana va intentar respondre amb màxima cura totes les preguntes, fent incidència, sobretot, en les bondats i les fragilitats de l’ordre democràtic. La fragilitat constituent de la democràcia, va argumentar la filòsofa, després de les diferents crisis ha fet saltar pels aires algunes de les barreres i contraforts, dels conscensos vigents fins ara. Això hauría obert pas a l’extrema dreta. L’extrema dreta, deia Jordana, creix en un moment de crísi gràcies a una simplificació del discurs: donen respostes fàcils a problemes complexos. A això hi cal sumar l’aparició de les xarxes socials, les quals —al seu entendre— han simplificat les esferes de debat.

El segon vídeo de la jornada era Absurda Cenicienta, d’Oscar Aibar. En aquest curt es presentava una parella que havia tingut una relació a la xarxa, però que tots dos havien mentit sobre el seu jo físic. Els sis estudiants —dels instituts Front Marítim, Giola i Tiana— van fer preguntes sobre la identitat a l’era digital, les mentides i l’autoengany, la felicitat i la ignorància o de què és la realitat avui en dia. Jordana va començar posant en dubte el tall entre ficció i realitat en l’època de les xarxes socials: les dues persones del curt no havien tingut una relació corporal, però sí una relació efectiva. Podem realment considerar aquesta relació com a falsa? En quin sentit? Caldria, va afirmar la filòsofa, repensar aquesta distinció entre realitat i fals de nou. També va voler repensar la noció d’amor, i va fer algunes crítiques de l’amor de parella com a centre vital. Va acabar fent una defensa de la ignorància socràtica, en contra del soroll que imposa l’actualitat.

En l’últim bloc es va projectar Marisa, de Nacho Vigalondo, un curt que explora la relació d’una parella en la qual una de les parts té una identitat canviant. El darrer grup d’estudiants —dels instituts Fort Pius i Lluís Companys de Ripollet— van fer preguntes que tractaven els temes de la identitat, de la utopia o l’escletxa entre allò que desitgem i allò que no tenim. Jordana va reprendre algunes de les preguntes que ja havien aparegut en el bloc anterior: què vol dir ser un jo en plena era digital? Què vol dir ser un subjecte? Tots canviem en lloc i moment: el nostre objecte de desig sempre és un algú, en aquella llum, en aquell moment, amb aquella olor… Potser, va insinuar la filòsofa, caldria aprofundir més en la idea de singularitat i no tant en la d’identitat. Ser una mica més com la Marisa, va concloure.

Per últim es va obrir un torn de preguntes breu. Després de dues hores de diàleg, els estudiants ja mostraven signes de cansament. La sessió va acabar entre un esclat d’aplaudiments i els professors es van endur als alumnes ja fos per donar un tomb per la facultat, per tornar cap a casa o simplement per preguntar què els havia semblat la sessió.