- Una manera de preparar la dissertació individual és treballar un tema/pregunta a partir de la lectura i el comentari de textos específics en grup a l’aula. Els estudiants poden explicar les seves idees i interpretacions. Trobareu una proposta pràctica resumida a partir de El diálogo en clase de Oscar Brenifier en aquest enllaç.
- Treballar a partir de dissertacions elaborades per altres estudiants aplicant criteris d’avaluació predeterminats (per exemple, els de l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya) és una activitat que permet a l’estudiant entendre què és el que es proposa a una dissertació i que és el que no (no és un text expositiu, ni explicatiu, per exemple). Podeu fer servir les guanyadores de les anteriors Olimpíades i que es troben a aquest blog o les d’altres Olimpíades que podeu trobar a Publicacions, dins de Recursos, també en aquest blog. Però també es pot treballar a partir d’una dissertació que no estigui ben elaborada, com la que proposa Félix Garcia Moriyón al seu llibre sobre argumentació i que podeu trobar aquí.
- El debat entre equips, tant en la preparació com en la realització, pot ser una pràctica per a treballar les idees, interpretacions i arguments sobre el tema. Us pot ser d’utilitat fer partíceps als estudiants del que es té en compte en l’avaluació de l’activitat a partir d’aquesta graella d’avaluació. Si voleu aprofundir més us recomanem que us dirigiu a la pàgina sobre el debat a l’aula que podeu trobar a Propostes per a l’aula.
- Si volem treballar l’anàlisi conceptual, seria més adient una estratègia dialògica, per la qual podeu tenir en compte les propostes de la Filosofia per a nens o Filosofia 3/18. A partir de Fer filosofia a l’escola d’Irene Puig, aquí podeu trobar un resum molt clar sobre les diferències entre un diàleg filosòfic i un diàleg que no ho és.
- Compartim amb vosaltres la proposta del nostre company Edgar Gili sobre la dissertació com a sistema d’avaluació, amb indicacions sobre com treballar-la a l’aula.
- Per acabar, i sense la intenció de ser exhaustius, compartim amb vosaltres una adaptació resumida de la proposta que ens presenta Félix Garcia Moriyón, a la seva obra Argumentar y razonar, Editorial CSS, 2007.
OBJECTIUS DE LA DISSERTACIÓ
La finalitat de la dissertació és avaluar la capacitat d’argumentació escrita de l’alumnat. Les propostes d’aprenentatge que aquí s’ofereixen estan destinades a alumnes de 12 anys endavant.
Es pot donar el cas de que la introducció de la dissertació en la pràctica habitual de l’alumnat contrasti amb el conjunt de l’ensenyament que està rebent, fins i tot a la classe de filosofia. Habitualment, l’alumnat ha de respondre a proves de tipus explicatiu i expositiu i poques vegades a proves de caràcter argumentatiu. Si la memorització es queda en la reproducció d’allò que s’ha après, l’alumnat aprendrà ben poca cosa i no servirà de gaire de cara a l’aprenentatge de la dissertació. Del que es tracta és de provocar un procés de reflexió en l’alumnat per tal que pugui enfrontar-se i, eventualment, reconstruir les seves idees i les teories alienes.
D’entrada l’alumnat ofereix resistències a la pràctica de la dissertació, cosa gens estranya si no l’ha practicat i no la troba senzilla. La primera dificultat és l’extensió. Si disposem de 45 minuts per fer-la, comprovarem que en molts casos acaben abans perquè se’ls acaben les idees sobre el tema.
PRIMER PAS: AVALUACIÓ INICIAL
És útil fer una prova inicial per a detectar el nivell. Al principi es pot demanar una simple enumeració d’idees sense cap estructura organitzada. L’extensió s’ha d’incrementar de mica en mica al llarg del curs.
PRÀCTICA DE LA DISSERTACIÓ A L’AULA
Per a l’aprenentatge de la prova es proposen dos estratègies i uns exercicis.
Estratègia 1
Classes basades en la discussió dels alumnes sobre els temes del curs. Seguint a Lipman, es tracta de convertir l’aula en una comunitat d’investigació en la qual s’exigeix a l’alumnat implicació en la discussió rigorosa sobre temes rellevants. (Es pot combinar amb les propostes 1, 3 i 4 que es fan en aquesta mateixa pàgina).
Es posa l’èmfasi en la qualitat de l’argumentació que cadascú fa servir per a donar suport a les seves opinions. El professorat ha de cridar l’atenció sobre possibles errades de l’argumentació com incoherències, deduccions mal plantejades, fal·làcies diverses, ambigüitats del vocabulari, vaguetat conceptual…
A mida que es familiaritzen amb els procediments d’una argumentació rigorosa, són els mateixos alumnes els que exigeixen la fonamentació de les idees als seus companys i contraposen les seves idees a les d’aquells amb qui no estan d’acord. L’objectiu és que facin seu el model d’argumentació que posteriorment faran servir en la pràctica de la dissertació.
Estratègia 2
Pràctica de la prova escrita de la dissertació. El procediment bàsic és oferir a l’alumnat un guió de treball perquè sàpiga què ha de fer i pugui seguir un procediment a l’hora d’enfrontar-se a la redacció del text escrit. (Aquest guió de treball el pot elaborar el professorat a partir dels criteris d’avaluació i les orientacions que trobareu més endavant).
És aconsellable aportar un model de dissertació que serveixi de model de referència, a més de facilitar els criteris d’avaluació i comentar-los. (V. proposta 2 a aquesta pàgina)
El punt de partida, el tema/la pregunta a partir de la qual s’ha d’elaborar la dissertació, pot ser proposada al professor/a pels mateixos alumnes i aquest/a exposa en veu alta amb suport de la pissarra, per exemple, els passos que hauran de seguir.
Es pot començar amb una pluja d’idees sobre el tema.
Posteriorment les idees són revisades i ordenades per a aconseguir una exposició coherent i es descarten les que no s’utilitzaran.
Finalment, comença la redacció de la versió definitiva, durant la qual és possible que s’afegeixin idees noves.
El resultat final d’aquesta primera pràctica s’ha d’aproximar força al que demanem als alumnes en un temps semblant.
Les possibilitats del procediment s’amplien quan es convida als alumnes a fer el mateix: expressar en veu alta com han abordat la redacció del tema. És a dir, es pot fer una dissertació entre tota la classe. (Complementari del debat i de la preparació per a la defensa oral).
Exercicis
Fer exercicis específics d’argumentació i contra-argumentació, fal·làcies, deduccions i altres pràctiques d’argumentació.
Hi ha molts materials per treballar a l’aula i cada professor ha de fer servir els que consideri més adequats. Aquí només us proposem un recull de les eines i els materials que es troben a la xarxa:
- Explicacions i activitats online a la web Argumenta, de les universitats catalanes, un recurs excel·lent.
- Web del Proyecto Gorgias (Universidad de Murcia), tot i que està orientat al debat (Aprender a debatir), es troben recursos molt útils sobre construció d’arguments i ordenació d’aquests.
- Arguments deductius i inductius a una web sobre lògica.
- Fal·làcies a la web de M. Codina i a una altra web.
- Enllaç a un material d’Óscar Brenifier per a treballar l’argumentació.
Orientacions per a la realització de dissertacions
Us proposem unes pautes que serveixin per a orientar la realització de dissertacions.
Preparació
1.- Reflexiona: pensa sobre el tema/la pregunta plantejat. Es tracta que prenguis nota de les idees que se t’acudeixin. No et preocupis per l’ordre.
2.- Ordena: estableix un ordre entre les idees que has anotat i diferencia les principals de les secundàries.
3.- Enfoca: revisa el tema/la pregunta plantejat per a assegurar-te que l’has entès correctament. De les idees anteriors, selecciona quina serà la central i al voltant de la qual s’organitzaran les altres. Potser no caldrà utilitzar totes les idees que se t’han acudit sobre el tema.
4.- Exposa les teves pròpies idees, és important. Tanmateix, també és convenient fer servir altres fonts. La dissertació ha de ser personal i això es percep quan l’enfocament és proper a la pròpia experiència i hi ha exemples. Per tant, millor deixar de banda els tòpics. Es tracta que transmeti frescor i vivesa.
Redacció
De la introducció: sovint va bé destinar unes 3 o 4 línies a introduir el tema abans de començar l’exposició.
Es recomanable:
1.- Justificar l’enfocament adoptat. Explicar perquè hem decidit enfocar-ho d’aquesta manera.
2.- Fer els aclariments que calguin per a precisar una pregunta que pot ser entesa de diferents maneres o potser resultar ambigua.
De la tesi central: cal exposar amb claredat la tesi que defensarem al llarg de la dissertació. Ha de ser la resposta directa al tema o pregunta plantejat. No ha de ser massa breu, sinó d’unes tres línies.
De l’argumentació: part central de la dissertació. No importa tant què pensem, sinó les raons que tenim per a mantenir aquesta opinió.
Aquí teniu alguns procediments que podeu fer servir per això:
- Posar un exemple
- Aportar alguna informació rellevant i pertinent per al tema
- Recórrer a alguna autoritat en el tema, però no sempre.
- Aclarir els supòsits dels quals s’està partint, alguna afirmació més general de la qual es podria deduir el que estem exposant.
- Recórrer a altres afirmacions que siguin més evidents i que donin suport al que exposem.
- Analitzar les conseqüències que se segueixen del que exposem i veure si són correctes.
- Mostrar la coherència de la nostra afirmació amb altres afirmacions acceptades.
- Exposar els errors que es deriven de la negació del que estem afirmant. Això suposa fer veure que les opinions que no coincideixen amb la nostra no estan ben fonamentades.
- Exposar raons que puguin estar en contra de les nostres i demostrar que no són vàlides.
- Procurar ser convincents en el nostre raonament, és a dir, fer servir raons plausibles per als lectors.
De la conclusió: es reprèn la tesi central exposada a l’inici i es mostra com tot el que hem exposat al llarg de la dissertació serveix per a confirmar-la.
Presentació
És important que la lletra sigui llegible. Cal evitar embrutar el text amb ratllades i esmenes i cal deixar marges adequats. L’exercici ha de tenir un aspecte polit.
Cal revisar l’ortografia al final, reservant uns minuts al final de la dissertació. Cal parar especial atenció als signes de puntuació i els accents, ja que poden dificultar la lectura i, per tant, la comprensió del text.