“Encendre llums”

Cartes com la que a continuació us adjuntaré m’animen a continuar escrivint en aquest bloc:

T’escric perquè m’ha encantat com escrius i avui em sentia realment trista, però llegint alguns articles que has publicat com aquest de buidar i tornar a omplir… o allò que et va passar aquell dia amb la Maria, una nena a la que suposo que dones classe… m’has fet somriure .

A vegades no ens adonem de tot allò que tenim al nostre voltant… les cosetes mes simples i realment les que hauríem de valorar! però estem tan concentrats en els problemes i les coses que hem de fer, tan estressats per tot que anem corrents sense observar ni mirar tots aquells somriures que passen pel nostre costat i fins i tot de vegades, els hi posem mala cara!

M’encanta que hagin mestres que s’ eduquin per ensenyar als nens i nenes… perquè només s’aprèn i es creix si s’educa amb el cor… només així podem encendre la llum dels altres… Perquè tothom té una gran estrella, encara que a vegades molts no l’encenen…

Agraeixo de manera especial les teves paraules Noelia. Compartint les idees podem encendre les llums de les que tu parles. Jo diria les llums de l’ànima que ens ajudaran a millorar com a persones i a donar sentit a la vida. Gràcies.

Publicat dins de "Encendre llums", 2. GENERAL | Deixa un comentari

Càstigs?

Arrel de l’article anterior sobre l’autoestima i la motivació, l’Anna, una amiga mestra, em va fer arribar un comentari que ara us adjunto amb el seu permís. Ella ha sabut remarcar perfectament el sentit més profuns del que jo pretenia: proposar noves estratègies que no passen pels càstigs. Acollir els joves i ajudar-los a veure més enllà. És un comentari curt però ben encertat:

“Estic molt d’acord!!
Faig 4t de primària i jo tampoc penso que els càstigs no serveixen. Només serveix la complicitat, la confiança, el pactar abans unes conseqüències si una feina  no es fa o una actitud no ha sigut la correcta. Preveure i veure a venir per poder pactar, poder ser complice de que poden fer-ho, que confies que ho faran i bé …

També t’he de dir que si a primària això costa molt, moltíssim per no dir que a vegades no ho aconsegueixes, a secundària ha de costar molt més.

Els joves porten una història i els influencia molt l’entorn i la societat i els càstigs no els serveixen per res. Per tant cal buscar altres estratègies” 

Un dia em van dir:

Si hi ha un problema és que té solució i si no té solució és que no és un problema i haurem de revisar de nou la situació.

Moltes gràcies Anna per la teva aportació.

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

Autoestima i motivació en els adolescents

 Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos

A continuació adjunto un escrit que he fet per a la revista de l’AMPA de l’IES on estudia el meu fill Martí.

Durant aquest curs he tingut la possibilitat de reflexionar sobre els nostres fills adolescents i les notes que tan preocupen a joves i pares. Unes notes que, a l’assemblea de pares, els mateixos professors de l’IES van valorar de força dolentes. Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.

El motiu d’aquest escrit és la meva preocupació com a mare, ciutadana i professional de l’ensenyament respecte l’autoestima de tants alumnes suspesos.

Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults,  què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?

No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.

No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal (Boglarka Hadinger)

Recordem que l’ autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la. Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs  i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i  únics  reconeixent-nos especials i  fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.

L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.

Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes:

  • Educar els fills no és fàcil i ningú ens en ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien avançar i confiar els nostres fills/es amb els pares? I els alumnes amb els professors? 
  • Potser ens cal pensar més en el senti de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats estan lluny. Diuen que la planta del bambú tarda 30 anys en deixar veure les seves primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares i mares serà un model d’actuació que els nostres fills imitaran.  
  • Desaprovar l’actuació, els suspensos i les males notes, però no els nostres fills/alumnes. Mai s’hauria de dir: “Ets un desastre”perquè llavors ho serà.
  • Inspirar confiança, esperança  i superació. Confiar en les seves possibilitats realistes.
  • Animar a esforçar-se i rendir  perquè amb l’èxit es torni significatiu.
  • Reconèixer els seus valors, capacitats i habilitats. Totes les persones fem coses tenim un predomini hàbil en fer quelcom.
  • Delegar responsabilitats domèstiques.  Organitzar i ritualitzar les tasques domèstiques tot posant ordre, esforç i col.laboració.
  • Mantenir converses amb els nostres fills, no només educatives. 
  • Parlem dels sentiments i les emocions amb ells, sobretot quan suspenen. Com et sents? Quan tenen conflictes amb els companys/es: Com et sents? com creus que se sent l’altre?
  • Elogiar allò que fan bé de forma natural i sense exageració per crear consciència.
  • Estimular la responsabilitat dels nostres fills/es.  “Com puc inspirar/motivar  al meu fill/alumne que desitgin fer …aprovar”, en aquest cas.
  • Impulsar el pensament positiu per a la solució dels problemes. Perquè els joves se  sentin competents i capaços la nostra comunicació amb ells  ha de ser positiva. Plantejar els problemes amb visió i creença de solució possible. Veure els problemes com a reptes. Com ho podem fer? Com solucionarem el problema?

Educar els fills no és fàcil i ningú ens ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien sinó avançar i confiar els fills/es en els pares i els alumnes en els professors?

Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats són lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares, mares i professors serà un model d’actuació que els nostres fills i alumnes imitaran.

Publicat dins de 6. SECUNDÀRIA, Autoestima i motivació en els adolescents | 2 comentaris

El sentit de l’escola de pares i mares

Avui, després de fer un taller per a pares i mares dissabte passat he rebut aquest missatge de la Cèlia, mare del Casal de Castellar del Vallès, i que ara vull compartir amb vosaltres donat que, a través de les  preguntes que planteja fa la i explica el sentitt dels tallers.

“Avui a l’escola els comentaris dels pares, mares, professors i professores assistents han estat d’unànime entusiasme!!! Comentaris com:

  •  “Que bé que ens ho varem passar”
  •  “Necessitem més espais per la reflexió sobre la nostra tasca educativa “
  • “Se’ns van passar les quatre hores volant”
  •  “És interessant fer una parada de tant en tant per la reflexió com a pares”
  • “ Per què ens costa tant expressar els sentiments?”
  • “M’adono que no ho faig tant malament”

S’han anat repetint en les converses que avui han sorgit sobre el tema. A mi, tant sols em queda saber com és que quan s’organitzen aquests tipus de tallers no hi ha més quorum? I sempre acabo pensant que potser és perquè feia bon temps…  (M’agrada aquesta resposta que intenta ser respectuosa amb les altres persones) Bé, sàpigues que tots nosaltres estem contents i satisfets de contribuir en aquesta petita llavor que amb tant entusiasme saps transmetre per fer un “món millor”.  Moltes abraçades” Gràcies a tots vosaltres per l’acollida que sempre
em feu. Penso que la vostra confiança i les ganes d’aprendre crea la màgia d’un dissabte fantàstic.  

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, El sentit de l'escola de pares i mares | Deixa un comentari

Banc de boira

Banc de boira és una tècnica assertiva per afrontar les crítiques sense barallar-se. Simplement s’escolten les crítiques però no s’entra en discussió. La tècnica consisteix en:

  • No negar cap crítica
  • No acceptar la veritat de les crítiques
  • No contraatacar amb una altra crítica.

Respondre amb un “És possible” “No dic pas que no…”

El Consell de delegats de l’escola planificaven un racó al patí per relaxar-nos quan estem intranquils i nerviosos. Un espai on respirar i relaxar-nos. Els alumnes de 6è van triar el nom del racó i de quin color s’havia de pintar el banc que hi ha al racó. Són genials! com sempre. El nom del racó triat va ser Banc de boira, relaxa’t fent coincidir el nom del banc amb l’objectiu de la tècnica Us presento el banc de boira on ens relaxem al pati.

banc-de-boira-amb-retol-reduida.JPG

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Banc de boira | Deixa un comentari

Mediació a sisè

Des de fa un temps els alumnes de sisè van començar a interessar-se pel tema de la mediació. Primer van preguntar què era, quan es podia mediar, on, per a què, etc. fins que un dia van proposar resoldre un conflicte a través de la mediació. Es va fer el simulacre de mediació a través d’un cas fictici i, més tard, van consultat i oferir al Consell de Delegats del centre el servei de mediació per a resoldre conflictes amb els alumnes del cicle mitjà i superior.

A continuació us adjunto l’escrit que han redactat un grup d’alumnes de sisè tot apuntant el que elles pensen és el servei de mediació.  

“El servei de mediació és una alternativa per solucionar problemes de manera assertiva. És totalment voluntari i confidencial perquè tot el que es diu dins el servei de mediació no es comentarà en cap altre lloc ni cap altre persona. 

Està format pels mediadors (poden ser nois o noies, pares, mestres i/o alumnes), i per les persones que tenen el conflicte. 

La tasca dels mediadors consisteix en mediar el conflicte per tal de solucionar-lo de la millor manera i més positivament per a les dues parts. Els mediadors fan preguntes:

  • Què ha passat?
  • Com et sens?
  • Com creus que se sent l’altre?
  • etc.

De tant en tant, els mediadors fan un resum del que s’ha dit fins el moment, per tal de comprovar que han entès bé el que s’ha explicat. L’objectiu és trobar una solució al problema sense que els mediadors la donin, i deixen un temps per posar a la pràctica els acords presos. Al cap d’unes setmanes es tornen a trobar per fer el seguiment i poder fer algun canvi si així ho decideixen.  

En el servei de mediació hi ha unes normes establertes que s’han de respectar:

  • No cridar
  • No Insultar
  • Respectar el torn de paraules que indiquen els mediadors.
  • El que es diu és confidencial.
  • Etc.  

Hem fet pràctiques que ens serveixen per aprendre a fer de mediadors a través del diàleg i la negociació. Per  poder donar solucions assertives als conflictes.  

  Aina, Núria i Teresa de 6è

Només afegiria les funcions dels mediadors/res:

– Escoltar activament.
– Estructurar el procés de mediació.
– Posar-se en el lloc de l’altre.
– Comunicar-se assertivament.
– No jutjar, opinar  ni donar solucions a les parts implicades.

Gràcies noies per la vostra aportació. Sou genials!!

mvc-898s.JPG

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Mediació a sisè | Deixa un comentari

Celebra la vida

Diuen que al mal tiempo buena cara. Avui no era un bon dia per a mi, però algú que m’estima molt m’ha fet arribar una cançó que m’ha alegrat el dia. Gràcies Xesca!!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Publicat dins de 2. GENERAL, Celebra la vida | 4 comentaris

Etiquetes al front

Hola de nou. Us penjo una activitat que acabo de fer amb el grup de 6è de primària. És un grup que ja fa temps està familiaritzat amb el vocabulari i la temàtica del treball emocional. Avui ha estat un dia especialment gratificant perquè he constatt com a través del temps els nois i noies van prenent consciència i interiortizant el contingut emocional bàsic . Mentre reflexionàvem respecte els efectes i el què sentíem fent l’activitat, l’Aïna diu:

– Això és la tècnica del banc de boira!

Sensasional i cert. Estàvem aplicant la tècnica del banc de boira, una estratègia assertiva per relacionar-nos amb les altres persones des del respecte.

Us recomano l’activitat.

ACTIVITAT:   Etiquetes al front                                                                    

BLOC TEMÀTIC: Regulació i experimentació de les emocions

RECURSOS I MATERIALS: papers adhesius  i llapis 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

  • Observar les reaccions dels altres segons missatges concrets.
  • Experimentar les diferents reaccions segons situacions de relació diferents.
  • Regular les pròpies emocions.
  • Projecció de les meves emocions i respostes de les reaccions dels altres.
  • Sentir impotència davant un altre que et maltracta.  

FONT: Mauro Rodríguez Estrada 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: El mestre reparteix uns papers amb missatges de reaccions i conductes sense que cada infants sàpiga què diu. Prèviament els haurà aparellat per tal que l’activitat sigui més profunda i profitosa. Cada noi/noia s’enganxa al front una consigna i quan la mestra ja ha explicat en què consisteix l’activitat, comença el joc. Per parelles (es pot fer en grups de 4 persones) cada noi/noia compleix amb el missatge que la seva parella té penjat al front i independentment del missatge i el tracte que li fa l’altre a ell.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:      

Els missatges hauríem de ser combinats entre positius i negatius.

Per exemple:

  • Estíma’m­         
  • Escolta’m; escolta activa­         
  • Tot el que jo dic està be´.­         
  • Alàga’m­         
  • Fes-me la pilota­         
  • Critica’m­         
  • Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
  • Admira’m­         
  • Ridiculitza’m­         
  • Maltracta’m verbalment­         
  • Insulta’m 

Possibles parelles que faciliten el contast i intensitat dels efectes que produeixen:­         

  • Alàga’m – Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
  • Ridiculitza’m – Tot el que jo dic està be´.­         
  • Insulta’m – Admira’m­         
  • Estíma’m – Critica’m­         
  • Escolta’m; escolta activa – Maltracta’m verbalment 

Una bona activitat!!

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Etiquetes al front | Deixa un comentari

Hem de buidar i tornar a omplir

 Us deixo el recull d’un escrit que he llegit.

Quantes vegades tenim la sensació que la vida ens arrossega? Molts de nosaltres vivim amb càrregues insuportables i hem de començar a deixar anar, a desprendre’ns. Moltes vegades volem canviar…però res no entra en allò que ja és ple. Hem de buidar…i tornar a omplir. Buidar hàbits que ens lliguen i ens generen addiccions, buidar necessitats supèrflues, buidar pensaments circulars i poc creatius, buidar-nos del consumisme, buidar- nos, en resum, …per arribar a allò que és essencial. És la nostra responsabilitat aprendre a dir “adéu”, i això és un art, l’art de viure i observar i experimentar la vida com a moment present. Quant ens trèiem tot el que ens sobra ens retrobarem amb nosaltres mateixos, i podrem relacionar-nos creativament amb nosaltres, amb els altres i amb el món.

Ningú diu que sigui fàcil, però val la pena intentar-ho.

Una abraçada de mel.

Publicat dins de 2. GENERAL, Hem de buidar i tornar a omplir | 4 comentaris

L’arbre dels problemes

Els problemes, els conflictes sempre hi són. Són part del nostre recorregut per la vida. El més important és saber canalitzar-los i afrontar-los de manera eixida. Us deixo penjat un power que avui m’ha enviat el meu amic Jaume. És una visualització per facilitar la canalització dels problemes.


aneu clicant les fletxes i passareu de diapositives.

Publicat dins de 8. POWERS POINTS, L'arbre dels problemes | Deixa un comentari

El cercador i la felicitat

UN CONTE MÉS DE JORGE BUCAY: EL BUSCADOR 

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

CADA MOMENT ÉS ÚNIC I MAI ÉS BUIT. Aprofitem-los com si fos l’últim moment que viurem! No pensem que trobarem la felicitat al final del recorregut. Es tracta de gaudir cada moment.

Continuem amb la recerca.

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

A la recerca de la felicitat

Ens diu el Pep en un comentar al bloc:

“Les coses petites de la vida és on està la felicitat” La felicitat tan cercada és dins nostre!!!

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

El sentit de la vida

Fa pocs dies, a les Jornades de la Fundació Àmbit, el Francesc Torralba ens parlava del sentit de la vida, de viure la vida de manera conscient i amb moments de plenitud. Remarcava la importància de la compassió, el donar i entregar als altres per aconseguir la felicitat interior. 

El fet de donar als altres dóna sentit a la vida. És cert que els missatges socials que rebem parlen de fama, estar bonic/a, tenir el millor cotxe, la millor casa, etc. però tot això no ens donarà la felicitat. Tenir més coses no assegura la felicitat de ningú. El grau de felicitat de cada persona depèn també de la nostra actitud davant les situacions.

Ens va recomanar un exercici que altres vegades ja hem comentat, pensar que cada dia és l’últim dia de vida i així donarem sentit a les nostres vides.

Vaig pensar en el conte del peix irisat perquè feia pocs dies l’havia explicat als alumnes de P-5. La felicitat i els moments de plenitud que sent el peix irisat en repartir les seves precioses escates platejades.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Publicat dins de 2. GENERAL, El sentit de la vida | Deixa un comentari

Escola de pares i mares al CEIP Mestre Pla

Dissabte passat una veintena de pares i mares ens vam trobar per reflexionar, pensar, dir el què pensem respecte l’educació dels fills i les filles.

Va ser un dissabte realment molt agradable des del principi.

Vaig tenir l’oportunitat , quin remei els va quedar després d’insistir-hi força, de deixar tots els assistents amb l’impaciència de saber el resultat d’un enigma. Sembla que últimament, a la nostra societat, tot és ràpid i fàcil. Doncs no, el resultat de l’enigma arriba ara. Sorpresa!!!

EL MOTIU DE LA INCÒGNITA ÉS EL SINGLOT

 Ara us adjunto l’article que ha enganxat  la Belén a la web del centre. M’encanta perquè sento que tots ens ho vam passar genial!

Escola de pares  i mares – Educació emocional

tereabellan

Dissabte passat, 14 de març, vam tenir el plaer de tenir a la Tere Abellan al taller d’Escola de Pares L’educació emocional i la comunicació assertiva amb els fills i filles. Els límits i les normes.

Alguns dels punts que van sortir i sobre els que hauríem de pensar són:

  • Hem passat del autoritarisme a la permissivitat i això no és bo. Els nostres fills necessiten tenir uns límits i unes normes, que sàpiguen a on han d’anar. Una manca de límits pot derivar en una manca d’autoestima. No es pot permetre tot. Els límits proporcionen equilibri personal. Llegir un article de la Tere Abellán sobre els límits.
  • Quan fixem límits hem de donar un perquè, explicar-nos amb claredat. Ens hem d’assegurar que ens han entès. Hem de ser constants, coherents, flexibles en alguns casos, aplicar l’escolta activa, mirar-los als ulls, utilitzar un to ferm i segur, tenir paciència i confiança.grup
  • La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes. Vam parlar del Principi de la prevenció de dependències que proposa la M. Mercè Conangla; No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita). Llegiu el conte

GRÀCIES BELEN!!! Gràcies a tots pel vostre encant personal.

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Escola de pares i mares al CEIP Mestre Pla | 2 comentaris

M’agrada, no m’agrada

Algunes reflexions en boca de Alejandro Jodorowsky sobre  el sentit d’humor, la consciència de saber perquè hi sóc en aquest món, el repecte als altres, el silenci, les crítiques, el sexe, intoxicacions, les mentides, … Un home que diu el què li agrada i el que no li agrada.Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Publicat dins de 2. GENERAL, M'agrada | Deixa un comentari

Em sento orgullós de…

 Proposo una activitat nova que la meva amiga Mercedes em va suggerir. Una amarea de reforçar l’autoestima. M’agradaria fessiu comentari si la porteu a la pràctica. Fins aviat. Namastè.

ACTIVITAT: Em sento orgullós de…                                                 

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i assertivitat 

RECURSOS I MATERIALS: Cap 

FONT: Mercedes Arcelus 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

  • Afirmació de les meves qualitats compartides amb els altres.
  • Comunicació assertiva de les meves qualitats.  

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:Es fa una rotllana amb els components de la sala i un dels membres es posa al mig. De manera ordenada va mirant als ulls a un membre i li comunica una qualitat. L’altre persona només escolta.Em sento orgullós de… 

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:    Activitat per als infants més grans.     

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, 6. SECUNDÀRIA, Em sento orgullós de... | Deixa un comentari

Regalem un somriure

ACTIVITAT: Regalem un somriure                                                             

BLOC TEMÀTIC: Habilitats  socials  

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

  • Crear consciència de les qualitats positives dels altres.
  • Descobrir el plaer de regalar un somriure.
  • Experimentar els propis beneficis de compartir sentiments amb els altres.
  • Compartir les activitats emocionals amb les persones de fora del centre. 

FONT: Eduard Rubio 

RECURSOS I MATERIALS: Paper segons el model (un cercle) i  retoladors o llapis. 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

1a part . S’inicia la sessió comentant què és la prosocialitat i la antisicialitat tenint en compte que al llarg del curs s’està treballant el tema ACCIÓ-REACCIÓ, és a dir que cada acció té una conseqüència, ja sigui positiva o negativa i que podem planificar-la. Els alumnes comencen a aportar idees de què pot ser la pro i antisocialitat i a partir d’aquí es van recollint les idees i exemples comentats.  Què ens aporta una o l’altra a nivell emocional, quan les posem a la pràctica, amb quina freqüència les posem a la pràctica, etc.

2a part. Es reparteix un cercle dibuixat en un paper i comencem a pensar a qui ens ve de gust regalar-li un somriure i creiem que, en aquest moment, li és necessari  o el pot necessitar. El somriure és pot regalar a una persona de fora de l’aula o del centre.

3a part Posada en comú les experiències viscudes.  

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:  A l’hora de donar els paperets no s’ha d’especificar el motiu del per què donem el somriure.  

AVALUACIÓ: Els alumnes van arribar a la conclusió que som responsables de poder influir positivament en les altres persones.  

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Regalem un somriure | Deixa un comentari

Educació emocional per a pares i mares

És important i necessari que l’educació dels inants sigui compartida. Tal i com deia Goleman:  La família és el gresol on els infants aprenen a relacionar-se amb ells mateixos i amb els altres emocionalment La família és el model més important d’on partirà l’aprenentatge emocional. És important que famílies i centres educatius comparteixin la responsabilitat de l’aprenentatge infantil per tal que tinguin un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.  

Algunes recomanacions:

  • Parlar dels nostres propis sentiments: “Estic trist perquè m’has parlat malament”. “ Avui he tingut problemes a la feina i em sento malament”.”Estic content perquè…”
  • Verbalitzar i posar paraules als sentiments dels infants, sobretot quan són molt petits: “Entenc que estiguis enfadat perquè no has pogut anar a jugar a casa de la Maria…però ara…potser…
  • Traduint les paraules dels infants més petits quan estan enfadats: “Ets tonta”, o “t’odio” pot significar, ara estic enfadat i no sé com dir-t’ho.
  • Ajudant-los a modificar les seves actituds o maneres de fer. Desenvolupar la comunicació i les conductes assertives.
  • Ser positius i manifestar sentit d’humor.

Adjunto una fotografia d’algunes mares i una àvia del CEIP Bonavista de Castellar del Vallès davant d’un mural de colors alegres.

img_0504.JPG

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Educació emocional per a pares i mares | Deixa un comentari

Plàstica i emocions

Al cicle inicial hem fet una programació seguint les pautes i el sentit de les competències bàsiques tot globalitzant diferents àrees d’aprenentatge.

Experimentant amb barreges de colors, pintant amb les mans, esponges i altres objectes els infants han pogut reflexionar respecte la relació color i emoció, han plasmat plàsticament els seus sentiments, hem fet fotografies fent expressions d’alergia i tristesa i finalment han escrit sobre els dos sentiments.

Vam posar dues tires molt llargues de paper mural. En un plasmaríem el que per a nosaltres era la tristesa, tot posant intencionadament els colors que la definien (prèviament havíem parlat tots junts) L’altra mural corresponia a l’alegria i, igualment, vam plasmar amb colors que ells definien com a alegres.

Una vegada seca la pintura cada alumne/a retallava un tros del mural alegre i/o alegre i escrivia  el que ell/a volia.

Hem fet una exposició i els pares i mares han pogut veure el treball fet i han participat tot escrivint i posant el seu parer respecte les dues emocions.

Ha estat fantàstic!! Veieu:

Publicat dins de 2. GENERAL, 4. PRIMÀRIA, Plàstica i emocions | Deixa un comentari

Parc de Vigeland a Oslo

Amb la Clara, una lectora del bloc i mestra de prfessió ens hem estat intercanviant powers i videos del Parc Vigeland d’Oslo.

Recordeu que amb les escultures del Parc podeu treballar les emocions amb l’alumnat.

Si voleu, podeu entrar al youtube per veure el video amb música. http://www.youtube.com/watch?v=Bnbsztu7Hdc

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Parc de Vigeland a Oslo | 2 comentaris

Modelatge

Els pares som el model més influenciant per als infants. Sense adonar-nos, molts pares i mares, sense que sigui un fet conscient ensenyem als nostres fills una manera de fer, valors, actituds, etc.  Allò que fan i diuen els pares i mares és el model d’on partiran els aprenentatges que faran els fills i filles.  

Daniel Goleman deia que: “La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments” Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Modelatge | Deixa un comentari

Els planetes dels desitjos

Us proposo una activitat nova. Penjar desitjos en fils que cauen del sostre, làmpares, cordills a la paret, etc.

A la classe on treballo fa temps que tinc uns planetes fets amb diferents materials. A partir d’una visita al Caixa Forum se’m va ocòrrer que utilitzaria els meus planetes per a penjar papers de colors diferents on els infants escriurien els seus desitjos. Una oportunitat més per pensar en allò de volem aconseguir, que ens fa il.lusió, que desitgem,…

Les il.lusions bàsiques per viure!

Una idea bonica que ens acompanya cada dia tot treballant.

 els-planetes-dels-desitjos.JPG

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Els planetes dels desitjos | Deixa un comentari

Ensenyar i aprendre amb les persones discapacitades

Actualment estic treballant amb un grup de nois i noies amb discapacitats; la majoria tenen la Síndrome Down. La meva tasca consisteix en fer un treball socioemocional per ajudar-los a reforçar i formar-los en aspectes personals i a millorar les relacions amb els altres. Aquesta tasca forma part del Projecte Amic, un projecte nacional que consisteix en formar els nois i noies per aprendre a viure una vida independent. Alguns dels nois i noies ja fa temps viuen en una casa de forma autònoma, amb l’ajut i seguiment de monitors i  formadors. Com van canviant les coses!

Ahir, vam introduir l’activitat, avui em sento… Tots vam anar dient com ens sentíem i el perquè de l’emoció que sentíem. Quan em va tocar a mi vaig dir que em sentia feliç i contenta de poder tenir el privilegi d’estar amb ells perquè ells m’ensenyen coses. M’ensenyen a veure el món de forma natural i transparent. Allò que tanta falta ens fa a la resta de les persones. Ser transparents i naturals. Ah! els dos  Xaviers  em va ensenyar a ballar country i rock!!!

Gràcies a tots per ensenyar-me que al món hi ha persones que saben per on cal caminar. 

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Publicat dins de 2. GENERAL, Ensenyar i aprendre amb les persones discapacitades | 2 comentaris

Llibreta de les emocions

La llibreta de les emocions és una eina més per a treballar les emocions dels infants.

A la nostra escola està dins el racó de les emocions i allà, mestres i infants, van escrivint les emocions de cada moments que volen compartir amb la resta de la classe. L’activitat és una eina per a crear consciència de les emocions; identificar-les, definir-les i acceptar-les. És important dir quina emoció es té en cada moment i, molt important, saber i dir el perquè.A la classe de P-5, avui, en Martinet (personatge misteriós que deixa missatges per escrit als infants dins una capsa que un dia va aparèixer a l’aula) ha deixat un missatge as infants. El missatge deia que busquèssim per la classe unes sorpreses.

En Martinet ha deixat uns regals per a la classe i, és clar, tantes emocions les havíem de recollir en algun lloc:
LA LLIBRETA DE LES EMOCIONS! L’hem posat al racó de les emocions. Ja tenim moltes coses al nostre racó!

inici-llibreta-emocions.jpg
A partir d’ara els infants de la classe poden escriure totes aquelles emocions que sentin i vulguin comunicar a la resta de companys/es de la classe. Igualment enganxar dibuixos que han fet o rebut, cartes d’altres amics i/o familiars, etc. És important que la mestra faci de model i escrigui, dins la llibreta, els seus propis sentiments i emocions.

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, Llibreta de les emocions | 4 comentaris

Protecció per a la població civil en situació de conflicte

Ahir, com a molts altres centres, l’escola en ple vam ajuntar les nostres energies per manifestar-nos contra les guerres i les situacions de conflicte mundial.

reflexio-denip-reduida.jpg

Fa massa temps que reivindiquem la pau i cap govern sap fer-ho realitat. Bellugem-nos! 

Publicat dins de 2. GENERAL | Deixa un comentari

M’agrada o no m’agrada

Us presento una nova activitat que l’Olga s’ha pensat i hem recollit per escrit. Recordeu que és important anar recollint per escrit les activitats noves per tal d’afegir-les al bloc de treball.

ACTIVITAT:  M’agrada o no m’agrada                                                                               

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional i/o personal 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

  • Crear consciència de les coses que m’agraden o no m’agraden.
  • Reflexionar, diferenciar i introduir els aspectes relacionals i emocionals.
  • Posar nom a qualitats personals.
  • Començar a crear consciències que les persones som diferents.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Aquesta activitat es fa coincidint amb EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA[1]  

Iniciem la sessió informant de l’activitat que es farà i a continuació , a la pissarra o bé en el mural, es dibuixen els dos diagrames. En un d’ells es dibuixa una cara contenta que representarà la simbologia d’allò que “M’AGRADA” i a l’altre, una cara trista o enfadada que simbolitzarà allò que “NO M’AGRADA” D’un en un pregunten al protagonista de la setmana quines coses li agraden i quines coses no li agraden.  La mestra va dibuixant dins un cercle o un altre allò que els infants van dient. 

Cal tenir present l’objectiu final que fora el de crear consciència de les diferències entre les persones i el dret a ser diferents. Per a fer-ho, la mestra pot iniciar un feed-back amb tots l’alumnat contrastant diferents opinions i gustos. 

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE: 

  • Tinguem en compte que els infants d’infantil veuen i senten el món des de les coses més materials i caldrà ajudar-los a fer el pas per analitzar aspectes no materials i més relacionals; m’agrada la companyia dels meus amics, ajudar-los quan tenen una dificultat, compartir el joc, etc. 
  • Posar nom a les qualitats personals fora parlar de: m’agrada vestir bé, agradar els altres, estar sol, acompanyat, treballar polidament, etc.
  • Depenent de l’edat dels infants poden dibuixar ells mateixos les coses que li agraden al protagonista de la setmana.    

RECURSOS I MATERIALS:

    Diagrames dibuixats a la pissarra o bé dins un mural de paper.
Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, M'agrada o no m'agrada | Deixa un comentari

Sobreprotecció


La Núria, una lectora del bloc escriu:

“Crec que als pares ens costa força no embolicar els fills amb cotó fluix. Crec que avui que podem decidir quan tenim fills, els veiem com una mena de tresor que hem de cuidar i protegir, alguna cosa tan delicada que
convertim en fràgil a força de sobreprotegir. sovint els hi volem estalviar tots els patiments, no volem que els hi passin les coses “dolentes” que nosaltres hem passat, i això vol dir no entrendre gran cosa de la vida”.

Els pares i mares sempre volem el millor per als fills/es i ens sembla que facilitar-los  totes les situacions que viuen sense contradir-los, sense enfadar-nos,  potser, saltant-nos alguns límits que tenim definits, etc. Aconseguirem el millor per a ells i ens equivoquem. No, només  no és el millor sinó que creem un problema que haurem de solucionar més endavant. I tinguem en compte que a més grans siguin els fills/es, més difícil és solucionar els problemes . Evitem enfrontaments en el moment, però aplacem els problemes per més endavant i seran més difícils de resoldre.

Ells tenen el dret de sentir responsables dels seus actes, decisions, han de poder tastar la frustració que tant els ajudarà quan es facin grans i hagin de resoldre els inconvenients propis de viure en la societat actual.  Res ni ningú és perfecte ni idíl·lic.

Un dels objectius de l’educació emocional és donar recursos davant les dificultats. Aprendre a viure la frustració. La nostra societat freqüentment educa els infants i adolescents entre cotons,  amb molta comoditat i manca d’esforç personal.

La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i  depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla;
No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)Recordem el conte de la papallona quan ha de sortir del seu capoll.

Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, Sobreprotecció | 4 comentaris

Consciència i interiorització

Quan acabem una sessió de treball, una reunió o una activitat nova és recomanable plantejar-nos què hem après, sentit, què ens ha agradat? per què? etc. Una manera de fer-nos conscients, consolidar i interioritzar els aprenentatges, esdeveniments i/o sentiments que ens aporta qualsevol activitat. Al cicle inicial hem decidit crear, dins l’espai d’educació emocional, un mural on després de cada sessió, i fent una reflexió conjunta, apuntarem impressions, aprenentatges, sentiments, descobert, etc.Les preguntes orientatives que  proposa l’Anna Carpena són:

  •  Què he après?
  • Què he sentit?
  •  Què m’ha sorprès?
  • Què he descobert?
  • Què m’ha agradat?
  • De què m’he adonat?
  • Què m’ha desagradat?

Algunes d’aquestes preguntes porten una continuació de la reflexió. Per exemple si no m’ha agradat alguna cosa caldria saber el per què un pensa que no li ha agradat, i, si cal, com ho arreglaria o modificaria.

Aquest tipus de reflexions caldria aplicar-los en molts altres moments escolars en el cas dels infants i en altres moments en el cas de les persones adultes.

Com a mestra d’educació especial, des de fa molt temps, estic habituada a preguntar als alumnes en finalitzar la sessió.  Una manera d’acomiadar-nos i avaluar la sessió de treball que serveix tant a l’infant, per interioritzar i ser conscient de l’aprenentatge incorporat. D’altra banda , al mestre li serveix com a punt de referència i partida per a organitzar i  planificar la continuació del treball. 

Quan faig tallers amb pares i mares o xerrades acostumo a preguntar: Amb què us quedeu del que hem parlat avui? Amb què us quedeu d’aquest bloc, de la pel.lícula, del sopar amb els amics, de…

Publicat dins de 2. GENERAL, 4. PRIMÀRIA, Consciència i interiorització | Deixa un comentari

El joc de la teranyina

 Fa uns dies una lectora del bloc em va preguntar pel joc de la teranyina. Ara us en faig cinc cèntims.

ACTIVITAT: Joc de la teranyina

BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials

RECURSOS I MATERIALS: Una troca de llana

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Reconèixer aspectes positius dels companys/es.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Asseguts en rotllana comença el joc una persona enrotllant la punta de la troca de la llana en un peu, braç (qualsevol part del cos) i tira la troca de llana a un comoany tot dient-.li alguna cosa positiva: Li passo a la Marta perquè m’ajuda quan tinc problemes.  Aquesta s’enrotlla la llana en alguna part del cos abans de passar-la a un altre company/a i asixí suggessivament.

Es va creant una teranyina que simbòlicament va unint als participant en una trama especial.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Una vegada encetat el joc ningú es pot aixecar fins que no finalitzi el joc.

És recomanable no passar la troca de llana més d’una vegada a un company.

Bon joc!

joc-de-la-teranyina2.JPG

Publicat dins de 2. GENERAL, El joc de la teranyina | 2 comentaris

L’escolta activa

Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar, i les paraules. Cal estar atent als ulls, els gestos, els moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millora dia a dia.Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important amb els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen, desitgen, els preocupa o passa. 

Escolta activa suposa:

1.- Mantenir una posició corporal oberta al diàleg, fent veure amb gestos, que ens interessa el que ens diuen.

2.- Mantenir  el contacte visual, de forma no dominant o intimidadora.

3.- Escoltar sense interrompre. el cos ha d’indicar que efectivament s’escolta, amb el somriure sincer i expressions d’assentiment … No és necessari estar d’acord.

4.- L’escolta ha de ser reflexiva: significa tenir empatia, comprendre els sentiments de qui ens parla. Podem parafrasejar o repetir amb altres paraules el que ens estan dient, fent veure que comprenem. Ajuda a clarificar els missatges i promou l’enteniment mutu.

5.- Cal tractar de comprendre el punt de vista de qui parla, acceptar les seves opinions, encara que no les compartim.

6.- Eliminar obstacles que frenen la comunicació: crítiques, desqualificacions, exigències, prejudicis, estereotips, ..

7.- Respectar l’espai vital que l’altra persona vol mantenir.

No sempre tenim les condicions necessaries per a comunicar-nos des de l’escolta activa. Cal triar el moment i l’espai oportú. Escoltar els altres rentant alhora els plats no possibilita l’escolta activa.

Llegim, informem-nos  i millorem la nostra comunicació amb els altres. Si més no ternir-ho com a objectiu.

escolta-activa.jpg

Publicat dins de 2. GENERAL, L'escolta activa | Deixa un comentari