Consciència i interiorització

Quan acabem una sessió de treball, una reunió o una activitat nova és recomanable plantejar-nos què hem après, sentit, què ens ha agradat? per què? etc. Una manera de fer-nos conscients, consolidar i interioritzar els aprenentatges, esdeveniments i/o sentiments que ens aporta qualsevol activitat. Al cicle inicial hem decidit crear, dins l’espai d’educació emocional, un mural on després de cada sessió, i fent una reflexió conjunta, apuntarem impressions, aprenentatges, sentiments, descobert, etc.Les preguntes orientatives que  proposa l’Anna Carpena són:

  •  Què he après?
  • Què he sentit?
  •  Què m’ha sorprès?
  • Què he descobert?
  • Què m’ha agradat?
  • De què m’he adonat?
  • Què m’ha desagradat?

Algunes d’aquestes preguntes porten una continuació de la reflexió. Per exemple si no m’ha agradat alguna cosa caldria saber el per què un pensa que no li ha agradat, i, si cal, com ho arreglaria o modificaria.

Aquest tipus de reflexions caldria aplicar-los en molts altres moments escolars en el cas dels infants i en altres moments en el cas de les persones adultes.

Com a mestra d’educació especial, des de fa molt temps, estic habituada a preguntar als alumnes en finalitzar la sessió.  Una manera d’acomiadar-nos i avaluar la sessió de treball que serveix tant a l’infant, per interioritzar i ser conscient de l’aprenentatge incorporat. D’altra banda , al mestre li serveix com a punt de referència i partida per a organitzar i  planificar la continuació del treball. 

Quan faig tallers amb pares i mares o xerrades acostumo a preguntar: Amb què us quedeu del que hem parlat avui? Amb què us quedeu d’aquest bloc, de la pel.lícula, del sopar amb els amics, de…

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, 4. PRIMÀRIA, Consciència i interiorització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *