Sobreprotecció


La Núria, una lectora del bloc escriu:

“Crec que als pares ens costa força no embolicar els fills amb cotó fluix. Crec que avui que podem decidir quan tenim fills, els veiem com una mena de tresor que hem de cuidar i protegir, alguna cosa tan delicada que
convertim en fràgil a força de sobreprotegir. sovint els hi volem estalviar tots els patiments, no volem que els hi passin les coses “dolentes” que nosaltres hem passat, i això vol dir no entrendre gran cosa de la vida”.

Els pares i mares sempre volem el millor per als fills/es i ens sembla que facilitar-los  totes les situacions que viuen sense contradir-los, sense enfadar-nos,  potser, saltant-nos alguns límits que tenim definits, etc. Aconseguirem el millor per a ells i ens equivoquem. No, només  no és el millor sinó que creem un problema que haurem de solucionar més endavant. I tinguem en compte que a més grans siguin els fills/es, més difícil és solucionar els problemes . Evitem enfrontaments en el moment, però aplacem els problemes per més endavant i seran més difícils de resoldre.

Ells tenen el dret de sentir responsables dels seus actes, decisions, han de poder tastar la frustració que tant els ajudarà quan es facin grans i hagin de resoldre els inconvenients propis de viure en la societat actual.  Res ni ningú és perfecte ni idíl·lic.

Un dels objectius de l’educació emocional és donar recursos davant les dificultats. Aprendre a viure la frustració. La nostra societat freqüentment educa els infants i adolescents entre cotons,  amb molta comoditat i manca d’esforç personal.

La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i  depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.

Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla;
No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)Recordem el conte de la papallona quan ha de sortir del seu capoll.

sobreproteccio.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Potser una mica extremista, però possible i real.

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Sobreprotecció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Sobreprotecció

  1. carme diu:

    quin és el conte de la papallona?

  2. Està dins la pàgina de contes( a la part d’adalt del bloc)
    Bona lectura.

  3. sunsi diu:

    Tot navegant m’he trobat amb aquest bloc! Et felicito Tere! Sovint dubto de si he sabut educar a les meves filles, ningú ens en n’ensenya, tant de bó haguès tingut un lloc com aquest per trobar respostes i ajuda. Be, haig de dir que, en el camí, he trobat persones i “veïnes” que m’han aportat pèssics de coneixement en aquest díficil ofici de mare.
    M’agradaria explicar un petit relat que fa poc vaig escoltar a la radio i que em va agradar molt.
    Això era un petit eriçó que plorava perque tenia molt de fred i la seva mare per tapar-lo s’hi va acostar tant, que els dos es van punxar i es van fer mal, després la mare es va allunyar, però es va separar tant, que el petit eriçó continuava tremolant i patint de fred, finalment la mare es va col·locar just al costat, per proporcionar-li l’escalfor suficient per estar tots dos agradablement comfortables.
    A vegades, es difícil trobar la distància justa, però val la pena intentar trobar-la i perdonar-nos quan no ho aconsseguim, el que importa és haver-ho intentat.
    Una abraçada!

  4. Gràcies Sunsi per la teva explicació i les teves paraules d’afecte. Amb el teu permís penjaré el teu realt com a article perquè em sembla un escrit de reflexió interessant. Fins aviat preciosa. Un petó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *