Càstigs?

Arrel de l’article anterior sobre l’autoestima i la motivació, l’Anna, una amiga mestra, em va fer arribar un comentari que ara us adjunto amb el seu permís. Ella ha sabut remarcar perfectament el sentit més profuns del que jo pretenia: proposar noves estratègies que no passen pels càstigs. Acollir els joves i ajudar-los a veure més enllà. És un comentari curt però ben encertat:

“Estic molt d’acord!!
Faig 4t de primària i jo tampoc penso que els càstigs no serveixen. Només serveix la complicitat, la confiança, el pactar abans unes conseqüències si una feina  no es fa o una actitud no ha sigut la correcta. Preveure i veure a venir per poder pactar, poder ser complice de que poden fer-ho, que confies que ho faran i bé …

També t’he de dir que si a primària això costa molt, moltíssim per no dir que a vegades no ho aconsegueixes, a secundària ha de costar molt més.

Els joves porten una història i els influencia molt l’entorn i la societat i els càstigs no els serveixen per res. Per tant cal buscar altres estratègies” 

Un dia em van dir:

Si hi ha un problema és que té solució i si no té solució és que no és un problema i haurem de revisar de nou la situació.

Moltes gràcies Anna per la teva aportació.

M. Teresa Abellan Pérez

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *