“Encendre llums”

Cartes com la que a continuació us adjuntaré m’animen a continuar escrivint en aquest bloc:

T’escric perquè m’ha encantat com escrius i avui em sentia realment trista, però llegint alguns articles que has publicat com aquest de buidar i tornar a omplir… o allò que et va passar aquell dia amb la Maria, una nena a la que suposo que dones classe… m’has fet somriure .

A vegades no ens adonem de tot allò que tenim al nostre voltant… les cosetes mes simples i realment les que hauríem de valorar! però estem tan concentrats en els problemes i les coses que hem de fer, tan estressats per tot que anem corrents sense observar ni mirar tots aquells somriures que passen pel nostre costat i fins i tot de vegades, els hi posem mala cara!

M’encanta que hagin mestres que s’ eduquin per ensenyar als nens i nenes… perquè només s’aprèn i es creix si s’educa amb el cor… només així podem encendre la llum dels altres… Perquè tothom té una gran estrella, encara que a vegades molts no l’encenen…

Agraeixo de manera especial les teves paraules Noelia. Compartint les idees podem encendre les llums de les que tu parles. Jo diria les llums de l’ànima que ens ajudaran a millorar com a persones i a donar sentit a la vida. Gràcies.

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en "Encendre llums", 2. GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *