Reflexió i anàlisi d’una situació

Fa pocs dies, en un dels tallers que faig,  una mare plantejava una situació en la que es va trobar amb els seus fills que a continuació descriuré. Ella m’ha donar el permís per poder penjar la conversa que vam tenir.

Un dia laborable i d’escola. Una mare il.lusionada i amb moltes ganes d’estar amb els seus fills. Cerca el moment per sortir aviat de la feina, anar a casa i preparar els berenars del seus fills per anar a rebre’ls a l’escola. Tota il.lusionada espera que surtin els nens i els dóna els berenars. Els fills protesten perquè no els agrada el berenar i un terratrèmol intern es produeix en la mare. Un munt de pensaments i mal humor que trenca l’estat d’ànim positiu.

Els fills no han actuat com la mare esperava perquè l’expectativa era de la mare no dels fills. Els fills, en aquell moment, surten de l’escola i estan en una altra ona.

Li plantejo a la mare: Imagina’t la mateixa situació però ara intentarem viasualitzar una altra resposta per part teva.  Tu arribes al centre i amb una cara contenta rebs als teus fills i els dius que els portes el berenar. Ells et diuen que no els agrada el berenar i tu els preguntes què els hagués agradat? Potser amb aquesta pregunta i ja decidint el berenar de demà es mengen (o no, tan se val) l’entrepà que els has portat. Si tu no deixes que trenquin el teu estat d’ànim no ho faran (encara que no és fàcil i ja saps que és un entrenament) . Podreu continuar parlant de com ha anat l’escola, la teva feina, de si esteu contents perquè torneu a estar junts, de que has hagut de córrer per anar a buscar-los però val la pena.

La mare comenta: Tens raó en què no és important si un dia es mengen o no el berenar i l’haver-lo preparat amb il.lusió és el meu plantejament i no el seu… Realment els dies que quan pugem al cotxe i m’expliquen com ha anat el dia, el què els hi ha passat o simplement planifiquem què farem a la tarda amb tranquil.litat i alegria em fa sentir bé i podria dir que sóc molt feliç, i crec que ells també. Això s’ha de conservar!!!

La situació d’questa mare em va fer reflexionar sobre els rols diferents dels pares i dels fills. La mare de la situació està il.lusionada, però la dels fills pot ser una altra en aquell moment. I si han tingut un mal dia? Potser rondinar pels entrepans és una manera de dir que tenen una preocupació, que surten tristos de l’escola perquè han tingut un problema o bé el mestre s’ha enfadat amb ells. Recordem que a vegades els nens no tenen el vocabulari suficient, ni les estratègies per afrontar els conflictes de la millor manera, altres vegades no saben què senten i què els passa amb claretat i per tant poden actuar d’una manera incomprensible d’entrada. Aquestes actuacions són les que nosaltres com a pares i mares hem de saber desxifrar des de l’escolta activa. 

Ja sabeu que fer de pares i mares no és gens fàcil, però sempre afegeixo que és fantàstic descobrir i parendre a fer de pares i mares amb ells!

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Reflexió i anàlisi d'una situació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Reflexió i anàlisi d’una situació

  1. joan iborra diu:

    Com sempre el teu escrit és una bona aportació pel nostre aprentatge de pares. Potser tu ja estàs de vacances però el teu blog continúa de guàrdia, treballant. A reveure!

  2. Marta Roman diu:

    M’agrada molt la reflexió que heu fet totes dues i la manera com aquesta mare ha acceptat que en definitiva el nostre estat d’ànim és decisió nostre. Sempre és més fàcil pensar que la culpa és dels altres i oblidar la nostre responsabilitat envers nosaltres mateixos.
    Però és molt reconfortant veure que tots i totes sovint tenim les mateixes dificultats i les mateixes ganes d’aprofitar la gran oportunitat que els fills ens donen d’aprendre.

    Un bon amic meu sempre diu que les emocions són de pell cap endins i per tant les decidim nosaltres.

    Gràcies per compartir la vostra reflexió i recordar-nos el valor de les nostres dificultats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *