Avui, després de fer un taller per a pares i mares dissabte passat he rebut aquest missatge de la Cèlia, mare del Casal de Castellar del Vallès, i que ara vull compartir amb vosaltres donat que, a través de les preguntes que planteja fa la i explica el sentitt dels tallers.
“Avui a l’escola els comentaris dels pares, mares, professors i professores assistents han estat d’unànime entusiasme!!! Comentaris com:
- “Que bé que ens ho varem passar”
- “Necessitem més espais per la reflexió sobre la nostra tasca educativa “
- “Se’ns van passar les quatre hores volant”
- “És interessant fer una parada de tant en tant per la reflexió com a pares”
- “ Per què ens costa tant expressar els sentiments?”
- “M’adono que no ho faig tant malament”
S’han anat repetint en les converses que avui han sorgit sobre el tema. A mi, tant sols em queda saber com és que quan s’organitzen aquests tipus de tallers no hi ha més quorum? I sempre acabo pensant que potser és perquè feia bon temps… (M’agrada aquesta resposta que intenta ser respectuosa amb les altres persones) Bé, sàpigues que tots nosaltres estem contents i satisfets de contribuir en aquesta petita llavor que amb tant entusiasme saps transmetre per fer un “món millor”. Moltes abraçades” Gràcies a tots vosaltres per l’acollida que sempre
em feu. Penso que la vostra confiança i les ganes d’aprendre crea la màgia d’un dissabte fantàstic.
