El divendres a la nit, la Maite ens va portar a la Zona Alta, a l’Eix Comercial que celebrava la “Shopping Night”. Es tractava de viure la ciutat al complet. Vam sopar en una terrassa de la plaça Ricard Viñes.
Com que hi havia molta festa, la pizzeria tenia totes les taules plenes i el servei era molt lent. Això ens va permetre parlar sobre la plaça més nova i moderna de la ciutat.
La nova plaça té un disseny innovador en planta trapezoïdal que manté la forma de laberint, amb elements pensats exclusivament per a aquest espai, en el qual s’integren les dues sortides de vianants del pàrquing i on es creen diferents espais per potenciar els diferents usos ciutadans. També es diferencia la pavimentació als diferents llocs de pas i d’estància per crear un espai de caràcter més domèstic que, segons l’arquitecta Benedetta Tagliabue “evoca les terres i els camps de Lleida a base d’una combinació entre pedra granítica, llambordes de formigó de colors i asfalt i noves plantacions d’arbres”.
En aquest sentit, cal destacar que hi ha 3.270 m2 de paviment granític, 4.085 m2 de llambordí, 975 m2 de formigó, gairebé 1.000 m2 de gespa i un centenar d’arbres de diferents espècies. La il·luminació, que consta d’uns 40 fanals i, i el mobiliari urbà, que consta d’una vintena de bancs amb un total de 120 metres lineals, 16 papereres i una font, així com 3 jocs infantils que ocupen una superfície de 105 metres quadrats, complementen l’originalitat del disseny de la plaça. També s’han instal·lat quatre tòtems que van enllaçats amb unes estructures d’acer que serveixen de suport a la il·luminació de la plaça. Tres se situen sobre la Plaça Ricard Vinyes, un al centre i dos als extrems, un quart està situat a la rotonda i es la fita visible que permet identificar aquest lloc de la ciutat des de la distància.
Tagliabue explica que tots ells estan connectats entre si per unes catenàries des de les quals pengen dos tipus de llums. Un tipus de llum més lineal que vol marcar unes diagonals de recorreguts per sobre dels caps de la gent i un altre tipus que és més focalitzada a il·luminar zones concretes per tal de reduir el número de faroles a l’espai públic. Aquestes catenàries permeten il·luminar amb un cert sentit de festa com quan s’engalanen les places per les festes majors, alliberant l’espai per tot tipus d’activitats. Les faroles que s’han col·locat als carrers i en alguns llocs molt puntuals de la plaça estan especialment dissenyades per a Lleida. La “LL” de Lleida apareix com en un joc en els braços metàl·lics dels quals pengen les llums.
La modernització de la zona no ha oblidat l’il·lustre pianista lleidatà Ricard Viñes que dóna nom a la plaça. Així, l’arquitecta i responsable del seu disseny, Benedetta Tagliabue, va preveure dibuixar amb rajoles, quatre pianos de cua a l’àrea per a vianants propera a Doctor Fleming.
Tot i així, no és l’únic element que recordarà Ricard Viñes. S’han recuperat dues plaques que formaven part de l’antiga plaça i s’han col·locat a la paret d’entrada per a vianants al pàrquing que dóna al carrer Doctor Fleming. En una d’aquestes plaques es veu Ricard Viñes tocant el piano i l’altra és l’escut de la ciutat. També s’ha previst col·locar un element que recordarà el descobriment de restes arqueològiques del convent de Sant Francesc que data del segle XIII. |