“En temps de la conquesta de la ciutat de València, el rei En Jaume, per enardir els seus homes, va prometre que donaria els escuts i usatges de la ciutat d’aquells cavallers que fossin els primers a entrar-hi per la força de les armes. Doncs resulta que foren cavallers lleidatans els que van irrompre primers a la ciutat i el rei aragonès va donar-hi les lleis i ordinacions de Lleida, tal com havia promès, així com una part del seu escut: al fons resplandien les quatre barres del Principat de Catalunya; la rata-pinyada, símbol del Rei, el coronava; i per ornament, un dels quatre lliris de l’escut de la ciutat de Lleida. A més a més, també va afegir-hi les dues L amb les quals s’obre el nom de la ciutat d’aquells ardits cavallers que van entrar abans que ningú a València”.

Aquesta llegenda, recollida pel gran folklorista català, Joan Amades (1890-1959), ens explica tres coses clarament. En primera instància, el motiu pel qual l’escut actual de Lleida només té tres flors de lis i també a on va anar a parar la quarta. En segon lloc, també ens justifica que, tal com explica el mateix Amades, fins fa relativament poc, els síndics de València venien a Lleida a rebre i regular els pesos i mesures, tal com havia dictaminat el rei En Jaume. I finalment, de tot això se’n va crear a l’imaginari popular una dita que recorda la proesa d’aquells valents cavallers, que diu així: Lleida ha foradat, pel fet que aquests homes van ser els primers a foradar la muralla valenciana.