Llorenç Codern, a més d’una lliçó d’història, ens va impartir una lliçó d’ortografia catalana basada en la normativa de Pompeu Fabra.

S’aplica a quatre prenoms: Ponç, Vicenç, Llorenç i Sanç (Sancho) que, en ocasions, exerceixen com a cognoms: Pons, Vicens, Llorens i Sans (Sancho).

Quan fan de prenoms, noms de pila, s’han d’escriure amb ç. Si fan de cognoms s’escriuen amb s.

A Internet hem trobat un cas molt gràfic, es tracta de Ponç Pons, un poeta menorquí nascut el 1956.

És quan dormo  que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
– O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V. FOIX

La Maite i la Carme van tornar a Sarrià i aquesta vegada sí, van menjar patates braves.

Les taules de fora i de dintre estaven totes plenes de gent; hi havia persones que feien cua per emportar-se les patates i menjar-se-les a casa o asseguts a les cadires públiques del carrer Major. Nosaltres, dretes a la barra.

Eren les dues del migdia i tot Sarrià endrapava patates braves a l’uníson!!