Des de les finestres de l’Hotel Real veiem l’esplèndida avinguda de Blondel i el riu Segre. La consolidació del pis del terreny guanyat al riu, amb la seva moderna barana, el nou traçat de voreres, els seus jardins i amples carreteres per al trànsit. Aquesta via és un dels llocs més amens de la ciutat, digna de la capitalitat de província, exponent de progressos i grans possibilitats de futur.
La Maite ens explica que els lleidatans es refereixen a aquesta important avinguda amb el nom de “La Banqueta”. Les seduïdes volem saber moltes coses sobre aquest tema doncs intuïm que aprofundint-hi trobarem dades importants sobre el desenvolupament de la ciutat del Segre.
En principi volem conèixer el personatge:
Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, (Hainaut, Holanda, 1728-Palma de Mallorca, 1797) Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit. Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a consequència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, origen de l’actual avinguda de Blondel. L’any 1794, malalt, es retirà. |
Marquesat de Blondel de l’Estany, Títol concedit el 1780 a Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos, sobre la propietat que a l’Estany de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà) tenia la seva muller Maria Francesc de Wyts de la Bouchardrie i de Valencià. |
Pel que fa al mot “Banqueta”, hem trobat a l’Enciclopèdia Catalana el següent:
“… En el tram la quarta sèquia del Canal d’Urgell que passa per Juneda es conserva una banqueta, nom que rebien antigament els passejos arbrats a banda i banda dels canals i sèquies …” I, penso que està molt clar el per què actualment aquesta Banqueta, guanyada al riu Segre, porta el nom del governador que la va idear i materialitzar. |