Aquell dia vaig anar a la platja, era tardor i per tant no hi havia ningú.

El mar estava bastant serè i no semblava que anés a canviar d’aspecte en cap moment; em vaig tombar a la sorra i mentre palpava la seva textura, escoltava les ones com es desfeien lentament; el vent bufava de tant en tant, com per recordar-me que seguia fent-me companyia.

De sobte em van venir unes ganes immenses d’escriure i vaig sentir el desig de fer-ho allà mateix, a la sorra.

Així que el meu dit es va clavar en la sorra humida i vaig començar a fer-lo lliscar, dibuixant les paraules que em passaven pel cap.

No sabia el que estava escrivint, ni tan sols m’importava, perquè al cap i a la fi, m’agradava escriure.

Quan escrivia em sentia aïllada en el meu petit món, sense preocupacions, sense haver de pensar en res… Era la manera que tenia d’expressar-me i de fer entendre als altres com em sentia.

Irene Miràs 3r C

– Les llàgrimes em lliscaven per les galtes i jo estava plena de felicitat. Només imaginar-me que el que estava escrivint podia arribar a solucionar-ho, em feia saltar d’alegria. Vaig acabar d’escriure i seguidament vaig deixar la ploma sobre la taula. No vaig poder evitar un somriure. Sabia que tot acabaria perfecte.

– Estimat diari, avui he recordat com vaig aprendre a escriure. Tenia quatre anys llavors, però encara recordo que era un dia assolellat i passejava per la platja agafada de la mà del meu germà gran. Ell em va dir que ja era hora de tornar a casa, però jo em volia quedar més estona per poder veure algun peixet. El meu germà em va mirar somrient i va dir: “Saps què farem? Escriurem a la sorra els nostres noms, perquè els peixets sàpiguen que hem estat aquí i ens puguin esperar fins que tornem.” Em vaig alegrar al sentir aquelles paraules i després vam caminar tranquil·lament cap a la vora. Em va agafar el bracet i el va moure suaument. Jo observava fascinada les figures que apareixien a la sorra només movent un dit. Un cop havent deixat els nostres noms, em va tornar a agafar la mà i va dir: “Ara ja ho sabran, així que ja ens en podem anar tranquils.” Vaig somriure i vam emprendre el nostre camí.

– No em podia aguantar les ganes de cridar. Mai en la vida havia estat tan feliç. Tot l’estiu per a mi i la meva mitja taronja. Tot l’estiu junts gràcies a aquella simple carta… Aquella simple però esplèndida carta d’amor.

Carla Bertomeu, 3r C

Què és escriure ..? Una acció, una afició, un entreteniment… tot depèn del punt de vista com ho vegis. Expresses els teus sentiments, escrius per passar el temps…

En tot moment de la vida un aprèn a escriure, cosa que serveix per sempre, és com si fossis només tu i el paper, deixes que passin les coses al teu voltant i et concentres en el que escrius… és com si existís una relació entre els humans i l’escriptura.

Per qualsevol situació, escriure es resumeix en una paraula, informar.

Informes del que sents, del teu estat d’ànim, del que vulguis…

Escrius i escrius sense saber el què…, sense adonar-te’n sempre escrius, ja sigui en un full, en una paret, a la mà, en qualsevol lloc, indispensable no fer-ho.

Escriure un joc per a la vida: dues frases cada tres línies de cinc lletres en set paraules de quatre menes diferents d’una en una… d’expressar el que penses.

Paola Páez, 3rC

El teclat, un mitjà d’expressió.

Una autopista sensorial i cultural que transforma les nostres idees, pensaments i sensacions, de manera visible a ulls de tothom.

El teclat, un amic fidel i silenciós.

Que accepta els nostres errors, els nostres mals dies, els atacs d’inspiració, sense replicar, només amb un petit soroll monòton compassat amb els nostres dits que ballen sobre les tecles.

El teclat, una fàbrica de lletres.

Va creant lletres i lletres, formant paraules, frases i històries que després ens portaran a altres llocs, a altres mons per conèixer noves persones i cultures, formant-nos com a persones.

El teclat, on tots podem refugiar-nos un dia qualsevol…

Cristina Leiva, 3rC

Cristina Márquez, 3r C

La necessitat d’escriure. Un fet que és present a les nostres vides.

Cada dia escrivim. Expressar-se sense haver de parlar. Sense dir les coses directes. Escrius, redactes una idea. Una idea que l’escrius amb una finalitat. Amb la finalitat que els lectors l’entenguin. Però cadascú la interpreta a la seva manera. Enfocat en les situacions personals. Relacionant-ho amb tu mateix.

Una màquina d’escriure. Un objecte gran, enmig del carrer. Amb un full proporcionalment petit en comparació amb la màquina. Aquesta desproporció és deguda a la relació que hi ha entre l’escriptura i el foli, el resultat del que escrius. La idea d’allò que t’ha incitat a escriure i el que els lectors acaben llegint, acaben interpretant. Relacionar el text amb els pensaments. Una acció difícil però cada dia ho fem contínuament.

Alba Saiz 3rC

Quan escrius, tot el que hi ha al teu voltant desapareix. Et quedes sol amb els teus pensaments, un full i alguna eina per escriure, des d’una ploma fins a un teclat, són tot el que t’envolta.

El lloc no importa, les eines, tampoc. El que de veritat té importància és què escrius, allò que penses i per algun motiu decideixes deixar escrit.

Reflectir el que penses no sempre és fàcil. De vegades ho has de repetir una vegada, una altra i una altra. Però en el moment que tens entre les teves mans aquell paper, ple de fletxes i ratllades, que, quan el llegeixes, sents que allò, aquelles paraules, són teves i de ningú més, això t’omple d’orgull i felicitat. Llavors saps que aquelles paraules representen una part de la teva ment, dels teus pensaments que en aquell instant rondaven pel teu cap, i res ni ningú no pot assegurar-te que els mateixos pensaments hi tornin a rondar.

Sarah Long, 3r C

Estava disposada a escriure tot el que m’havia passat aquell dia, un dia qualsevol però, tot i així, un dia més de la meva vida.

Vaig agafar tendrament el meu diari, aquell que contenia tantes vivències, i seguidament, amb el bolígraf a la mà, vaig deixar que la meva ment comencés a representar el que sentia.

Escriure feia que les meves penes i pors desapareguessin, sentia com el meu cos surava sobre un mar de lletres i paraules que m’incitaven a caçar-les i a pintar-les sobre el full.

La meva mà es movia àgilment, no vaig poder evitar que es dibuixés un somriure en els meus llavis. Com podia ser que un fet tan senzill com escriure fes emergir milers de sentiments?

Irene Miràs, 3r C

ALEGRIA I VARIETAT són els temes principals d’aquesta composició. La fotografia mostra un parell de tipus de cada lletra que demostra que una sola lletra es pot escriure de moltes maneres i n’hi ha de molts tipus.

L’escriptura varia segons el tipus de lletra. El color, la forma, si és més petita o més gran influeix en la percepció de la informació del text.

Aquesta foto mostra un colorit i una sensació d’optimisme que fa que et vinguin ganes d’escriure i d’utilitzar aquestes meravelloses lletres.

Una lletra d’un cartell, del nom d’una botiga, il·luminades, sense il·luminar, la lletra d’una porteria, un grafit, impresa en un paper… totes són especials i úniques i totes serveixen per elaborar l’art de L’ESCRIPTURA.

Laura Gómez, 3r C