Quan escrius, tot el que hi ha al teu voltant desapareix. Et quedes sol amb els teus pensaments, un full i alguna eina per escriure, des d’una ploma fins a un teclat, són tot el que t’envolta.

El lloc no importa, les eines, tampoc. El que de veritat té importància és què escrius, allò que penses i per algun motiu decideixes deixar escrit.

Reflectir el que penses no sempre és fàcil. De vegades ho has de repetir una vegada, una altra i una altra. Però en el moment que tens entre les teves mans aquell paper, ple de fletxes i ratllades, que, quan el llegeixes, sents que allò, aquelles paraules, són teves i de ningú més, això t’omple d’orgull i felicitat. Llavors saps que aquelles paraules representen una part de la teva ment, dels teus pensaments que en aquell instant rondaven pel teu cap, i res ni ningú no pot assegurar-te que els mateixos pensaments hi tornin a rondar.

Sarah Long, 3r C