Llibreta diminuta

octubreAquell dia em vaig llevar, i de seguida vaig notar unes pessigolletes.

Ella començava a escriure. Semblava nerviosa, els seus traços eren molt intensos, els seus ulls es clavaven en cadascun dels meus fulls. Devia passar alguna cosa important.

De sobte vaig notar un cop i vaig sentir com la humitat del terra se m’endinsava fins al llom. Ja no estava a les seves mans. Al cap d’una estona una altra persona va començar a passar les meves pàgines amb curiositat. Tenia la sensació de ser insignificant en aquella mà enorme.

El taller de tercer C

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *