Estava disposada a escriure tot el que m’havia passat aquell dia, un dia qualsevol però, tot i així, un dia més de la meva vida.

Vaig agafar tendrament el meu diari, aquell que contenia tantes vivències, i seguidament, amb el bolígraf a la mà, vaig deixar que la meva ment comencés a representar el que sentia.

Escriure feia que les meves penes i pors desapareguessin, sentia com el meu cos surava sobre un mar de lletres i paraules que m’incitaven a caçar-les i a pintar-les sobre el full.

La meva mà es movia àgilment, no vaig poder evitar que es dibuixés un somriure en els meus llavis. Com podia ser que un fet tan senzill com escriure fes emergir milers de sentiments?

Irene Miràs, 3r C