Inmersos en el treball de Sant Jordi, La llum , els colors ,… no podem oblidar-nos de les ombres.
Hem tingut l’oportunitat de compartir, durant una estona, les nostres idees sobre aquest fenomen, amb els nens i nenes de totes les classe de Primària.
A més a més de les qüestions més científiques sobre aquest fenomen hem pensat sobre aquelles coses que no es veuen en una ombra i com podem fer servir aquest efecte per parlar de nosaltres mateixos.
Tots hem après molt!!!
Quan el Jordi Sucarrats, que és el mestre de música dels grans, va saber que estàvem investigant sobre el so, l’aire i els efectes que aconseguíem fent-lo passar per un tub, va convidar a l’escola a un músic que és especialista en aquest tema.
L’Oriol Camprodon a més a més té un didgeridoo. Aquest instrument ve d’Austràlia i el feien servir els aborígens. El seu so els posava en comunicació amb els seus déus.
Per construir-lo cal trobar un arbre “l’eucaliptus blanc “, que quan el piquen, descobreixen que està buit per dins. Això vol dir que les “termites” s’han menjat el seu interior sense matar-lo. Llavors el tallen i s’encarreguen de plantar unes llavors en aquell lloc perquè en creixi un altre.
El so d’aquest instrument és molt variable depèn de la persona que el fa sonar, del seu estat físic i anímic, de la humitat, …
Estem provant de construir-ne amb tubs de plàstic i igual que amb els autèncits hi posem cera d’abella a la punta.
Aviat ho veureu !!!
L’escola de Música d’Esparreguera organitza cada any audicions per fer-nos conèixer els diferents instruments i les seves famílies.
Aquest any hem anat a escoltar els de la família de corda. Hem sentit el violí , la guitarra i el violoncel .
Ha estat molt interessant.
Després de parlar amb el mestre orguener hem pogut acabar d’entendre el funcionament d’aquest instrument veient-lo funcionar i escoltant la quantitat de registres i timbres que pot fer.
La Montse ens ha ensenyat com és per dins,el ventilador que fa l’aire ¡, el secret que el guarda fins que cal fer-lo passar per algun tub.
Cada orgue és diferent per tant també es toca de manera diferent. N’hi ha amb dos teclats però també n’hi ha que en tenen set. Ah!! i a més hi ha un teclat que es fa sonar amb els peus.
Fa uns quants dies vam sentir una peça musical de J. S. Bach interpretada per orgue.
A partir d’aquell moment ha esta l’orgue (l’instrument més gran que es construeix) que ens ha portat de cap i ens està fent rumiar sobre el seu so i les seves possibilitats.
Per aquest motiu hem començat a provar el so del vent quan passa per alguns tubs tenint en compte, el material, les llargades i les formes,…
L’Albert Blancafort està construint l’orgue de Montserrat i el de la Sagrada Família. És mestre orguener i l’hem conegut a través del seu diari a internet on explica tot el procés de la construcció d’aquest instrument.
A més el primer que en vam saber va ser que és tiet de l’Enric.
“Segur que ens pot ajudar amb la nostra recerca i investigació!!”
Després de les proves amb els tubs que havíem anat recollint i les dificultats per aconseguir un bon so ens hi van posar en contacte per coneixer-lo personalment i poder demanar-li consell.
La visita al seu taller va ser molt interessant, les eines,els materials, els espais i el mestre.
En sap moltes coses del so i l’acústica i cada any dedica un temps a estudiar a Alemanya per saber-ne més.
Ha fet orgues per molts indrets del planeta i els construeix a Collbató, després els ha de transportar.
Cada orgue que es construeix és un instrument únic ja que es dissenya especialment pel lloc on anirà situat. Calen plànols, construció, muntatge,afinació,…
Dels tubs que li vàrem ensenyar ens va explicar que eren els ressonadors però que ens calia alguna cosa que generés el so.
A partir d’aquesta idea estem treballant. Buscant els diferents colors del so.
El dia 8 de gener encetem un any nou, el 2010. Arribant a l’escola ens hem trobat una sorpresa dels Reis Mags de l’Orient.
Abans de començar res ens cal saber què ens han deixat.
Ho voleu veure?
src=”http://blocs.xtec.cat/classearcsantmarti/files/2010/01/regals-2.jpg” alt=”regals-2″ width=”448″ height=”336″ class=”alignleft size-full wp-image-175″ /><img
Recordeu el dia de la festa. Tot i la temperatura va ser un èxit!
Vam voler vendre, a la nostra paradeta, trossos del Sol en forma de mòbil perquè ens escalfi i il.lumini.
Varen tenir tan d’èxit que no ens en va quedar ni un. Segur que fan molt bonic a casa!!!
Ens tornem a posar a treballar per anar-vos explicant el què passa a la nostra classe. Després d’un temps, que de tantes coses que hem fet i ens han passat, no hem trobat l’estona per explicar-vos-les, ara ens retrobem.
Des de l’última notícia us hem de dir que recordem el teatre “La Bella dorment” que ens varen fer uns pares i mares al gimnàs de l’escola, a l’estil d’un musical i que ens van fer riure i emocionar. Moltes felicitats als artistes!!!
També vàrem anar al Liceu a veure “La Ventafocs” de Rossini. Una òpera que explica una versió d’aquest famós conte. Va ser fantàstic.
Uns dies abans, a l’Ateneu d’Igualada vam veure una obra de teatre parlada amb anglès “The Ugly Duckling”. Com que ja coneixiem les cançons i els diàlegs ho vam entendre la mar de bé.
Quin desembre oi?