Estandardització

Anomenem estandardització el procés social orientat a assolir l’objectiu d’una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions. Aquest procés consta de quatre etapes o components: la selecció, la codificació, la implementació o vehiculació i l’elaboració.

La selecció consisteix a prendre opció per una determinada varietat lingüística, si es dóna el cas efectivament que hi ha un conjunt de varietats lingüístiques prou diferenciades i contrastades. Segons el grau de participació d’aquestes varietats en la configuració de la llengua comuna l’estandardització es farà d’acord amb un model unitarista (una varietat geogràfica serveix de base per a l’estàndard i es prescindeix de la resta de varietats; és el cas del francès, bastit sobre la parla de l’Île de France per motius d’ordre polític, o el cas de l’italià, bastit sobre el toscà per influència i prestigi literaris), composicional (construcció d’un estàndard unitari a partir d’aportacions de tots els dialectes; és el cas de l’euskara batua o basc unificat; el criteri bàsic de selecció que s’aplica en aquests casos és el de la diasistematicitat) o d’estàndards autònoms (model propi de llengües parlades en un extens espai geogràfic fragmentat en marcs politicoadministratius diversos; és el cas de l’anglès, l’espanyol o el portuguès).

La codificació és una qüestió tècnica, una tasca de laboratori. Estableix les normes ortogràfiques, fixa la morfologia i les regles sintàctiques i confegeix l’inventari del lèxic de la varietat que es vol estandarditzar. Com a resultat de la codificació tenim una llengua codificada o normativitzada.

La implementació o vehiculació consisteix en l’ensenyament de la llengua codificada a tota la població i en la seva implantació a tots els àmbits. Es tracta d’una operació de difusió per a assolir la qual cal que hi hagi una xarxa d’interrelacions i que hi hagi també poder polític. Com a resultat de la implementació o vehiculació tenim una llengua estandarditzada.

L’elaboració consisteix en el desenvolupament funcional de la llengua i s’ha d’entendre com l’actualització, l’enriquiment i l’especialització dels seus recursos expressius. Com a resultat de l’elaboració tenim una llengua elaborada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *