Els fenòmens fonètics consonàntics que es produeixen a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica són els següents:
a) sonorització: africats, fricatius i oclusius se sonoritzen davant de consonant sonora o seguits de vocal quan són a final de mot (llevat dels oclusius); d’això en deriven cinc possibilitats, exemplificades per aquests casos: pots desar-ho || baf desagradable || cap buit || despatx ample || calaix obert
b) assimilació: un so adopta el punt d’articulació de la consonant que el segueix, o bé adopta totes les característiques articulatòries del so següent, el que comporta una geminació; n’hi ha molts casos diferents (bilabialització, labiodentalització, dentalització, palatalització, velarització, nasalització): un país || àmfora || tendre || enllestir || angúnia || hipnòtic; amb resultat de geminació, en mots com ara: atmosfera || submarí || atlàntic || ametlla || adquirir
c) geminació: pronúncia doblada d’una mateixa consonant; cal tenir en compte que la duplicació no queda sempre reflectida en la grafia: commoure || fal·lera || connexió || article || amable || joglar || dos zeros || mil litres
d) emmudiment: manca de pronúncia de determinades consonants en determinats contextos: camp(s) || curts || aquests || foscor || cantar || Israel
e) sensibilització: pronúncia de determinats sons consonàntics que en d’altres contextos són muts: saber-ne || anat-hi || amb astúcia || vint anys
El llibre de text parla també de l’ensordiment com a fenomen de contacte, però per a nosaltres és un cas de neutralització.