Les proposicions subordinades adverbials circumstancials equivalen de manera força clara a un adverbi i per això se solen anomenar adverbials pròpies. Segons el significat que aporten, en distingim tres tipus:

• proposicions adverbials de temps: expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de la proposició principal

          Escolta la ràdio mentre es talla les ungles.

          Després de besar el crocodil, vaig visitar els cangurús.

• proposicions adverbials de lloc: expressen circumstàncies espacials referides a l’acció de la proposició principal

          Endreça aquestes andròmines on facin menys nosa.

          Posa’t on et puguem veure, malparit!

• proposicions adverbials de manera: expressen la forma com es desenvolupa l’acció de la proposició principal

          S’ha enfurismat com fa gairebé sempre.

          Va estudiar estatística sense adonar-se’n.

Els connectors més habituals són, entre els temporals, quan, mentre, abans que, després que, des que, d’ençà que, fins que, tan aviat com; entre els locatius, on, precedit de vegades per allí o allà; entre els modals, com, sense que, segons, segons que, tal com.