Les subordinades causals van introduïdes per la conjunció perquè o ja que i porten el verb en indicatiu. En registres més formals, es fan servir també car, per tal com, puix que. Les conjuncions com que i atès que introdueixen subordinades causals que precedeixen la proposició principal. En oracions com ara Me’n vaig, que encara faré tard, que és nexe causal.

Les subordinades finals van introduïdes per la conjunció perquè i porten el verb en subjuntiu o en infinitiu. Altres nexes finals són a fi de, a fi que, per tal de, per tal que.

Les subordinades condicionals van introduïdes usualment per si. Altres nexes condicionals són mentre que, sols que, amb que, només que i posat que.

Les subordinades concessives van introduïdes habitualment per encara que i poden dur el verb en indicatiu o en subjuntiu; els nexes per més que, malgrat que, bé que, per bé que, tot i que, si bé o per … que (discontinu) també són fórmules concessives.

Les subordinades comparatives i les subordinades consecutives depenen d’un quantificador que apareix en l’oració principal, de manera que no estan introduïdes per un sol nexe, sinó que llur aparició depèn de dos constituents discontinus correlatius. Per tal d’expressar la correlació comparativa, els elements d’ús més freqüent són tan … com i més/menys … que; per a les consecutives, tan/tant … que.

La llengua catalana disposa d’una enorme quantitat de locucions conjuntives, les quals actuen en el mateix sentit que ho fan les conjuncions pròpiament dites, alguns pronoms i adverbis relatius i alguns interrogatius i exclamatius.