Les proposicions adverbials de participi, de gerundi i d’infinitiu no són pas infreqüents. Generalment, tenen un valor temporal i, a vegades, modal (més rarament, són causals, finals, concessives etc.). Les construccions més habituals són:

• amb participi -amb sentit temporal i en els registres formals:

          Trencat el consens, cadascú mira els seus interessos particulars.

          Arribats en aquest punt, l’únic que podien fer era dimitir.

          Morts tots els cangurús, es va haver de clausurar el zoo.

• amb gerundi -amb sentit temporal (de simultaneïtat) i modal:

          Vam coincidir tornant de vacances.

          Va entrar a l’habitació xiulant.

          Venint de tu, aquest regal està enverinat.

• amb infinitiu [precedit d’una preposició o locució prepositiva] -amb sentit temporal i modal:

          En entrar al metro, he notat que els crocodils em miraven.

          Se’n va anar sense fer soroll.

          M’he espantat en sentir la botzina.

L’ús del gerundi és incorrecte en construccions amb sentit de posterioritat (*El van operar d’urgència morint l’endemà) o de conseqüència (*Van topar frontalment produint-se tres morts i dos ferits greus); en aquests casos es pot recórrer a la coordinació o a locucions amb caràcter il·latiu com ara de manera que. Si donàvem com a vàlida l’oració La Teodora va caure essent ingressada en un hospital, voldríem significar únicament que va caure en el moment de ser ingressada, no pas que va ser ingressada després d’haver caigut ni com a conseqüència d’haver caigut.

Recordeu que les construccions amb infinitiu són habitualment substantives (M’interessa anar al concert) i que les construccions amb participi són habitualment adjectives (Els crocodils trobats a l’autoruta eren pas gavatxos), mentre que les construccions amb gerundi són gairebé sempre adverbials.