La neutralització és un procés consistent en la reducció dels segments distintius dins del sistema fonològic, en contextos determinats i diferents en cada cas. Dit d’una altra manera: determinats fonemes no poden aparèixer en segons quins contextos, on queden neutralitzats. Per a les vocals, és rellevant el pas de la situació accentuada a la posició no accentuada; per a les consonants, el pas de la posició explosiva a la posició implosiva.

Quant a les vocals, doncs, parlarem del nombre de fonemes en el paradigma tònic i del nombre de fonemes en el paradigma àton. Quant al paradigma tònic, el balear presenta vuit fonemes, cinc el rossellonès i set la resta del domini; quant al paradigma àton, el bloc occidental en compta cinc i tres el bloc oriental (llevat del mallorquí, que en té quatre). Pareu atenció que, excepte en el dialecte baleàric, la vocal neutra no es pot prendre en cap cas com a fonema, ja que no té funció distintiva i diferencial.

Quant a les consonants, s’observa també que determinats fonemes no poden aparèixer en segons quins contextos, especialment en la posició final de paraula, on no ocorren mai els fonemes sonors oclusius, africats i fricatius, entre d’altres. Es pot observar que el sistema fonològic de les consonants en català queda força reduït en la posició final de paraula, o també en posició final de síl·laba dins de la paraula; no hi pot aparèixer, per exemple, cap fonema africat, ni sord ni sonor (llevat del cas que es tracti d’una paraula composta), o es perd l’oposició entre els fonemes laterals.