Nivells elocutius

Hem de tenir en compte que el català és una llengua que presenta moltes fluctuacions quant a l’ús de solucions fonètiques per a una mateixa emissió fònica. Cal doncs fer la distinció entre tres nivells elocutius diferents, a saber, l’estil acurat, el col·loquial i el descurat.

L’estil acurat és el propi d’una pronúncia moderadament lenta, acurada, però natural, típica d’una lectura deliberada o de l’explicació d’una classe en un indret ampli, on cal vocalitzar bé. És el terreny on predomina el hiat, tot i que també hi tenen lloc determinats tipus de diftongs.

L’estil col·loquial fa referència a una pronúncia relativament ràpida i col·loquial, que podem considerar la més usada pel parlabnt mitjà de la llengua. No suposa ni una pronunciació acadèmica o més formal ni una altra de més deixada. Per tant, és l’estil més habitual per la freqüència d’ús en una llengua. És el terreny on predomina la diftongació, sigui dins de la paraula, sigui per fonètica sintàctica, atès que la major rapidesa en la pronúncia fa que dues vocals que pertanyien, en l’estil acurat, a dues síl·labes diferents, passin a formar part d’una de sola, havent-se acomplert la condició que la vocal més tancada s’hagi hagut de convertir en semiconsonant o en semivocal.

L’estil descurat és l’estil propi d’una pronúncia molt ràpida, descurada i relaxada, que es menja sons. És el terreny on predomina l’elisió, el pas següent a la diftongació pel que fa a la rapidesa de l’emissió fònica.

Els nivells d’elocució comporten també diferències sensibles en la realització fonètica de les consonants, especialment en els grups consonàntics finals de paraula, on s’observen sobretot fenòmens d’emmudiment i/o d’assimilació diversos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *