Oracions relatives

Dins d’una oració composta, de vegades trobem proposicions subordinades que són equivalents, per la seva col·locació i per la seva funció, a un adjectiu. L’element que introdueix aquestes proposicions no és mai una conjunció, sinó un pronom, el qual compleix una funció sintàctica dins la proposició que encapçala. Fóra el cas de la proposició que en Pere va fer dins l’oració La casa que en Pere va fer s’ha ensorrat, on tenim l’element que com a pronom relatiu que fa de CD i referit a l’antecedent o nom complementat per la proposició subordinada adjectiva.

Les construccions relatives són especificatives quan restringeixen l’abast semàntic del nom que funciona com a antecedent i són explicatives quan adopten la forma d’un complement adjunt o aposició nominal, sense restringir l’abast semàntic del nom que funciona com a antecedent. Les explicatives s’entonen en la parla de manera diferent a les especificatives i en l’escriptura van separades per comes de la resta de l’oració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *