Bilingüisme

El bilingüisme és la mínima expressió del multilingüisme. El bilingüisme individual és poc rellevant per a la sociolingüística si no genera atituds lingüístiques col·lectives: afecta els individus presos aïlladament i respon a motivacions i condicionaments molt diversos. El bilingüisme territorial ocorre en espais polítics on les zones lingüístiques es presenten clarament diferenciades (a Flandes el neerlandès és única llengua oficial, com ho és el francès a Valònia, dins l’Estat belga). El bilingüisme social, en canvi, es produeix quan dues llengües coexisteixen en el si d’una societat determinada en què una d’aquestes llengües és la pròpia del territori i l’altra, la llengua instal·lada. El bilingüisme social normalment comporta un conflicte lingüístic i, encara que sovint apareix com una disposició igualitària entre les dues llengües en conflicte, a la pràctica afavoreix la llengua forta en detriment de la feble.

De fet, no s’han observat casos de bilingüisme social generalitzat estable i neutre. El ‘bilingüismo feliz’ és una invenció interessada dels lingüicides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *