Les proposicions subordinades adverbials no circumstancials no presenten la possibilitat de ser substituïdes en la proposició principal pel seu sintagma corresponent; en l’oració composta resultant s’estableix entre les dues proposicions (principal i subordinada) una relació d’interdependència causa-efecte:

          (1a) Encara que em matin, no ho diré.

          (1b) Treballen més perquè cobren més diners.

          (1c) Obre les finestres perquè pugui entrar l’aire.

En aquestes oracions, podem entendre que les proposicions subordinades adverbials expressen o bé la causa (1a i 1b) o bé l’efecte (1c), exercint les proposicions principals l’altre terme lògic de la correlació. Només en el cas de les adverbials comparatives no s’estableix aquest tipus de lligam.

Les proposicions adverbials no circumstancials es classifiquen, d’acord amb el sentit que estableixen amb el contingut semàntic de l’oració principal, en adverbials consecutives (Estava tan grassa que no es podia bellugar), adverbials concessives (Encara que arribi tard, no el renyaré), adverbials condicionals (Si no plou aviat, aquest estiu patirem restriccions), adverbials causals (Allarguen la mà perquè els donen diners), adverbials finals (Allarguen la mà perquè els donin diners) i adverbials comparatives (Com més guanyo més gasto).