Contacte de llengües i conflicte lingüístic són fenòmens sovint concomitants. El contacte de llengües és una realitat amb què es topa a cada pas, perquè arreu es produeix contacte entre grups socials que parlen idiomes diferents o que alternen l’ús d’idiomes diferents. És clar que la intensitat i la freqüència d’aquest contacte admet moltes gradacions (de la retolació multilingüe dels aeroports de Berlín o els tríptics informatius de les oficines de turisme al bilingüisme social generalitzat de la comunitat catalanoparlant).
Quan dues (o més) llengües entren en contacte pot produir-se l’aparició de varietats lingüístiques mixtes (els pidgins i els criolls). El més freqüent, però, és que es presenti una situació de conflicte lingüístic, és a dir, la pugna entre les llengües concorrents per ocupar àmbits d’ús en la societat. Una d’aquestes llengües és la llengua pròpia del territori, la qual entra en conflicte amb la llengua forastera o sobrevinguda, que penetra en el territori de la primera com a conseqüència de processos d’expansió i d’unificació política, de moviments migratoris etc.