Sistema vocàlic

Per a l’establiment del sistema vocàlic català cal tenir en compte els tres paràmetres següents: el grau d’obertura (de la cavitat bucal), el lloc d’articulació (el punt de la cavitat on s’observa una aproximació més evident dels òrgans articulatoris) i el context accentual (vocalisme tònic i vocalisme àton). D’acord amb aquests criteris, establim l’existència de les següents vocals catalanes:

• les tres vocals anteriors o palatals (el predors de la llengua es troba cap endavant i cap amunt): tancada [pit || mil || digui], mitjana [neu || meu || és], oberta [mel || pèl || vel]

• les dues vocals centrals o medials (el dors mitjà de la llengua, en posició de més relaxament, es troba més o menys pla, i cap avall): oberta [pla || avall || passar], mitjana [avall || passar || cangurú (a les Illes: rebre)]

• les tres vocals posteriors o velars (el postdors de la llengua es troba endarrera i cap amunt, de manera que s’acosta al vel del paladar): tancada [puc || full || atitud], mitjana [fosc || fórmula || rom], oberta [tros || bròquil || brou]

El nombre de fonemes vocàlics varia lleugerament segons el dialecte tant en el paradigma tònic com en l’àton.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *