Una sèrie d’esdeveniments que han estat notícia recentment han ficat de nou d’actualitat la investigació espacial, per motius distints. Per una banda el recent aniversari del llançament de les sondes Voyager, per altra, la mort de la primera persona que va trepitjar la Lluna i finalment i sobretot, les notícies que sobre Mart ens envia la sonda Curiosity.
Neil Armstrong va passar a la història quan, l’any 1969 va ser la primera persona que va ficar un peu al nostre satèl·lit natural, La Lluna, com a culminació del programa espacial Apol·lo 11. Seua és la famosa frase:
Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat.
Juntament amb ell viatjaren Buzz Aldrin, que també va passejar per La Lluna, i Michael Collins. Aquesta fita, efectivament una de les més importants assolides mai per l’ésser humà, va fascinar tota una generació que ho va viure en directe (o quasi) a través dels mitjans de comunicació. I com davant molts altres esdeveniments d’aquesta dimensió, és relativament comú trobar algú que nega que una cosa així va succeir realment. Com a antídot, o per als escèptics, recomano aquesta entrada a La ciencia y sus demonios.
El passat mes d’agost Neil Armstrong moria als 82 anys d’edat, i amb ell se’n va un dels mites de la carrera espacial i una de les icones del segle XX.
Llegeix l’entrada a Amazings »
Al voltant de la mateixa data es celebrava l’aniversari del llançament de les dues sondes Voyager que, trenta-cinc anys després, continuen enviant informació ja des dels límits del nostre Sistema Solar. A més, aquestes sondes inclouen un disc amb informació que es va enviar en el supòsit hipotètic que una civilització extraterrestre es trobés amb la Voyager i fos capaç de reproduir-lo. En aquest disc s’inclouen des de salutacions i missatges en distints idiomes, músiques diverses i imatges del nostre planeta. Carl Sagan, coordinador del projecte, va definir-ho com “un missatge en una ampolla enviat a l’oceà còsmic”.
També el passat mes d’agost aterrava a Mart la sonda Curiosity, nom amb què és conegut l’últim intent d’explorar el veí planeta roig, i el més susceptible d’haver tingut aigua líquida i, per tant vida, del nostre entorn. Aquesta característica de Mart és, precisament, un dels objectes d’estudi de la misió espacial. La maniobra d’aterratge de la sonda a la superfície marciana va ser un experiment tan arriscat, que els tècnics de la NASA el qualificaren prèviament com els “set minuts de terror”, en referència al temps que s’esperava que durès la mateixa. El resultat satisfactori ha fet d’aquesta la última fita, de moment, en la investigació fora del nostre planeta.
Consulta la secció Curiosity / Viaje a Marte de El País »