Nom científic: Ficus carica
Família: Moràcies
Nom comú: figuera (català), higuera (castellà), fig tree (anglès), Feigenbaum (alemany), شجرة التين (àrab), figuier (francès), fico (italià), 無花果樹 (xinès), ficu (llatí), συκιά (grec), фиговое дерево (rus)
Nom de l’alumne: Jordi Acacio Prat
Data i lloc: El dia 9 d’octubre del 2012, al meu hort
Hàbitat: Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Descripció: Arbre de fulla caduca, capçada ampla i arrodonida, pot arribar als 8-10 metres d’alçada, però normalment en sol fer entre 4 i 6. El tronc és torçut i brancós, i l’escorça és llisa, cendrosa i delicada, les branques solen tenir gran creixement longitudinal això fa que “pengin” (adquirint aquests característic aspecte fantasmagòric a l’hivern), la fusta és molt fluixa.
Relació amb l’ésser humà o amb altres espècies: D’aquest arbre s’aprofiten els fruits (figues), també s’usa per la medicina, s’hi construeix mobiliari, eines…
Observacions: Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Fonts d’informació: herbarivirtual.uib.es, ca.wikipedia.org i www.santllorenc.es