Per Najiha Bouyajdad
– L’UNIVERS I LA TERRA – LA TECTÒNICA DE PLAQUES
• Des de fa segles els geòlegs intenten explicar la formació de les muntanyes i l’origen dels terratrèmols i els volcans. Quan es va estudiar la distribució dels volcans i els terratrèmols es va constar que es concentraven en unes zones determinades.
– Deriva dels continents –
• Alfred Wegener, va desenvolupar la teoria de la deriva de continents a principis del s.XX, on va suposar que els continents es desplaçaven.
Es va basar en:
– La coincidència en que les costes d‘Àfrica i Sudamèrica encaixaven.
– La coincidència en els tipus de roques i estructures entre Àfrica i Sudamèrica.
– La existència de una fauna i flora fòssil terrestre coincident en llocs on ara esta separats per oceans.
Desprès de la teoria d’en Wegener, que no va poder proposar cap mecanisme coherent que pogués moure els continents, als anys seixanta del s.XX va sorgir una altra on explicava millor certes observacions, entre elles:
• L’existència de dorsals oceàniques, una mena de serralades submarines
• El fet de que les roques del fons oceànic eren molt menys antigues que els continents
• Existència de les fosses oceàniques, zones molt mes profundes que la resta de l’oceà.
– La tectònica de plaques –
Aquest fets van ser explicats per la teoria de la tectònica de plaques que segons aquesta teoria la superfície de la Terra esta formada per plaques sòlides i rígides de litosfera. Sota la litosfera es troba l’astenosfera on les elevades temperatures produeixen convecció
– Contacte entre plaques-
• Xoc entre plaques :
– Xoc entre dues plaques oceàniques.
– Xoc entre una placa oceànica i una continental.
– Xoc entre dues plaques continentals.
– Xoc entre una placa oceànica i una continental –
• Estan formades per escorça oceànica i per la continental. Quan dues plaques topen, l’escorça oceànica, la més densa, s’enfonsa a l’astenosfera i origina una fossa oceànica i el fregament de les plaques ocasiona terratrèmols. La placa que es queda a sobre es comprimeix i origina serralades muntanyoses.
– Xoc entre dues plaques oceàniques –
• Quan dues plaques oceàniques topen una de elles s’enfonsa sota l’altra i es forma una fossa oceànica i el fregament provoca també moviments sísmics. Desprès, la placa que esta sota l’altra es fon i llavors pugen magmes que originen illes volcàniques
– Xoc entre dues plaques continentals –
• Quan dues plaques continentals xoquen cap de les dues es pot enfonsar llavors les dues plaques es comprimeixen. El fregament entre les dues plaques pot provocar també terratrèmols i es forma una gran serralada continental
Hi ha tectònica de plaques a Mart? –
Durant anys, molts científics havien pensat que la tectònica no existia en cap part del nostre sistema solar excepte a la Terra. Fa poc s’ha descobert que aquest fenomen geològic també existeix a Mart.
An Yin, professor de ciències terrestres i de l’espai en la Universitat de Califòrnia, familiaritzat amb les plaques tectòniques, va fer el descobriment durant el anàlisis d’imatges captades per satèl•lit.
Va veure una banda molt llisa i en una altra plana, una cosa que, en principi, només pot ser generat per una falla; també va veure un precipici molt abrupte. Mart té una zona volcànica lineal, que Yin considera que és un producte típic de la tectònica de plaques.
“No es veuen aquestes característiques en cap altre planeta del nostre sistema solar, excepte a la Terra i Mart”, recalca Yin
http://noticiasdelaciencia.com/not/5168/en-marte-hay-tectonica-de-placas/