NOM CIENTIFIC: Thymus vulgaris
FAMILIA: Labiades
NOM COMÚ: thyme (anglès), tomillo (castellà) i farigola (català)
HÀBITAT: Està per tot el Mediterrani i de forma secundaria s’estèn per tota Europa
DESCRIPCIÓ: És una planta de fulla perenne aromàtica d’uns 30-40cm d’alçada. L’arrel és axomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pecíol. Les flors es troben en inflorescències cimoses en glomèrol. Són hermafrodites. La corol·la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l’inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca.
RELACIÓ: És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Es pensava que l’extensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que l’utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors. Durant l’Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d’aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador. La farigola també s’utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a la pròxima vida.