Didàctica

Finalment, després de molts mesos de feina, us podem oferir una versió completa del material “Enfilem les competències”.

Aquest material ha rebut el suport de l’ICE de la Universitat de Barcelona i ha estat elaborat conjuntament per Alba Ambròs, Marta Rovira i un servidor, Joan Marc Ramos.

Ja us podeu descarregat aquest material des del CD penjat a l’ICE de la UB, però hem cregut convenient deixar-lo actiu en suport Moodle per tal de poder anar ampliant-lo progressivament.

L’objectiu d’Enfilem les competències no és només posar el nostra granet de sorra en la difusió d’aquestes tendències didàctiques sinó, sobretot, d’elaborar un pla de formació útil per a totes aquelles persones relacionades amb la formació inicial i contínua dels nostres mestres i professors.

Hi trobareu idees, propostes d’activitats que hem plantejat amb èxit en els nostres cursos…

I, com sempre, restem ametents dels vostres comentaris i de les vostres aportacions, ja siguin en positiu o en negatiu. Hem treballat dur per fer un document agosarat en alguns punts, amb algunes idees que poden suscitar debat. Ens encantaria poder entrar en aquest debat.

S’ha de reconèixer que el departament d’Educació s’està posant les piles pel que fa a l’elaboració de documents que ens ajudin a entendre l’enfocament per competències, a programar d’una manera pràctica i entenedora i, en definitiva, a anar-nos acostant al que fa dècades predica l’enfocament comunicatiu de la didàctica de les llengües.

No sé si se’n sortiran perquè sovint les aules són les aules, però crec que tots aquests documents haurien de ser de lectura obligatòria ja que ens ofereixen moltes pistes que sovint són de fàcil execució.

Dins de les Orientacions per al Desplegament del Currículum, el document dedicat a l’Àmbit de llengües a l’ESO, és un bon exemple d’aquesta nova línia.

A més a més, estem molt contents des de l’IES Cristòfol Ferrer perquè han triat una de les nostres seqüències didàctiques de lectura i escriptura com a exemple de bona pràctica.

Esperem que si algú l’aplica, ens faci molts suggeriments de millora.

El professor

Encara veu espurnes de bellesa
en la mirada verda d’una noia
o en el gest impulsiu
del noi que busca en els poemes
la resposta del cos.
Sap que es perdran,
que es dissoldrà el desig de la paraula,
el somni generós d’un altre amor,
en l’aigua bruta de l’ofici sòrdid.
Oblidaran la poesia,
que ara els regala el temps, cors, alegria,
noblesa i sofriment.
D’aquí a pocs anys,
serà  treball la seva joventut,
record el sentiment,
ruïna conjugal la nit que els crema.

Ell seguirà ensenyant, i perseguint
espurnes condemnades.

Pere Rovira

Molt més auster que mai, i més adust

Molt més auster que mai, i més adust,
ara que bé podria aparentar
una actitud llunyana i displicent,
atès que els anys no compten per a mi
com per a l’altra gent, faig el que puc
-ben poca cosa-per mantenir tens
tot el cordam dels versos i el teixit
d’aquesta vida fonda i vehement
que em toca viure. No desistiré.
Ho faig per mi i ho faig, també, per tots.
Hi ha un cert espai i un molt incert destí,
destí i espai els omple cadascú.
La veritable mort és desertar.

Miquel Martí i Pol

Els llibres que ensenyen a escriure solen ser força avorrits. Si, a sobre, tracten d’un tema tan efímer com la puntuació, poden resultar soporífers. Tanmateix, Olivier Houdart i Sylvie Prioul aconsegueixen fer un manual simpatiquíssim i fins i tot amb tocs d’humor memorables, això sí, amb un rigor típicament francòfon.

N’he traduït un fragment que crec que faré servir amb els meus alumnes. Us l’ofereixo i, si algú té alguna idea, benvinguda sigui!!!

Olivier Houdart, Sylvie Pioul (2006) L’art de la ponctuation, Paris, Éditions du Seuil.

La llarga marxa de l’Homo puntuatus

Benaurat el lector de la nostra època: tot està fet per facilitar-li la tasca i desconeix la seva felicitat! Signes de puntuació, accents, blancs entre mots, majúscules, caràcters en cursiva i en negreta, sagnats, paràgrafs i capítols: hi ha tants suports a la llegibilitat de l’escrit!

En els temps heroics, res de tot això: el text es presentava en bloc, d’una sola peça, sense cap preparació, sense espai entre els mots. Calia enfrontar-se a la matèria textual en brut. Tots els ajuts a la lectura que ens semblaven naturals són el resultat d’una lenta elaboració tentinejant, i no es van imposar fins al final d’un llarg procés que només es va estabilitzar  el segle XVIII.

L’Homo Sapiens escriu i llegeix des de fa tan sols 6.000 anys. L’escriptura alfabètica aparegué fa aproximadament 3.400 ans i els primers assajos de la puntuació daten d’uns 2.400 anys. L’homo alfabèticus, doncs, ha escrit i llegit durant un bon milenni, i fins i tot molt més, textos presentats d’una manera que avui en dia semblaria totalment prohibitiva. Internet, a través d’una regressió espectacular, ens n’ofereix una idea aproximada amb les seves adustes adreces sense blancs entre els mots, sense accents ni majúscules.
Un text no era, per tant, immediatament desxifrable. Per copsar-ne el sentit, el lector prèviament devia efectuar una mena de preparació de còpia, en el transcurs de la qual ell situava les seves pròpies traces sobre el propi suport (papir, pergamí, després paper). Molts manuscrits antics conserven la traça d’aquesta “puntuació” afegida. La idea que calia que l’escrit esdevingués menys hermètic va caminar molt lentament i va haver de lluitar contra la resistència de les elits geloses del seu saber.