El professor
Encara veu espurnes de bellesa
en la mirada verda d’una noia
o en el gest impulsiu
del noi que busca en els poemes
la resposta del cos.
Sap que es perdran,
que es dissoldrà el desig de la paraula,
el somni generós d’un altre amor,
en l’aigua bruta de l’ofici sòrdid.
Oblidaran la poesia,
que ara els regala el temps, cors, alegria,
noblesa i sofriment.
D’aquí a pocs anys,
serà treball la seva joventut,
record el sentiment,
ruïna conjugal la nit que els crema.
Ell seguirà ensenyant, i perseguint
espurnes condemnades.
Pere Rovira
Molt més auster que mai, i més adust
Molt més auster que mai, i més adust,
ara que bé podria aparentar
una actitud llunyana i displicent,
atès que els anys no compten per a mi
com per a l’altra gent, faig el que puc
-ben poca cosa-per mantenir tens
tot el cordam dels versos i el teixit
d’aquesta vida fonda i vehement
que em toca viure. No desistiré.
Ho faig per mi i ho faig, també, per tots.
Hi ha un cert espai i un molt incert destí,
destí i espai els omple cadascú.
La veritable mort és desertar.
Miquel Martí i Pol