Un espai per a la reflexió i la mostra de didàctica de la llengua i de la literatura. Com va escriure Perrenoud “En bref, on dévient formateur comme on devient enseignant: pour parler et non pour écouter.”
Escoltant la conferència de Marc Romainville que enllaço al post anterior, realment deliciosa, m’ha sorprès una de les seves explicacions. Com a pedagog formador de futurs docents, declara que dedica moltíssimes hores a transmetre aquesta regla fonamental en pedagogia:
MAI NO S’HA DE TRANSMETRE UNA PROFECIA NEGATIVA
La regla presenta diversos matisos importants. D’una banda, la idea que no cal acostumar-se a pensar profecies negatives en els alumnes, però sobretot, diu Romainville, si ens arriben al cervell hem de vetllar per no transmetre-les. I per què? Perquè està demostrat que si les transmetem tenen moltes probabilitats d’acomplir-se.
De fet, aquesta regla està molt relacionada amb les expectatives que som capaços de generar sobre els nostres alumnes, fet força comentat en els ambients didàctics. Ara, la força amb la qual l’ha formulat aquest pedagog realment m’ha impressionat.
Tot i que com diu un amic meu, la didàctica és extremadament avorrida, a vegades tens la sort d’ensopegar amb un article que simplement té la pretensió de deixar clars els aspectes principals d’un determinat tema. En Marc Romainville va escriure aquest fantàstic article on posa de manifest els pilars de l’enfocament per competències, demostrant que aquest enfocament no és tan difícil d’entendre [una altra cosa serà portar-lo a la pràctica]. Després de llegir diversos totxos sobre el tema, aquestes planes mostren com no n’hi ha per tant i que el que cal és bàsicament posar-s’hi des d’un punt de vista crític[l'adjectiu és meu]
Vegeu aquest altre article penjat a internet sobre el fracàs universitari (així ens consolem tots plegats)
Aquesta és la presentació que he emprat per presentar aquesta ponència al Simposi Internacional “Entre l’autor i el lector: els textos de l’obra”, celebrat al Campus Mundet de la Universitat de Barcelona els dies 22, 23 i 24 d’octubre de 2008.
A banda de la presentació, al final he preparat els enllaços relacionats.
Ahir al vespre, dins dels actes del Simposi Internacional “Entre l’autor i el lector: els textos de l’obra. Les presències intertextuals a la literatura infantil i juvenil”, Carles Cano, escriptor i contacontes professional, ens va fer una defensa enfervorida i justificada de l’acte de contar contes en tots els àmbits, des dels més personals fins als més acadèmics. A banda de la necessitat de contar-los a l’educació infantil i primària cada dia es fa més necessari incloure aquesta activitat a secundària. Sé que no tots estem dotats per contar, però segurament n’hi hauria d’haver prou amb una lectura expressiva. Fa uns anys que ho practico (sobretot al primer cicle de l’ESO i als grups de reforç) i la veritat és que no em va malament.
No repetiré els arguments d’en Carlos Cano ja que difícilment algú que hagi caigut en aquest bloc no li’n vindran al cap moltíssims, simplement us recordo que en aquest mateix bloc vaig deixar unes indicacions per a llegir contes en veu alta: http://blocs.xtec.cat/jmrs/2008/09/09/lectura-dun-conte/
Experiències com la del registre de lectura tanbé van en aquesta direcció.
Us deixo l’enllaç a un document que m’han enviat avui, on uns parèntesis nefastos mostren el nivell del lector model a qui s’adreça la presentació:
Una de les activitats que més bons resultats ens dóna últimament és el diàleg entre textos literaris i textos audiovisuals. Normalment solem situar aquest projecte com a síntesi d’una seqüència didàctica centrada en les estratègies de lectura, però admet moltes variacions.
Trobareu que potser hi ha massa instruccions, però de sempre hem trobat nivells molt diferents a l’aula pel que fa als coneixements informàtics, de manera que ens esforcem per explicitar allò que creiem fonamental. D’aquesta manera es fa molt més factible l’valuació.
Volem remarcar que cal ser molt curós amb el tractament d’aquestes imatges. Tenint en compte que són adolescents, cal tenir signat el consentiment dels pares si volem difondre’ls o, si pot ser, deixar que siguin ells qui ho facin.
Comentaris recents