Contar Contes

Ahir al vespre, dins dels actes del Simposi Internacional “Entre l’autor i el lector: els textos de l’obra. Les presències intertextuals a la literatura infantil i juvenil”, Carles Cano, escriptor i contacontes professional, ens va fer una defensa enfervorida i justificada de l’acte de contar contes en tots els àmbits, des dels més personals fins als més acadèmics. A banda de la necessitat de contar-los a l’educació infantil i primària cada dia es fa més necessari incloure aquesta activitat a secundària. Sé que no tots estem dotats per contar, però segurament n’hi hauria d’haver prou amb una lectura expressiva. Fa uns anys que ho practico (sobretot al primer cicle de l’ESO i als grups de reforç) i la veritat és que no em va malament.

No repetiré els arguments d’en Carlos Cano ja que difícilment algú que hagi caigut en aquest bloc no li’n vindran al cap moltíssims, simplement us recordo que en aquest mateix bloc vaig deixar unes indicacions per a llegir contes en veu alta: http://blocs.xtec.cat/jmrs/2008/09/09/lectura-dun-conte/

Experiències com la del registre de lectura tanbé van en aquesta direcció.

Us deixo l’enllaç a un document que m’han enviat avui, on uns parèntesis nefastos mostren el nivell del lector model a qui s’adreça la presentació:

[slideshare id=684273&doc=fabula-1224749501541505-9&w=425]

Aquest article ha estat publicat en EXERCICIS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *