IMPLEMENTACIÓ

El llibre dels animals (dues setmanes, dedicant tres sessions setmanals):

Sessió 1 (6 grups de 4 membres)

– Introducció del tema: El llibre d’animals. Recollir i observar làmines d’animals. Escollir  Els animals que crida més l’atenció o que més agrada.

Sessió 2 (4 grups de 6 membres, àrea de coneixement del medi)

– Agrupar els alumnes que van triar animals amb les mateixes característiques,  Introduint el concepte de grup d’animals.
– Observar la làmina de l’animal per preveure el tipus d’informació del text a partir de l’estructura:
 Títol
 Desenvolupament
 Apartats
 Conceptes importants destacats
 Imatges
– Introducció del concepte grup d’animals

Sessió 3 (4 grups de 6 membres, àrea de llengua)

– Recollir la informació rellevant de la làmina de manera que es fes un resum-esquema.

– L’única consigna que es va donar és que no era una activitat de llegir i copiar.

Sessió 4 (individual, àrea d’educació artística, dos mestres, desdoblament)

Des d’una sessió d’educació artística (plàstica), es va poder desdoblar el grup.
 Grup A: A l’aula TIC van cercar un animal que van poder triar els alumnes. Van
triar una imatge, la van desar i posteriorment la van imprimir.
 Grup B: A l’aula van finalitzar el treball del resum-esquema de la sessió 3.
 La imatge impresa en full A-4 la van enganxar els alumnes en una làmina A-3.
Aquest format va permetre fer la reproducció de l’animal.
 Un cop finalitzat el dibuix, cada alumne va haver d’escriure el nom de l’animal,
el grup i les característiques.

Sessió 5 (4 grups de 6 alumnes)

 Cada grup va triar un secretari.
 Amb la informació de l’esquema-resum de tots els membres del grup es va fer
una exposició davant la resta de companys de l’aula.
 Cada alumne va enumerar una característica del seu animal.
 De forma visual cada característica es va ordenar:
a) Vertebrats (mamífers i ocells; rèptils; amfibis i peixos).
b) Invertebrats: artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis, miriàpodes); mol·luscs
(gastròpodes, bivalves, cefalòpodes)

A partir de l’exposició vam poder concloure que en la descripció d’una animal ens
fixem en: l’estructura interna del cos, com respiren, pell, extremitats, reproducció,
adaptació al medi.
Varen aparèixer uns conceptes com metamorfosi, crisalida/capoll; reproducció  sexual/asexual; vivípars, ovípars, ovovivípars.
 El secretari de cada grup va fer un recull de tota la informació exposada del propi grup.
 El recull es va passar a net. Amb aquesta informació es va elaborar un dossier
on es varen recollir tots els grups d’animals amb el dibuix de cada membre del grup.

Sessió 6 (organització dels alumnes de forma individual, àrea de coneixement del medi)

El mestre va fer una explicació dels Altres invertebrats (equinoderms, anèl·lids i  esponges).
Conceptes:
– Invertebrats: simetria bilateral, simetria radial

Sessió 7 – fora de la programació

Lectura de la notícia

https://www.ccma.cat/324/sapaga-el-cant-del-gall-fer-queden-menys-de-400-mascles-a- catalunya/noticia/2924167/

METODOLOGIA – ELS ANIMALS

Organització dels alumnes

El grup de cinquè és de 24 alumnes. A l’aula, de forma habitual estan organitzats en 6 taules de 4 nenes i nens. Segons aquesta organització es va lliurar a cada grup un conjunt de fitxes on van trobar:

  • Un animal
  • Característiques de l’animal

A la següent sessió, segons els interessos de cada alumne, vam passar a l’organització del grup per tal de portar a terme la part important del treball. Així doncs, es van organitzar els alumnes en 4 grups de 6 persones.

  • Es treballa a l’aula amb un mestre i tot el grup.

Desdoblament del grup

La sessió TIC de l’àrea d’educació artística es treballa amb el grup desdoblat.

Àrees de coneixement relacionades

  • Àrea de Coneixement del medi
  • Àrea d’educació artística
  • Àrea de llengua.

Competències

  • Competència lingüística
  • Competència aprendre a aprendre
  • Competència TIC
  • Competència Artística

AVALUACIÓ i VEU DELS ALUMNES- JOAN BROSSA

L’avaluació d’aquest projecte, es va fer a partir de converses d’aula. Els alumnes havien de parlar de com havien treballat en grup, si havien participat, si havien pogut exposar les seves idees, si aquestes s’havien respectat…

També van visionar els vídeos de l’exposició de la fira on explicaven les seves lletres i van valorar a partir de les rúbriques de les exposicions orals que utilitzen a l’aula (Conferències i El Reporter), com havia estat la seva intervenció (això és va fer als grups de P4 i P5).

IMPLEMENTACIÓ – JOAN BROSSA

Per començar el projecte es va presentar el Joan Brossa a partir del conte “El llapís màgic del Joan Brossa” i el poema “Retrat literari”. A partir d’aquí els alumnes a la classe van començar a buscar objectes quotidiants que s’assembaven a lletres i llavors o feien a casa i portaven els objectes a la classe.

La segona part va ser explicar com eren les lletres, a què s’assemblaven, quina forma tenien.

I l’activitat final va ser elaborar una creació visual, en grups de 4-5 alumnes,  amb el nom de l’escola, basant-se amb l’estil de Joan Brossa. Llavors, cada grup,  van inventar un poema literari de cada lletra que havien creat (tal com es fa en el poema “Retrat literari”. Tot això és va exposar a la Fira de contes, tal com s’ha comentat en l’article anterior.

En tot aquest procés de treball, s’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.  Entre els mateixos alumnes s’ha creat una dinàmica d’observació i s’han ajudat per buscar les formes de les lletres en diferents objectes. També hi ha hagut cooperació en la creació dels poemes i en la seva exposició.

 

LA VEU DELS ALUMNES

La valoració dels alumnes respecte el projecte ha estat positiva. La majoria creu que treballar la part del cos que volien i els agradava ha estat motivador i els ha ajudat a fer les tasques amb més ganes. Creuen que han après moltes coses a partir de les seves preguntes inicials i podent guiar el propi procés d’aprenenttatge. Val a dir que també són crítics a l’hora de veure si haguessin pogut fer alguna cosa d’una altra manera o en un format diferent. Alguns consideren que el guió no els va ser massa útil, ja que els va costar utilitzar-lo, però per iniciar la planificació de les primeres tasques sí que els va anar molt bé.

AVALUACIÓ

Totes les activitats que fem a l’aula (escrites, orals, de representació, manipulatives, converses formals i informals, etc.) ens són útils per prendre nota de l’alumne/a i formen part de l’observació, que més tard servirà per fer l’avaluació dels alumnes.

Com hem explicat en la metodologia, es fan unes exposicions orals del treball realitzat, i en aquest moment, també recollim evidències de progrés, tot fent preguntes, dirigint o donant suport si és necessari. En aquest moment també omplen una rúbrica d’autoavaluació, per tal de fer-los conscients i posen la mirada sobre ells mateixos de quina ha estat la seva evolució.

Utilitzem diferents mètodes d’avaluació: rúbriques d’autoavaluació, de coavaluació, valoracions de les exposicions orals, bases d’orientació, etc. En algunes ocasions la rúbriques les elaborem amb els propis alumnes, per tal que siguin ells mateixos que posin paraules i defineixin el que s’espera d’un treball ben realitzat.

En els debats generats en l’equip impulsor ha sorgit la necessitat de crear unes rúbriques per tal compartir criteris d’avaluació i indicadors de progrés en el treball dels projectes.

PRODUCTE FINAL

El producte final dels projectes que fem pot sorgir a l’inici. Això sol passar sovint si és una necessitat de la comunitat. Si no és així, no forcem a fer-ho; es va tenint present a les converses i es van provocant situacions perquè sorgeixi, prioritzant les motivacions i interessos dels alumnes.
Generalment es fan exposicions orals de les recerques o dels treballs realitzats. Es potencia que aquestes presentacions siguin interactives, és a dir, es faci participar als companys. Les mestres, continuem fent de guies, orientant, assessorant o proposant segons les necessitats i característiques que presentin els alumnes.

En el cas d’aquest projecte, el producte final és elaborar un fulletó informatiu amb consells per cuidar la salut del nostre cos. Aquest es farà amb el grup, proposant diferents dissenys i elaborant-ho amb la síntesi dels seus treballs individuals. Els propis alumnes van decidir que aquests tríptics es portarien al CAP del poble, s’enviaria a totes les famílies de l’escola i finalment es farà una presentació del fulletó a la resta d’alumnes de primària. Per tant, es converteix en un repte real; fomentar els hàbits saludables a la resta de la comunitat.

A partir de la pregunta inicial, “com cuidem el nostre cos?”, en aquest projecte hem treballat: els diferents sistemes del cos, conèixer els principals òrgans i cuidar-los, la funció de la sang i el cor, el perquè d’una alimentació saludable, com prevenir malalties, la importància de fer exercici físic pel cos i la ment, la reproducció humana i la sexualitat, la igualtat de gènere, els múltiples colors de la pell humana, les emocions i les sensibilitats corporals de cadascú.

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte de Joan Brossa  ens hem organitzat en petits grups heterogenis i l’espai de treball ha sigut a l’aula.  Aquest projecte s’ha dut a terme en  4-5 sessions.

Cada grup va manipular lliurement amb material de la classe i crear diferents lletres escollir una lletra del nom de l’escola (colors, retoladors, pinzells,…). El rol del mestre va ser provocar la curiositat, les ganes de buscar formes en els objectes que els recordessin les lletres.

S’han tingut en compte les activitats de pensament dels infants. Hem partit d’un poema de Joan Brossa  per crear-ne de propis amb les lletres de la nostra escola (ESCOLA JOVENTUT).  Després hem proposat construir plàsticament les lletres dels poemes.

L’objectiu d’aquest treball és exposar-ho a la fira de contes. Aquesta fira es duu a terme el dia Sant Jordi i es comparteix amb la resta de companys d’escola, el poble i les famílies.  Els nens i nenes reciten els poemes i mostren els treball plàstic realitzat.

S’han tingut en compte les diferències individuals dels alumnes. S’han ajustat els processos d’ensenyament i aprenentatge per tal que tots poguessin participar i aportar els seus propis coneixements.