Metodologia genèrica

Metodologia del Treball per projectes

Un projecte comença amb una pregunta motivadora amb l’objectiu de generar unes altres que vagin conformant el projecte en si mateix. Aquestes preguntes que sorgiran en el transcurs del treball dels alumnes, generaran per tant uns continguts transversals propers a les inquietuds dels alumnes i permetran un aprenentatge significatiu per a ells.

El paper del professor/a ha de ser de dinamitzador/a. És a dir, en el cas en què els alumnes se sentin perduts, no sàpiguen per on seguir investigant, o es quedin bloquejats, el professor /a ha de ser capaç de formular d’altres preguntes per incentivar la curiositat i poder, d’aquesta manera, seguir construint més aprenentatges significatius.

El treball que es realitza al projecte determina la transversalitat de les assignatures, i el desenvolupament per competències, dels alumnes..

 

Com ens organitzem a la classe:

1- Tipologia de grups: Grups naturals? grups creats pels professors on cada alumne té un rol determinat?

2- El diari d’aprenentatge:…és el mateix que el quadern de bitàcola? Com a metodologia o estratègia per que els alumnes puguin valorar què estan aprenent.

3- L’autoavaluació com a mètode de saber com aprenen entre ells.

4- L’objectiu final és compartir amb la resta de companys tot allò que s’ha après? el premi és l’orgull dels alumnes mostrant la feina feta a l’exposició final amb els pares i d’aquesta manera integrem l’escola a les famílies com una part més de l’engranatge de la comunitat educativa?

5- La producció final. Com s’exposarà; davant de les famílies i davant de la resta de companys.

 

Metodologia d’un dels nostres projectes: el de 1r d’ESO

A continuació us deixem un enllaç per tal que pugueu veure la metodologia d’un dels nostres projectes, concretament del que s’està portant a terme a 1r d’ESO: “Recuperem el món”.

En aquest document trobareu el disseny del projecte de forma pautada i mitjançant una graella que respon de forma concisa i clara al que s’ha fet en aquest projecte de 1r d’ESO que es va implementar ja el curs passat.

Feu-hi un cop d’ull! Endavant!!!

Disseny del projecte de 1r d’ESO_ Recuperem el món (2)

Metodologia d’un dels nostres projectes: el de 2n d’ESO

A continuació us deixem un enllaç per tal que pugueu veure la metodologia d’un dels nostres projectes, concretament del que s’està portant a terme a 2n d’ESO: “La fira de les llengües”.

En aquest document trobareu el disseny del projecte de forma pautada i mitjançant una graella que respon de forma concisa i clara el que s’ha fet en aquest projecte de 2n d’ESO que s’ha implementat per primera vegada aquest curs.

Feu-hi un cop d’ull! Endavant!!!

Disseny projecte 2n d’ESO La Fira de les llengües.doc-2

Presentació ppt

Primeres passes

Els més petits de l’escola han descobert la robòtica mitjançant els blue-bots. Des dels primers descobriments: tocar les tecles, mirar els llums, o escoltar els sorolls que feien fins els últims dies de curs, els alumnes de P3, P4 i P5 han adquirit coneixements com:

  1. Treball de les figures geomètriques i lletres amb l’aplicació de la blue bot utilitzant les tablets.
  2. Programació amb el programa CODE mitjançant la PDI.
  3. Construcció de robots amb LEGO.
  4. Programació dels blue bots per treballar la numeració, transports, nom dels alumnes de la classe i els colors.

Fins i tot el grup de P5 van construir robots amb material de rebuig. Previ a la construcció del robot varen realitzar el disseny. I, el resultat final va coincidir amb el disseny que havien fet inicialment. Van quedar molt i molt macos.

Enllaços:

https://code.org/

https://www.bee-bot.us/emu/beebot.html

http://escolalaguardia.cat/iniciem-el-projecte-de-robotica/

 

BLUE-BOTS, UN RECURS DIDÀCTIC

Donat que a cicle inicial s’ha aprofundit bastant el treball amb els blue-bots, l’aprenentatge del seu funcionament ens ha facilitat l’aplicació per desenvolupar diferents continguts didàctics vinculats a les dimensions educatives.

Activitats com: “El joc de la serp”, que ens facilita el coneixement de la numeració, l’orientació, l’atzar i la lateralitat. “Practiquem la programació”, un joc per iniciar-se amb la programació del blue-bot mitjançant targetes de direccions, agafant les cartes i fent arribar el robot a la destinació de les nostres ordres. “Memory S / SS”, una activitat on s’havia d’aconseguir relacionar paraula amb imatge fent arribar al blue-bot a la recerca de les targetes. “Descobrim les peces de roba”, un joc de comprensió lectora, on has de llegir una frase i trobar de quina peça de roba es parla i de quin color fa referència.

Aquestes activitats només són quatre exemples de la infinitat de possibilitats d’adaptacions curriculars. El fet de tenir el blue-bot com a via i no només com a una finalitat, fa que els alumnes estiguin engrescats en el seu procés d’aprenentatge.

 

Treball cooperatiu a l’aula

Abans de començar a treballar en grup de forma cooperativa, l’alumnat va fer una llista d’aquells dubtes que li van sortir a les primeres sessions. Amb aquesta llista de dubtes, van elaborar un guió de treball (amb ajuda del mestre). Entre els diferents punts que van sortir al guió, alguns es van treballar directament a classe amb ajuda de vídeos, mapes i, altres es van treballar en grups de treball i buscant la informació a internet.

Quan les classes es dedicaven a treballar de manera cooperativa, la següent sessió es destinava a fer posades en comú sobre la informació trobada i els aprenentatges realitzats, així com contrastar la informació.

Exemple de guió de treball:

Quina metodologia hem fet servir?

Aprenentatge col·laboratiu: La major part del projecte treballem de manera cooperativa, a partir de grups heterogenis. Poques classes magistrals.

Ex: El còmic el treballem conjuntament.

Col·laboració entorn: Treballem amb entitats del poble com el Grup de recerca local.

Ex: Exposició de cal Badia organitzada pel GRL.

Aprenentatge amb tecnologia: L’alumnat utilitza les noves tecnologies que té a l’abast per a treballar, cercar informació, etc. Creiem que la tecnologia empodera l’alumnat.

Ex: El Wikiloc

Aprenentatge de servei: L’ensenyament fa participar els estudiants en un servei comunitari que s’integra amb els objectius d’aprenentatge del currículum acadèmic.

Ex: Sortida al bosc

Com ho farem?

L’objectiu del projecte seria un producte final en forma de mural on els alumnes aportin accions per millorar el treball dels hàbits saludables des de l’escola. Treballaran els hàbits saludables des de la vessant d’activitat física, alimentació i higiene. Aquest mural s’exposarà al hall de l’entrada de l’escola perquè tant alumnes com famílies el puguin veure.

A cada activitat la mestra comparteix l’objectiu d’aquesta i la rúbrica amb la que seran avaluats els alumnes.

La metodologia es centra en petits grups de 4-5 alumnes on comparteixen les tasques a realitzar, amb un temps de treball individual, posada en comú en petit grup i posada en comú en el grup classe. Per exemple, en l’ elaboració de les enquestes sobre els hàbits saludables primer es fa un llistat de preguntes a nivell individual segons la pauta facilitada i tot seguit s’unifiquen i comparteixen el petit grup per consensuar un únic model d’enquesta a nivell de grup classe.

Les tasques són compartides, és a dir, cada membre del grup realitza les mateixes que la resta del grup i s’ajuden i avaluen entre ells.  Una de les activitats és la realització de fotos relacionades amb hàbits saludables i no saludables, doncs cada grup s’encarrega de realitzar fotos en diferents espais i llocs de l’escola, per exemple uns a l’entrada de l’escola, altres durant el pati als alumnes, o durant el pati als mestres, a l’espai de menjador, extraescolars, sessions d’educació física …

El tipus d’avaluació pot variar segons les activitats proposades, tenim autoavaluació en activitats com la realització del llistat d’hàbits saludables i no saludables, coavaluació durant les exposicions orals de les recerques sobre les possibles conseqüències dels hàbits no saludables i avaluació per part del mestre en el moment que els alumnes passen les enquestes als enquestats.

Tot el procés va quedant reflectit en un mural explicatiu de totes les activitats que guien el fil conductor del projecte

 

.

LA MÀQUINA DEL TEMPS

METODOLOGIA

La major part del temps treballem en grups cooperatius de quatre, heterogenis i escollits per la mestra, on hi hem establert diferents rols: secretari, controlador, portaveu i coordinador. En el moment de formar el grup, són ells mateixos/es els que es reparteixen els rols, sempre argumentant el per què i els punts fort de cada membre del grup.

Al principi de cada sessió, es proposa un objectiu comú proposat i guiat per la mestra, de manera que al final de la classe cada grup haurà de fer un retorn del grau d’execució d’aquella tasca, problemes que s’han trobat i propostes de millora per a la següent sessió. Aquesta manera de fer, sorgeix de la necessitat d’ajudar a planificar-se i establir-se objectius a curt termini per tal d’anar avançant, d’organitzar-se bé les tasques i de no perdre el temps.

Disseny de la màquina (màquines simples).

Fem una sessió experimental de màquines simples. Es proposen quatre experiments i vàries preguntes que han de resoldre a partir d’ells. Al final de la sessió posem en comú les conclusions.

Fan un esborrany de com serà la seva màquina i fan una llista del material que necessitaran per a les properes sessions.

CONSTRUCCIÓ DE LA MÀQUINA

Omplim la base d’orientació sobre els requisits que haurà de tenir la màquina.

Les sessions de plàstica es destinaran a la construcció de les màquines.

TREBALL DE LES PREGUNTES (CERCA D’INFORMACIÓ)

A partir de les preguntes que es van plantejar, es busquen aquelles que poden ser comunes a tots els grups i se’ls proposa fer-ne una recerca. Cada grup haurà de presentar un petit dossier amb les respostes a les preguntes.

Omplim la base d’orientació sobre els requisits que haurà de tenir aquest dossier.

Durant algunes sessions, cerquen la informació i la sintetitzen amb les seves paraules, escrivint-les a mà en els fulls que els hem facilitat. S’organitzen les tasques, en general, han treballat per parelles. I plasmen de forma sintètica, cada pregunta en un mural de classe.

En altres sessions, s’han anat treballant aspectes de la història que els han permès situar millor el fet històric que han escollit. Per exemple, crear una línia del temps amb les etapes històriques, recordar el nom dels continents, països i organització territorial, entendre conceptes claus sobre política, …).

PREPARAR LES EXPOSICIONS (POWER POINT)

Omplim la base d’orientació sobre els requisits que haurà de tenir la presentació.

Hauran de crear un petit power point que resumeixi cada pregunta i que els servirà de guió per a les seves exposicions.

ESCENIFICACIÓ/DRAMATITZACIÓ

Elaborar un petit guió teatralitzant el moment històric escollit. Un dia a la tarda, portem les màquines al pati i els alumnes dels altres cursos de primària hi podrien entrar, de forma que els puguin anar explicant a quina època han anat a parar i aquells aspectes que han après d’aquell fet.

EXPOSICIONS

El dia de les exposicions, presentem tots els treballs davant dels alumnes i també de totes aquelles famílies que hi puguin assistir.

DIARI DE VIATGE (QUÈ EM QUEDO DELS VIATGES)

Durant les exposicions, cada alumne haurà d’omplir el seu diari de viatge on hi escriurà allò que més li ha cridat de les exposicions dels seus companys/es. Aquesta activitat, els fa estar més connectats a les presentacions dels companys.

CÀPSULA DEL TEMPS (TANCAMENT)

Com a tancament de l’activitat, hem omplert una càpsula del temps. Cada grup, ha pensat què posar-hi si aquesta capsa viatgés en el temps i volguéssim que coneguessin alguna cosa de la nostra manera de viure (algun escrit, monedes, alguna foto, un llapis,…). Finalment, hem anat al bosc i l’hem enterrat en algun lloc perquè algun dia, qui sap quan, algú les pugui trobar!

 

Com treballem el projecte de “La Sireneta”

Lorganització dels espais així com del personal docent encarregats de guiar el projecte es va realitzar per cicles. Cada cicle va disposar de 6 mestres, encarregats cadascun d’un taller. Per aquest motiu els alumnes es van dividir en 6 grups que, de manera rotativa, van realitzar tots 6  tallers. Cada mestre es va coordinar amb els mestres encarregats del mateix taller dels altres cicles per prioritzar els objectius mínims comuns de les activitats, així com dels materials escollits i la tipologia d’activitats (tenint com a referent les premisses pactades: cooperació,  motivació i aprenentatge).

El projecte es va desenvolupar en diferents moments al llarg del segon trimestre culminant en la festa de Carnestoltes. Per portar-ho a terme es van haver de fer modificacions en l’horari habitual del centre durant una setmana. Per tant, les sessions es van estimar amb una duració d’una hora i mitja cada una (tallers), donant més temps a altres que ho necessitaven pel tipus d’activitat i objectius treballats (preparació de la disfressa i ball).

Dins de cada taller es van plantejar també activitats de resolució individual, tot i que, la majoria van ser en petit grup. L’organització dels grups va estar guiada pel professorat, però l’autogestió d’aquests es va fer per part dels alumnes que s’havien d’organitzar per aconseguir realitzar les tasques plantejades. El fil conductor sempre va estar el conte, però es va treballar des de diferents dimensions per poder adquirir diferents  coneixements i aprenentatges  relacionant-los amb altres àrees. La funció del docent en els tallers va ser la de guia per als alumnes que van ser el protagonistes del procés.